Què diu la Bíblia sobre Daniel?

Què diu la Bíblia

Daniel va ser un profeta jueu destacat que va viure durant els segles VI i VII a. n. e. Déu li va donar la capacitat per a interpretar somnis, per a tindre visions sobre successos futurs i el va inspirar per a escriure el llibre que porta el seu nom (Daniel 1:17; 2:19).

Qui era Daniel?

Daniel va créixer en Judà, a on estava la ciutat de Jerusalem i el temple jueu. En l’any 617 a. n. e., el rei de Babilònia, Nabucodonosor, va conquistar Jerusalem i es va emportar «els notables del país» a l’exili, com a captius, a Babilònia (2 Reis 24:15; Daniel 1:1). A Daniel, que probablement era un adolescent en aquella època, també se’l van emportar.

Daniel i altres jóvens amb guàrdies reials en el palau de Babilònia.

Daniel i altres jóvens, entre ells Xadrac, Meixac i Abed-Negó, havien d’estar en el palau de Babilònia per a rebre un entrenament especial i servir al govern. Encara que els oficials els van pressionar per a que feren coses que anaven en contra de les seues creences, Daniel i els seus tres amics es van mantindre fidels al seu Déu, Jehovà (Daniel 1:3-8). Després de rebre tres anys d’entrenament, el rei Nabucodonosor els va alabar per la seua intel·ligència i habilitats, i va dir que eren «deu vegades superiors a tots els endevins i mags que hi havia en el seu reialme», per això els va nomenar per a que serviren en la cort reial (Daniel 1:18-20).

Molts anys després, quan Daniel tenia probablement 90 anys, el van cridar per a anar al palau. Baltasar, el rei de Babilònia, li va demanar que interpretara una escriptura que havia aparegut misteriosament en la paret. Amb la guia divina, Daniel va revelar que Babilònia seria conquerida per l’imperi medopersa, i això és exactament el que va passar aquella nit (Daniel 5:1, 13-30–6:1 [vv. 1, 13-31 en altres bíblies]).

Daniel donant la interpretació d’una escriptura en la paret.

Mentres Babilònia estava dominada per l’imperi medopersa, van nomenar Daniel alt funcionari i el rei Darius encara volia donar-li més responsabilitats (Daniel 6:2-4 [vv. 1-3 en altres bíblies]). Com els alts oficials tenien zels, volien matar-lo i llançar-lo a la fossa dels lleons, però Jehovà el va rescatar (Daniel 6:5-24 [vv. 4-23 en altres bíblies]). Cap al final de la seua vida, un àngel se li va aparéixer i li va dir dos voltes que era un home molt valuós (Daniel 10:11, 19).

Pots vore com estos successos cobren vida en la representació bíblica de dos parts Daniel, un home de fe.

Què diu la història sobre el llibre bíblic de Daniel?

Daniel va escriure: Nabucodonosor va fer una imatge molt gran i va ordenar als seus súbdits que l’adoraren, i aquells que no ho feren, serien llançats a la fornal ardent (Daniel 3:1-6).

Què diu la història: Segons l’Encyclopædia Britannica, Nabucodonosor va dur a terme grans projectes de construcció en Babilònia, «no només per a la seua glòria, sinó per als déus. Ell afirmava que era l’únic que feia que la gent poguera adorar els déus».

Amb relació a les execucions en una fornal, es mencionen moltes voltes en els registres de l’antiga Babilònia, entre ells hi ha casos a on era el rei qui ho ordenava. Un text antic, de l’època del regnat de Nabucodonosor, descriu el castic que se’ls va assignar a uns oficials per no mostrar respecte als déus de Babilònia. En el text diu: «Destruïu-los, cremeu-los, rostiu-los [...] en la fornal de cuinar [...] feu que les flames i el fum abunden fins que muiren».a

Daniel va escriure: El rei Nabucodonosor presumia dels seus projectes de construcció (Daniel 4:26, 27 [vv. 29, 30 en altres bíblies]).

Una rajola descoberta en Babilònia té gravat el nom de Nabucodonosor.

Què diu la història: «Els registres que el rei Nabucodonosor va escriure sobre ell mateix [...] indicaven que es considerava un gran rei, just i poderós».b Per exemple, en una descripció d’un edifici es troba este comentari presumptuós de Nabucodonosor: «He construït amb betum i rajoles un mur tan fort com una muntanya que ningú pot moure [...]. Vaig reforçar Esagila i Babilònia i vaig fer que el meu nom fora recordat per sempre».c Moltes de les rajoles que s’han descobert en Babilònia tenien gravat el nom de Nabucodonosor.

Daniel va escriure: El rei Baltasar va oferir a Daniel «el tercer lloc del regne» de Babilònia (Daniel 5:1, 13-16).

Un antic cilindre de l’any 550 a. n. e. menciona el rei Nabonid i el seu fill Baltasar.

Què diu la història: Un home a qui li deien Nabonid va ser rei durant els successos registrats en el capítol 5 de Daniel. No obstant, Nabonid va passar molt de temps en Aràbia, no en Babilònia. Qui governava en Babilònia quan ell no estava? L’historiador Raymond Philip Dougherty, en el seu llibre Nabonidus and Belshazzar, explica: «Un antic registre confirma que Nabonid va confiar el seu regnat al seu fill major, Baltasar, qui realitzava funcions reials quan son pare, el rei, no estava present». Com Nabonid i Baltasar ja ocupaven el primer i el segon lloc en el regne, Baltasar va oferir a Daniel el tercer lloc.

a Journal of Biblical Literature, volum 128, número 2, pàgines 279, 284.

b Babylon—City of Wonders, d’Irving Finkel i Michael Seymour, pàgina 17.

c Archæology and the Bible, de George Barton, pàgina 479.