Referències del Quadern d’activitats
DEL 3 AL 9 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | GÀLATES 4-6
«Un relat que té “un sentit figurat”»
(Gàlates 4:24, 25) Tot això té un sentit figurat. Les dos dones representen dos aliances de Déu. La primera aliança, que ve de la muntanya del Sinaí, és representada per Agar, que infanta esclaus. 25 I aquesta dona, Agar, que representa la muntanya del Sinaí, a l’Aràbia, correspon a la Jerusalem d’ara, que de fet és esclava igual que els seus fills.
it-1 65 § 1
Agar
Segons l’apòstol Pau, el relat d’Agar i Sara té un sentit figurat. Agar representava la nació d’Israel unida a Jehovà per mitjà del pacte de la Llei –o primera aliança– celebrat a la muntanya del Sinaí, pacte que va donar a llum «esclaus». Per causa de la seua condició pecaminosa, la nació d’Israel no va poder estar a l’altura de les condicions del pacte. Davall este pacte no van arribar a ser un poble lliure, sinó que estaven condemnats com a pecadors mereixedors de mort, és a dir, eren esclaus (Jn 8:34; Rm 8:1-3). La Jerusalem dels dies de Pau corresponia a Agar perquè la capital Jerusalem, que representava l’organització de l’Israel natural, es trobava en esclavitud amb els seus fills. En canvi, els cristians ungits per esperit són fills de «la Jerusalem del cel», l’esposa simbòlica de Déu que, com Sara la dona lliure, no ha estat mai en esclavitud. Però, tal com Isaac va ser perseguit per Ismael, els fills de «la Jerusalem del cel», que han sigut alliberats pel Fill, també van patir persecució per part dels fills de la Jerusalem esclavitzada. No obstant això, de la mateixa manera que es va despatxar a Agar i al seu fill, Jehovà va rebutjar l’Israel natural com a nació (Ga 4:21-31; consulta també Jn 8:31-40).
(Gàlates 4:26, 27) En canvi, la Jerusalem del cel és lliure, i és la nostra mare, 27 tal com diu l’Escriptura: Crida d’alegria, tu que eres estèril, que no havies infantat, esclata en crits i clams de goig, tu que no donaves a llum, perquè ara té més fills l’abandonada que la dona amb marit.
Tin fe absoluta en el Regne
11 Encara que el pacte amb Abraham va tindre un compliment literal quan els seus descendents heretaren la terra promesa, les Escriptures mostren que els termes d’este pacte també tenen un compliment espiritual (Ga 4:22-25). En este compliment major, l’apòstol Pau va indicar per inspiració divina que la part principal de la descendència d’Abraham és Crist i la part secundària són els 144.000 cristians ungits per esperit (Ga 3:16, 29; Ap 5:9, 10; 14:1, 4). La dona que produïx la descendència és «la Jerusalem del cel», la part celestial de l’organització de Déu, formada per les criatures espirituals fidels (Ga 4:26, 31). Tal com el pacte amb Abraham va garantir, la descendència de la dona portaria benediccions a la humanitat.
(Gàlates 4:28-31) Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac. 29 Però, així com aleshores el qui havia nascut per decisió humana perseguia el qui havia nascut per disposició de l’esperit, ara passa igual. 30 Tanmateix, què diu l’Escriptura? Trau de casa l’esclava i el seu fill, perquè el fill de l’esclava no ha de compartir l’herència amb el de la dona lliure. 31 Per tant, germans, no som fills d’una esclava, sinó de la dona lliure.
Buscant joies en la Bíblia
(Gàlates 4:6) I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l’esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!»
Ho sabies?
Per què usava Jesús l’expressió «Abba, Pare» quan orava a Jehovà?
La paraula aramea abba pot traduir-se com ‘el pare’ o també ‘oh pare’. Esta expressió apareix tres voltes en les Escriptures, sempre dins del context d’una pregària o oració, i s’utilitza per a referir-se al nostre pare celestial, Jehovà. Quin significat té esta paraula?
The International Standard Bible Encyclopedia comenta: «En els temps de Jesús, abbà era una paraula col·loquial que principalment usaven els xiquets per a dirigir-se a son pare amb carinyo, però també amb respecte». Esta afectuosa manera de parlar era una de les primeres paraules que els xiquets s’ensenyaven. Jesús la va utilitzar en el jardí de Getsemaní en una ocasió molt especial quan, poques hores abans de morir, es va dirigir fervorosament a Jehovà dient «Abba, Pare» (Marc 14:36).
Esta obra de referència continua dient que «en les obres literàries jueves del període grecoromà a penes es troba l’expressió abbà per a dirigir-se a Déu perquè, sense cap dubte, esta familiaritat s’hauria considerat una irreverència». I afegix: «El fet que Jesús utilitzara este terme a l’orar confirma de forma indirecta l’extraordinària intimitat de la seua relació amb Déu». Les altres dos ocasions en les quals apareix la paraula «Abba» en la Bíblia, les dos en cartes de l’apòstol Pau, indiquen que els primers cristians també la utilitzaven quan es dirigien a Déu en oració (Romans 8:15; Gàlates 4:6).
(Gàlates 6:17) D’ara en avant, que ningú no em moleste, que jo porte en el meu cos les marques dels sofriments de Jesús.
w10 1/11 15
Ho sabies?
Per què va dir l’apòstol Pau que portava «les marques dels sofriments de Jesús»? (Gàlates 6:17)
▪ Per als cristians del segle I, l’afirmació de Pau podia tindre diversos significats. Per exemple, en l’antiguitat, als presoners de guerra, als saquejadors de temples i als esclaus que havien intentat escapar-se se’ls marcava amb un ferro brusent. Esta marca quedava en la pell com un estigma, un senyal de deshonra.
No obstant això, no totes les marques corporals tenien un matís negatiu. Moltes persones les portaven per a identificar-se com a membres d’alguna tribu o religió. Per citar un exemple, l’obra Theological Dictionary of the New Testament explica: «Els siris es consagraven als déus Hadad i Atàrgatis per mitjà de senyals en les monyiques o en el coll [...]. Els devots a Dionís solien tatuar-se una fulla d’hedra».
Molts comentaristes bíblics opinen que Pau es referia a les cicatrius que se li havien quedat com a seqüela del maltractament patit durant la seua obra missionera (2 Corintis 11:23-27). De totes maneres, al parlar de les «marques» que l’identificaven com a cristià, és possible que l’apòstol no estiguera al·ludint a ningun senyal literal, sinó a la seua manera de viure.
Lectura de la Bíblia
(Gàlates 4:1-20) Vos ho diré d’una altra manera: mentre l’hereu d’una casa és menor d’edat, no es diferencia gens d’un esclau, per bé que és amo de tot. 2 Està sotmés a tutors i administradors fins al temps fixat per son pare. 3 Així també nosaltres: mentre érem menors d’edat respecte a la fe, érem esclaus dels poders que dominen aquest món. 4 Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, 5 perquè rescatara els qui vivíem sota la Llei i rebérem la condició de fills. 6 I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l’esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!» 7 Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu. 8 En altre temps, vosaltres no coneixíeu Déu i servíeu uns déus que, en realitat, no existeixen. 9 Però ara heu conegut Déu; més ben dit, heu estat reconeguts per ell. Com és, doncs, que vos gireu una altra vegada cap als poders dèbils i miserables d’aquest món i voleu tornar a servir-los? 10 Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d’any. 11 Tinc por que no haja treballat inútilment entre vosaltres! 12 Germans, personalment no m’heu faltat en res. Però ara vos ho pregue: comporteu-vos com jo, que jo també em vaig comportar com vosaltres. 13 Recordeu que la primera vegada vos vaig anunciar la bona nova amb motiu d’una malaltia, 14 i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnància, tot i que el meu estat físic era una prova per a vosaltres. Ben al contrari, em vau acollir com si fóra un àngel de Déu o Jesucrist mateix. 15 Què en queda, doncs, de la benaventurança que aleshores actuava en vosaltres? Jo mateix done testimoni davant vostre que, si haguéreu pogut, vos hauríeu arrancat els ulls per donar-me’ls. 16 ¿M’he tornat ara enemic vostre perquè vos dic la veritat? 17 Mireu que vos van al darrere amb mala intenció: volen que vos allunyeu de mi i que aneu darrere d’ells. 18 Però el que és bo és que aneu darrere del bé sempre, i no solament quan sóc entre vosaltres. 19 Fills meus, sent dolors de part com si vos tornara a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quede format en vosaltres. 20 Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquè no acabe de saber com parlar-vos.
DEL 10 AL 16 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | EFESIS 1-3
«L’administració de Jehovà i la seua labor»
(Efesis 1:8, 9) S’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. 9 Ens ha fet conéixer el seu designi secret, la decisió benèvola que havia pres.
it-2 981 § 2
Secret sagrat
El Regne Messiànic. Pau dona en els seus escrits una visió completa de la revelació del «designi secret» de Crist, o secret sagrat. En Efesis 1:9-11, menciona que Déu li va donar a conéixer el «designi secret» de la seua voluntat. La Traducció del Nou Món de les Escriptures Gregues Cristianes continua dient: «D’acord amb el que a ell li agrada, va decidir establir una administració al final dels temps assenyalats per reunir totes les coses sota el Crist, tant les coses del cel com les de la terra. Nosaltres hem sigut nomenats hereus en unió amb ell, ja que hem sigut escollits per endavant d’acord amb el propòsit d’aquell que compleix totes les coses segons la seva voluntat». Este «designi secret» inclou un govern, el Regne Messiànic de Déu. D’una banda, «les coses del cel» que menciona Pau són els hereus que esperen estar en este regne celestial amb Crist. D’altra banda, les coses «de la terra» seran els súbdits terrestres d’este Regne. Jesús va mostrar als seus deixebles que el designi secret estava relacionat amb el Regne quan els va dir: «A vosaltres, Déu vos confia el designi secret del seu Regne» (Marc 4:11).
(Efesis 1:10) per executar-la en la plenitud dels temps: ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra.
w12 15/7 27, 28 § 3, 4
L’Únic reunix la seua família
3 Moisés va dir als israelites «el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’ÚNIC» (Dt 6:4). Jehovà sempre actua en harmonia amb el seu propòsit. Per este motiu, Déu va posar en marxa un programa «en la plenitud dels temps» amb l’objectiu d’unificar totes les seues criatures intel·ligents (llig Efesis 1:8-10). Este programa, o administració, complirà el seu objectiu en dos fases. La primera fase prepara la congregació d’ungits per a rebre la vida celestial amb Jesucrist com a Cap espiritual. Esta fase va començar en el Pentecostés de l’any 33, quan Jehovà va començar a reunir les persones que regnarien amb Crist en el cel (Fets 2:1-4). Els ungits reconeixen sense dubtes que han sigut adoptats com a «fills de Déu» ja que, gràcies al sacrifici redemptor de Crist, han sigut declarats justos i dignes de viure per sempre (Rm 3:23, 24; 5:1; 8:15-17).
4 La segona fase prepara els qui viuran en el paradís terrestre com a súbdits del Regne Messiànic de Crist. La primera part d’este grup la forma «la gran multitud» (Ap 7:9, 13-17; 21:1-5). I durant el Regne Mil·lenari se’ls uniran els milers de milions de persones que ressuscitaran (Ap 20:12, 13). Quina magnífica oportunitat ens donarà la resurrecció per a demostrar la nostra unitat! Al final dels mil anys, les coses en la terra seran sotmeses a una prova final, i aquells que es mantinguen fidels seran adoptats com a «fills de Déu» en la terra (Rm 8:21; Ap 20:7, 8).
Buscant joies en la Bíblia
(Efesis 3:13) Vos pregue, doncs, que no defalliu veient les tribulacions que passe per vosaltres, sinó que hi trobeu un motiu de glòria.
Que res ens impedisca rebre la glòria de Déu
15 Quan fem la voluntat de Jehovà amb constància, ajudem els altres a rebre la glòria divina. L’apòstol Pau va escriure a la congregació d’Efes: «Vos pregue, doncs, que no defalliu veient les tribulacions que passe per vosaltres, sinó que hi trobeu un motiu de glòria» (Ef 3:13). Per què eren les proves de Pau un «motiu de glòria» per als cristians efesis? Perquè, al continuar ajudant-los a pesar dels obstacles, Pau els demostrava que servir a Déu és el privilegi més gran que podien tindre. Si haguera defallit davant de la tribulació, ¿no hauria donat a entendre que la seua amistat amb Jehovà, el seu ministeri i la seua esperança tenien poc valor per a ell? Amb el seu aguant va donar valor al cristianisme i va provar que qualsevol sacrifici que fem per tal de ser deixebles de Crist val la pena.
(Efesis 3:19) de l’amor de Crist; que arribeu a conéixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu.
cl 299 § 21
Conéixer l’amor de Crist
21 El verb grec que es traduïx conéixer implica ‘saber de manera pràctica, per experiència’. Quan mostrem l’amor que va mostrar Crist (tractant els altres amb altruisme, responent a les seues necessitats i perdonant-los de cor), arribem a comprendre bé els seus sentiments. D’esta manera, per experiència, arribem «a conéixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement». Tanmateix, mai oblidem que com més ens pareguem a Crist, més ens acostarem al nostre amorós Déu, Jehovà, a qui Jesús va imitar a la perfecció.
Lectura de la Bíblia
(Efesis 1:1-14) Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, al poble sant que viu a Efes i que és fidel a Jesucrist. 2 Vos desitge la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. 3 Beneït siga el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota classe de benediccions espirituals dalt al cel. 4 Ens escollí en ell abans de crear el món, perquè fórem sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor 5 ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seua benèvola decisió, 6 que dóna glòria i lloança a la gràcia que ens ha concedit en el seu Estimat. 7 En ell, per la seua sang, hem obtingut la redempció, el perdó dels nostres pecats. La riquesa de la gràcia de Déu 8 s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. 9 Ens ha fet conéixer el seu designi secret, la decisió benèvola que havia pres 10 per executar-la en la plenitud dels temps: ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra. 11 En Crist hem rebut la nostra part en l’herència; ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seua voluntat. 12 Volia que fórem lloança de la seua glòria, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. 13 En ell, vosaltres vau escoltar la paraula de la veritat, l’evangeli que vos salva. En ell heu cregut i heu estat marcats amb el segell de l’esperit sant promés. 14 I l’esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens redimirà plenament com a possessió seua i farà que siguem lloança de la seua glòria.
DEL 17 AL 23 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | EFESIS 4-6
«Poseu-vos l’armadura que Déu vos dóna»
(Efesis 6:11-13) Revestiu-vos amb l’armadura que Déu vos dóna per a poder fer front als atacs astuts del diable. 12 Perquè no ens toca lluitar contra realitats humanes, sinó contra les potències i les autoritats, contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials. 13 Poseu-vos l’armadura que Déu vos dóna i així, en aquell dia dolent, sereu capaços de resistir i de mantenir-vos ferms fins a la victòria total.
w18.05 27 § 1
Jóvens, manteniu-vos ferms contra el Diable
L’apòstol Pau va dir que un cristià és com un soldat que lluita cos a cos. Per descomptat, la nostra lluita no és física, sinó espiritual. I els nostres enemics, Satanàs i els dimonis, són reals. Estos guerrers poderosos són hàbils i tenen molta experiència. A primera vista, pareix que no tenim moltes perspectives de guanyar, sobretot en el cas dels jóvens que aparentment són més vulnerables. Poden els jóvens guanyar la batalla a estos malvats sers sobrenaturals? I tant! En realitat, ja ho estan fent, perquè s’han deixat «enrobustir pel Senyor». A més d’açò, com els bons soldats que es preparen per a la batalla, es posen l’armadura completa que prové de Déu (llig Efesis 6:10-12).
(Efesis 6:14, 15) Estigueu a punt, doncs! Poseu-vos el cinturó de la veritat, revestiu-vos amb la cuirassa de la justícia, 15 estigueu ben calçats, a punt per a anunciar l’evangeli de la pau.
w18.05 28, 29 § 4, 7, 10
Jóvens, manteniu-vos ferms contra el Diable
4 De manera pareguda, les veritats que aprenem de la Paraula de Déu ens protegixen de les ferides espirituals provocades per les ensenyances falses (Jn 8:31, 32; 1Jn 4:1). Com més estimem estes veritats, més fàcil serà portar la «cuirassa de la justícia», és a dir, viure en harmonia amb les normes justes de Déu (Sl 111:7, 8; 1Jn 5:3). A més, al comprendre-les bé, ens sentirem confiats quan ens toque defendre-les davant dels opositors (1Pe 3:15).
7 Que bé representa la cuirassa la manera en què les normes justes de Déu protegixen el nostre cor simbòlic! (Pr 4:23) Igual que un soldat no canviaria una cuirassa de ferro per una de qualitat inferior, nosaltres tampoc canviaríem les normes divines per les nostres pròpies idees, ja que el nostre criteri és molt limitat i no pot oferir-nos la protecció que necessitem (Pr 3:5, 6). Per això és molt important que revisem amb freqüència si portem la cuirassa ben ajustada.
10 A diferència dels soldats romans que portaven botes per a anar a la guerra, els cristians portem un calçat simbòlic per a predicar un missatge de pau (Is 52:7; Rm 10:15). Aixina i tot, necessitem valor per a parlar de Jehovà quan sorgix l’ocasió. Un xic de 20 anys, anomenat Bo, confessa: «Abans no m’atrevia a predicar als meus companys de classe; crec que em donava vergonya. Mirant arrere, no entenc per què em sentia aixina. Ara m’encanta donar-los testimoni i parlar-los de la veritat».
(Efesis 6:16, 17) Poseu-vos sobretot l’escut de la fe, capaç d’apagar tots els dards encesos del Maligne. 17 Preneu el casc de la salvació, i l’espasa de l’esperit, que és la paraula de Déu.
w18.05 29-31 § 13, 16, 20
Jóvens, manteniu-vos ferms contra el Diable
13 Alguns dels «dards encesos» que el Maligne et llança són mentires sobre Jehovà, com per exemple que no li importes o que no t’estima. Ida, una jove de 19 anys amb falta d’autoestima, diu: «A sovint em pareixia que Jehovà estava lluny de mi, que no volia ser el meu amic». Com va afrontar eixos sentiments? Ella conta: «Les reunions són com una injecció de fe. Abans, em limitava a estar assentada i mai alçava la mà. Pensava que a ningú li importava si comentava o no. Però ara em prepare les reunions i m’esforce per contestar dos o tres voltes. Em costa un poquet, però quan ho faig em sent molt millor. A més, els germans i les germanes m’animen moltíssim. Sempre isc de les reunions convençuda que Jehovà m’estima molt».
16 Igual que el casc protegia el cap dels soldats, «l’esperança de la salvació» protegix la nostra ment, és a dir, la capacitat de pensar (1Te 5:8; Pr 3:21). L’esperança ens ajuda a tindre present les promeses divines i a vore els problemes amb la perspectiva adequada (Sl 27:1, 14; Fets 24:15). Ara bé, per a que el casc espiritual siga efectiu, hem de portar-lo posat, i no carregat en la mà.
20 Pau va comparar la Paraula de Déu a una espasa que Jehovà ens ha donat. Però clar, hem d’ensenyar-nos a usar-la hàbilment quan defenem les nostres creences o quan hem d’ajustar la nostra manera de pensar (2Co 10:4, 5; 2Tm 2:15). Com podem ser més hàbils? Sebastian, que té 21 anys, diu: «Quan faig la meua lectura personal de la Bíblia, pose per escrit un text de cada capítol. Estic fent una llista dels meus textos favorits. Aixina estic més en sintonia amb la manera de pensar de Jehovà». Daniel, de qui hem parlat abans, diu: «Mentres llig la Bíblia, seleccione els versicles que em poden ser útils en la predicació. Trobe que les persones del territori responen millor quan veuen que t’apassiona la Bíblia i que estàs fent tot lo possible per ajudar-los».
Buscant joies en la Bíblia
(Efesis 4:30) I no entristiu l’esperit sant de Déu, que vos ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu redimits.
it-2 938 § 6
Santedat
Esperit sant. L’esperit, o força activa, de Jehovà està sotmés al Seu control i sempre du a terme el seu propòsit. És net, pur i sant, i Déu l’ha apartat per a un ús de profit. Per esta raó es diu que el seu esperit és «sant» i és «l’esperit de santedat» (Sl 51:13 [v.11 NM]; Lc 11:13; Rm 1:4 NM; Ef 1:13). Quan l’esperit sant actua sobre una persona, constituïx una força que incita a actuar amb santedat o netament. Tot comportament impur o impropi implica resistir, o entristir, eixe esperit (Ef 4:30). Encara que es tracta d’una força impersonal, es pot entristir perquè és una expressió de la personalitat de Déu. Qualsevol pràctica impròpia va sufocant el foc de l’esperit (1Te 5:19). Si algú continuara amb eixa pràctica, l’esperit sant de Déu s’afligiria i Déu podria acabar veient-lo com un rebel, un enemic seu (Is 63:10). Qui entristix l’esperit sant podria inclús arribar a blasfemar contra ell, un pecat que, segons va dir Jesús, no té perdó ni en este sistema actual ni en el vinent (Mt 12:31, 32; Mc 3:28-30; consulta ESPERIT).
(Efesis 5:5) Perquè, sapieu-ho bé: cap immoral, cap impur o cap amic del diner, que és igual que ser idòlatra, no tindrà part en l’herència del Regne de Crist i de Déu.
it-1 255 § 5
Avidesa
Les accions la posen de manifest. L’avidesa es manifesta per algun acte que revela clarament el desig incorrecte i desmesurat d’una persona. L’escriptor bíblic Jaume ens diu que el desig incorrecte, quan està fecundat, engendra el pecat (Jm 1:14, 15). Per tant, es reconeix una persona àvida per les seues accions. L’apòstol Pau diu que l’avidesa, o ser «amic del diner», equival a la idolatria (Ef 5:5). És a dir, qui actua amb avidesa convertix en un déu allò que desitja, i ho posa per damunt del servici i l’adoració al Creador (Rm 1:24, 25).
Lectura de la Bíblia
(Efesis 4:17-32) Vos dic, doncs, i vos urgisc pel Senyor que no visqueu més com viuen els pagans, que es guien per raonaments sense valor. 18 La seua intel·ligència és plena de tenebra i estan allunyats de la vida de Déu, ja que l’enduriment del seu cor els manté en la ignorància. 19 Insensibles com són, s’han donat al llibertinatge, fins al punt de cometre sense fre tota classe d’impureses. 20 Però vosaltres, no és això el que heu aprés del Crist, 21 si és que realment heu escoltat el seu anunci i heu estat instruïts per ell. Així, doncs, segons la veritat que ve de Jesús, 22 renuncieu al vostre comportament passat i despulleu-vos de l’home vell que es va destruint rere els desigs seductors; 23 renoveu espiritualment el vostre interior 24 i revestiu-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i la santedat que naixen de la veritat. 25 Per tant, abandoneu la mentida i que cadascú diga la veritat al seu proïsme, ja que tots som membres d’un mateix cos. 26 Si vos disgusteu amb algú, no l’ofengueu; que la posta de sol no vos trobe encara ressentits: 27 no doneu ocasió al diable. 28 El qui robava, que deixe de robar; que procure treballar honestament amb les seues mans i així puga donar al qui passa necessitat. 29 Que de la vostra boca no isquen mai paraules roïnes, sinó tan sols aquella paraula que servisca per a edificar els altres en allò que convinga i faça bé als qui l’escolten. 30 I no entristiu l’esperit sant de Déu, que vos ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu redimits. 31 Llanceu lluny de vosaltres l’amargor, l’enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota classe de maldat. 32 Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu vos ha perdonat en Crist.
DEL 24 AL 30 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | FILIPENCS 1-4
«No vos inquieteu per res»
(Filipencs 4:6) No vos inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies.
w17.08 10 § 10
«La pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre»
10 Què podem fer per a no inquietar-nos i tindre «la pau de Déu»? Pau va dir als filipencs que l’antídot per a deixar de preocupar-nos és l’oració. Per tant, quan ens sentim angoixats, hem de convertir les nostres preocupacions en oracions (llig 1 Pere 5:6, 7). Hem d’orar amb fe, convençuts que Jehovà s’interessa per nosaltres. A més, les nostres oracions han d’anar «acompanyades d’acció de gràcies», d’esta manera recordarem les benediccions que Déu ens dona. La nostra confiança en ell s’afiançarà si tenim present que «pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre» (Ef 3:20).
(Filipencs 4:7) I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
w17.08 10 § 7
«La pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre»
7 Què pensarien els germans de Filip al llegir la carta que Pau els va escriure? Segur que recordarien el que Pau i Siles havien passat, i com Jehovà els havia ajudat de manera totalment inesperada. Quina lliçó volia ensenyar-los Pau? En poques paraules, era com si els estiguera dient: «No vos preocupeu, feu oració i voreu com rebreu la pau de Déu». Esta pau «sobrepassa tot el que podem entendre». Què vol dir això? Algunes versions traduïxen esta expressió com «està per damunt de tot el que podem pensar» o «supera el que l’home pot preveure». Pau estava dient que «la pau de Déu» és més meravellosa del que som capaços d’imaginar. Aixina que, encara que a voltes no veiem l’eixida als nostres problemes, Jehovà sí que la veu i pot actuar de manera totalment inesperada (llig 2 Pere 2:9).
w17.08 12 § 16
«La pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre»
16 Quin efecte tindrà en nosaltres rebre «la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre»? La Bíblia diu que «guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist» (Fl 4:7). En l’idioma original, la paraula guardarà és una expressió militar que s’utilitzava en l’antiguitat per a referir-se als soldats que vigilaven les portes d’una ciutat emmurallada. Eixe era el cas de la ciutat de Filip. Els seus habitants dormien tranquils perquè sabien que els soldats protegien la ciutat. De la mateixa manera, quan tenim «la pau de Déu», la nostra ment i el nostre cor estan tranquils. Estem segurs que Jehovà ens cuida i vol que ens vaja bé en la vida (1Pe 5:10). Saber açò ens guarda, és a dir, ens protegix de la inquietud o el desànim.
Buscant joies en la Bíblia
(Filipencs 2:17) I si la meua sang ha de ser abocada com a libació en el sacrifici que ofereix la vostra fe, me n’alegre i me’n felicite amb tots vosaltres.
it-2 525 § 9
Ofrenes
Libacions. Les libacions es presentaven conjuntament amb la majoria de les ofrenes que es feien, sobretot després que els israelites s’establiren en la terra promesa (Nm 15:2, 5, 8-10). La libació consistia en l’acció d’escampar vi («vi fort») sobre l’altar (Nm 28:7, 14; compara-ho amb Ex 30:9; Nm 15:10). L’apòstol Pau va escriure als filipencs: «I si la meua sang ha de ser abocada com a libació en el sacrifici que ofereix la vostra fe, me n’alegre». En esta ocasió, Pau va usar l’exemple d’una libació per a expressar la seua disposició de desgastar-se a favor dels companys cristians (Fl 2:17). Poc abans de morir, va escriure a Timoteu: «Estic a punt d’oferir la meua vida com una libació; ha arribat l’hora de la meua partida» (2Tm 4:6).
(Filipencs 3:11) esperant arribar a la resurrecció d’entre els morts.
w07 1/1 26 § 5
Ja ha començat «la primera resurrecció»!
5 Després, els cristians ungits que componen «l’Israel de Déu», han d’unir-se a Jesucrist en la glòria celestial, on estaran «amb ell per sempre» (Gàlates 6:16; 1 Tessalonicencs 4:17). Este esdeveniment s’anomena «la primera resurrecció» (Filipencs 3:10, 11; Apocalipsi 20:6). Una volta finalitze, haurà aplegat el moment per a que milions de persones ressusciten en la terra amb la perspectiva de viure per sempre en el paradís. En efecte, tant si la nostra esperança és viure en el cel o viure en la terra, a tots ens interessa l’assumpte de «la primera resurrecció». Quina classe de resurrecció és esta? Quan passarà?
Lectura de la Bíblia
(Filipencs 4:10-23) M’ha alegrat molt en el Senyor que darrerament hàgeu renovat el vostre interés per mi. Ja el teníeu, però vos faltava l’ocasió de demostrar-lo. 11 No vull dir que en aquests moments passe necessitat, perquè ja he aprés a acontentar-me en qualsevol situació. 12 Sé viure enmig de privacions i sé viure en l’abundància. Estic aveat a tot: a menjar molt i a patir gana, a viure en l’abundor i a passar necessitat. 13 Em veig capaç de tot gràcies a aquell que em fa fort. 14 Tanmateix, heu fet bé de solidaritzar-vos amb la meua estretor. 15 Vosaltres, filipencs, ja sabeu que, poc de temps després d’anunciar-vos l’evangeli, d’ençà que vaig eixir de Macedònia, heu estat l’única comunitat de qui he acceptat d’obtenir algun benefici a canvi de tot allò que jo vos havia donat. 16 De fet, estant a Tessalònica, més d’una vegada ja m’havíeu enviat ajuda per a les meues necessitats. 17 Jo no busque els regals, sinó que sumeu beneficis en el vostre compte. 18 Acuse, doncs, recepció de tot allò que m’heu enviat, i és més que suficient. Visc sense dificultats després que Epafrodit m’ha fet arribar la vostra aportació, que és un perfum suau, una ofrena que Déu accepta amb complaença. 19 El meu Déu satisfarà totes les vostres necessitats segons la mesura de la seua riquesa, donant-vos la glòria en Jesucrist. 20 A Déu, Pare nostre, siga donada la glòria pels segles dels segles. Amén. 21 Saludeu tot el poble sant en Jesucrist. Vos saluden els germans que són amb mi. 22 Vos saluda tot el poble sant, sobretot els qui estan al servici de l’emperador. 23 Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, siga amb el vostre esperit.