“Andamos por fe, no por vista”
Poc abans de l’assetjament i la destrucció de Jerusalem, l’apòstol Pau va escriure que els cristians, com a bons soldats de Crist, han d’esperar dificultats i no posar en primer lloc la seua comoditat i el seu plaer (2 Tim. 2:3, 4). Necessitem tindre una fe forta per a mantindre’ns centrats en les coses espirituals, ja que hi ha moltes dificultats en este món sense pietat (2 Cor. 4:18; 5:7). Mira el vídeo “Andamos por fe, no por vista”. (Entra a jw.org/es i vés a PUBLICACIONES / DOCUMENTALES Y PELÍCULAS.) Fixa’t en com aferrar-se a les coses materials va ser una trampa mortal per a Nadab i Dèbora. Després, contesta estes preguntes:
1) Què va ser “l’abominació” “instal·lada al lloc sant” al segle I? Quina decisió van haver de prendre els cristians que vivien a Jerusalem? (Mt. 24:15, 16.) 2) Per què calia fe per fugir de la ciutat? 3) Quins sacrificis havien de fer els que van marxar? 4) Per què es van retardar Nadab i Dèbora? (Mt. 24: 17, 18.) 5) Quina nova prova de fe va afrontar Raquel quan eixiren de Jerusalem? (Mt. 10:34-37; Mc. 10:29, 30.) 6) Quin bon exemple de fe i confiança en Jehovà va posar Jafet? 7) Quines dificultats van passar els cristians a Pel·la? 8) Com es va debilitar a poc a poc la fe de Nadab i Dèbora? 9) Com es va preocupar Jehovà pels cristians que estaven vivint a Pel·la? (Mt. 6:33; 1 Tim. 6:6-8.) 10) Com podem imitar Abraham i Sara mentres afrontem estos últims dies? (Heb. 11:8-10.) 11) Com es van autoenganyar Nadab i Dèbora per tornar a Jerusalem, i per què era errònia la seua manera de pensar? (Lc. 21:21.) 12) Què passava en realitat a Jerusalem quan Nadab i Dèbora van tornar? 13) Per què hem d’enfortir la nostra fe ara, abans que vinga la fi d’este sistema? (Lc. 17:31, 32; 21:34-36.)
Què significa caminar per fe? 1) Confiar en la direcció de Jehovà, 2) deixar que guie els nostres passos, i 3) demostrar que valorem més les coses espirituals que les materials. Confiem que “el món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre” (1 Jn. 2:17). Per tant, estiguem decidits a caminar per fe.