Què és l’infern segons la Bíblia?

Què diu la Bíblia

En algunes traduccions antigues de la Bíblia, com la Scío de San Miguel i la Reina-Valera (edició de 1909), s’utilitza el terme «infern» en alguns versicles (Salm 16:10; Fets 2:27 a). Tal com es mostra en la imatge, moltes persones pensen que l’infern és un lloc de turment etern on es castiga els malvats. Però, és això el que ensenya la Bíblia?

En este article vorem:

És l’infern un lloc de turment etern?

No, els termes originals traduïts com a «infern» en algunes traduccions bíbliques (en hebreu «Xeol», en grec «Hades») es referixen bàsicament a la «Tomba», és a dir, el sepulcre comú de la humanitat. La Bíblia mostra que les persones que es troben en la «Tomba» han deixat d’existir.

Els morts ja no són conscients de res i, per tant, han deixat de patir. «En el món dels morts [l’infern, La Sagrada Biblia, de Guillermo Jünemann] on hauràs d’anar, no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa» (Eclesiastés 9:10). L’infern no està ple de persones que clamen de dolor. Més bé, la Bíblia diu: «Que queden decebuts els injustos en el silenci de la terra dels morts [l’infern, La Biblia del Oso]» (Salm 31:18 [v.17 en altres bíblies]; 115:17).
Déu va establir que el resultat del pecat fora la mort, i no el turment en un infern de foc. Déu li va dir al primer home, Adam, que moriria si desobeïa la seua llei (Gènesi 2:17). En cap moment va mencionar el turment etern en un infern. Quan més tard Adam va pecar, Déu li va dir que el seu castic seria: «Ets pols, i a la pols tornaràs» (Gènesi 3:19). Per tant, deixaria d’existir. Si Déu haguera volgut castigar a Adam en un infern de foc, per descomptat que li ho hauria dit. Déu no ha canviat el castic per desobeir les seues lleis. Per això temps després, Déu va inspirar a un escriptor bíblic estes paraules: «La paga del pecat és la mort» (Romans 6:23). Per tant, ja no és necessari ningun castic més, ja que «el qui ha mort, queda lliure del pecat» (Romans 6:7 NT).
Déu odia l’ensenyança d’un turment etern (Jeremies 32:35). Esta idea està oposada a l’ensenyança bíblica que «Déu és amor» (1 Joan 4:8). Ell vol que l’adorem perquè l’estimem i no perquè tinguem por a un turment etern (Mateu 22:36-38).
Hi hagué bones persones que anaren a l’infern. Algunes traduccions de la Bíblia utilitzen el terme «infern» per a indicar que alguns servents fidels, com Jacob i Job, esperaven anar allí (Gènesi 37:35; Job 14:13). Fins i tot de Jesucrist es menciona que va estar en l’infern durant el temps que va morir i després va ressuscitar (Fets 2:31, 32). Per tant, quan estes traduccions de la Bíblia utilitzen el terme «infern», senzillament s’estan referint a la Tomba.b

Què significa la paràbola de Jesús sobre l’home ric i Llàtzer?

Jesús va utilitzar esta paràbola registrada en Lluc 16:19-31. Les paràboles són relats que contenen ensenyances morals o el punt de vista de Déu sobre diferents assumpts. La paràbola de l’home ric i Llàtzer no és una història real (Mateu 13:34). Per a saber més sobre esta paràbola, consulta l’article «Qui van ser l’home ric i Llàtzer?».

Representa l’infern que una persona està apartada de Déu?

No, esta ensenyança contradiu el que diu la Bíblia, la qual ensenya que els morts no són conscients de res (Salm 146:3, 4; Eclesiastés 9:5).

Ha sigut alliberat algú de l’infern?

Sí, la Bíblia menciona amb detall nou casos de persones que al morir anaren a la Tomba («infern» en algunes bíblies) i que després ressuscitaren.c Si hagueren sigut conscients que estaven en l’infern, ho haurien pogut contar. No obstant, ninguna d’estes persones mencionaren res. Per tant, açò demostra el que diu la Bíblia és veritat, que els morts no són conscients de res, més bé, és com si s’hagueren «adormit» profundament (Joan 11:11-14; 1 Corintis 15:3-6).

a Algunes traduccions més modernes de la Bíblia no utilitzen el terme «infern» en Fets 2:27. En lloc d’això, utilitzen expressions com «morts» (BVI), «país dels morts» (NT), «el sepulcre» (Nueva Versión Internacional, castellà). Altres senzillament transliteren la paraula grega com a «Hades» (Biblia de Jerusalén).

b Consulta el quadro «Termes bíblics en els idiomes originals».

c Consulta 1 Reis 17:17-24; 2 Reis 4:32-37; 13:20, 21; Mateu 28:5, 6; Lluc 7:11-17; 8:40-56; Joan 11:38-44; Fets 9:36-42; 20:7-12.

Versicles bíblics sobre l’infern, o la Tomba

Job 14:13: «Tant de bo que m’amagares al país dels morts [l’infern, La Sagrada Biblia, de Guillermo Jünemann] [...] i que fixares un temps per a recordar-te de mi!».

Significat: Job, un servent fidel del passat, sabia que l’infern (la Tomba) acabaria amb el seu patiment i que Déu el tornaria a la vida.

Salm 145:20: «El Senyor guarda els qui l’estimen, però farà desaparéixer els injustos».

Significat: Déu farà desaparéixer, o destruirà de manera permanent, els injustos. No els mantindrà vius en l’infern per a turmentar-los.

Eclesiastés 9:10: «En el món dels morts [l’infern, La Sagrada Biblia, de Guillermo Jünemann] on hauràs d’anar, no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa».

Significat: Aquells que estiguen en el món dels morts, o l’infern, no són conscients de res ni tampoc poden patir. A més, estes paraules també aplicaven a les bones persones.

Fets 2:31: «Va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts [l’infern, Reina-Valera (edició de 1909)]».

Significat: Jesucrist va anar a l’infern (la Tomba) quan va morir.

Romans 6:23: «La paga del pecat és la mort».

Significat: La mort és el resultat del pecat, i no el turment en un infern.

Apocalipsi 20:13: «La mort i l’infern donaren els morts que hi havia en ells» (La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society).

Significat: Aquells que estan en l’infern estan morts. Tornaran a la vida en la resurrecció.

Apocalipsi 20:14: «La mort i l’infern foren llançats al llac de foc» (La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society).

Significat: Després que els morts ressusciten, l’infern (la Tomba) serà destruït per sempre, com si haguera passat pel foc. Per tant, ja no existirà la mort com a conseqüència del pecat d’Adam (Romans 5:12).

Termes bíblics en els idiomes originals

Com mostra el llistat següent, alguns traductors de la Bíblia han creat confusió a l’utilitzar el terme «infern» per a substituir els termes que tenien significats diferents en les llengües originals. En alguns casos pareix que volien promoure la idea que els malvats serien turmentats eternament en comptes de ser destruïts.

Xeol (en hebreu שְׁאוֹל), Hades (en grec ᾅδης)

Significat: Sepulcre comú de la humanitat (Salm 16:10; Fets 2:31).

Traduccions: Fossa (BVI); país dels morts (NT); infern (Reina-Valera, edició de 1909).
Gehenna (en grec γέεννα)

Significat: Destrucció eterna (Mateu 5:30).

Traduccions: Infern (BVI); gehenna (Nou Testament, Gràfiques “El CID”).
Tàrtar (en grec ταρταρόω)

Significat: Condició restringida i degradada en la que es troben els dimonis, que són criatures espirituals malvades (2 Pere 2:4).

Traduccions: Tàrtar (NT); infern (BVI).
Apòleia (en grec ἀπώλεια)

Significat: Destrucció (Mateu 7:13).

Traduccions: perdició (BVI); infern (La Santa Biblia, Nueva Traducción Viviente).

L’ensenyança de l’infern

Origen pagà: Els egipcis de l’antiguitat creien en un infern de foc. El text funerari del llibre Ȧm-Ṭuat, que els historiadors daten del segle XVI a. n. e., descriu aquells que «foren llançats al foc i [...] que no es pogueren alliberar de les flames» (The Egyptian Heaven and Hell, d’Ernest Wallis Budge).

No era una ensenyança dels cristians del segle I: «És notable que en el Nou Testament no trobem l’ensenyança de l’infern com a part de la predicació [dels cristians del segle I]» (A Dictionary of Christian Theology, d’Alan Richardson).

La influència de la filosofia grega: «Des de mitat del segle II de la nostra era, els cristians començaren a mesclar la filosofia grega amb la seua religió [...]. La filosofia que més els agradava era el Platonisme [les ensenyances de Plató]» (Encyclopædia Britannica). Esta filosofia incloïa la creença del turment de foc després de la mort. «De tots els filòsofs grecs clàssics, el que més influència va exercir en l’ensenyança de l’infern va ser Plató» (Histoire des enfers, de Georges Minois).

L’ensenyança de l’infern de foc s’utilitzava per a justificar les tortures. Durant l’època de la Inquisició Espanyola, es deia als heretges que eren condemnats a acabar cremats en un pal que «tastarien el que seria l’infern etern» amb l’esperança que es penediren abans de morir (The Spanish Inquisition, de Jean Plaidy). De manera pareguda, la reina Maria I d’Anglaterra va cremar 300 protestants en el pal, creient que com les ànimes dels heretges després serien cremades eternament en l’infern, no hi hauria millor manera d’imitar la venjança divina que cremar-los ací en la terra (Universal History, d’Alexander Tytler).

Canvis recents: Algunes confessions han suavitzat l’ensenyança de l’infern, no perquè la rebutgen com una ensenyança falsa, sinó per a complaure els seus feligresos (2 Timoteu 4:3). El catedràtic Jackson Carroll diu: «Les persones volen un Déu amorós i accessible, en l’actualitat no és gens popular parlar sobre el pecat i la culpa».