Referències del Quadern d’activitats
© 2024 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
DE L’1 AL 7 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 57–59
Jehovà fa fracassar els plans dels qui s’oposen al seu poble
(1 Samuel 24:4 [v. 3 TNM]) Va arribar als corrals del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seues necessitats. Però justament David era al fons de la cova amb els seus hòmens.
(Salm 57:1 [encapçalament TNM]) Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David. De quan es va refugiar a la cova, perseguit per Saül.
(1 Samuel 24:8-11 [vv. 7-10 TNM]) Amb aquestes paraules, David va retenir els seus hòmens i no els permeté que es llançaren contra Saül. Saül va eixir de la cova i va seguir camí enllà. 9 També va eixir David i va cridar, darrere de Saül: «Rei, senyor meu!» Saül es va girar. David va agenollar-se i es prosternà amb el front a terra 10 i li digué: «Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal? 11 Hui pots veure amb els teus propis ulls que el Senyor t’havia posat a les meues mans dins de la cova. Em deien que et matara, però no he volgut fer-ho. He dit que no faria cap mal al meu sobirà, perquè és l’ungit del Senyor.
(1 Samuel 24:18-23 [vv. 17-22 TNM]) Després va dir a David: «Tu ets l’innocent, i jo el culpable. Tu sempre m’has fet bé, i jo, en canvi, sempre t’he fet mal. 19 Hui m’has demostrat on arriba la teua bondat: el Senyor m’havia posat a les teues mans, però tu no has volgut matar-me. 20 Quan algú té atrapat el seu enemic, ¿el deixa anar tranquil·lament? Que el Senyor et recompense el que hui has fet per mi! 21 Jo sé de cert que tu seràs rei, i que en tu es consolidarà la reialesa d’Israel. 22 Jura’m, doncs, pel Senyor, que no exterminaràs la meua descendència ni esborraràs el nom de la meua família.» 23 David li ho va jurar. Saül se’n tornà a casa, i David, amb els seus hòmens, va pujar al seu refugi.
(Salm 57:4 [v. 3 TNM]) M’allarga la mà des del cel i em salva, confon el meu perseguidor; Déu em dóna prova del seu amor fidel.
(Salm 57:7 [v. 6 TNM]) Havien parat un llaç als meus peus per atrapar-m’hi la vida; havien obert un clot davant de mi, i ells mateixos hi han caigut.
(Salm 57:3 [v. 2 TNM]) Clame al Déu altíssim, al Déu que tant m’afavoreix.
Lectura de la Bíblia
(Salm 59:2-18 [vv. 1-17 TNM]) Allibera’m, Déu meu, dels enemics, protegeix-me dels qui m’ataquen; 3 allibera’m dels qui van amb males arts, salva’m dels hòmens sanguinaris. 4 Mira com espien la meua vida, com s’apleguen contra mi els poderosos sense que els haja fet cap mal, Senyor; 5 m’escometen sense haver-ho merescut. Alça’t, vine a veure-ho! 6 Senyor de l’univers, Déu d’Israel, desvetla’t i judica tots aquests pagans, no planyes els malèfics traïdors! 7 Tornen cada vesprada, grunyint com els gossos, rondant per la ciutat. 8 Amb quina violència parlen! Els seus llavis semblen punyals, i diuen: «Qui ens pot sentir?» 9 Però tu, Senyor, te’n rius, et burles de tots aquests pagans. 10 En tu fixe els ulls, ciutadella meua! Déu és el meu castell. 11 Déu, que m’estima, em va davant i em fa veure derrotats els enemics. 12 No els mates: el meu poble se n’oblidaria. Dispersa’ls, fes-los caure amb el teu poder, tu que ens escudes, Senyor! 13 Quan parlen, tenen als llavis el pecat, pronuncien malediccions i mentides: que els atrape, doncs, el seu orgull! 14 Destrueix-los, destrueix-los indignat; que no en quede ni rastre! I tot el món sabrà que és Déu qui governa el país de Jacob i la terra sencera. 15 Tornen cada vesprada, grunyint com els gossos, rondant per la ciutat. 16 Van d’un lloc a l’altre buscant de fartar-se i udolen fins que queden satisfets. 17 Però jo cantaré la teua ajuda, aclamaré el teu amor només apunte el dia: has estat per a mi el castell on m’he emparat a l’hora del perill. 18 Jo et cante, ciutadella meua! Déu és el meu castell, és el Déu que m’estima.
DEL 8 AL 14 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 60–62
Jehovà ens dona seguretat, protecció i estabilitat
it-2 1146 § 1
Torre
Ús figurat. Aquells que posen fe en Jehovà i l’obeïxen se senten segurs, tal com David li va cantar: «Tu eres el meu refugi, una torre forta que em protegix de l’enemic» (Sl 61:3 TNM). Els qui reconeixen tot el que el seu nom implica, confien en eixe nom i el representen fidelment. No han de tindre por de res perquè «el nom del Senyor és una torre forta: el just s’hi refugia i s’hi troba segur» (Pr 18:10; compara-ho amb 1Sa 17:45-47).
it-2 1122 § 2
Tenda
La paraula «tenda» també s’utilitza en sentit figurat en alguns casos. La tenda d’una persona era un lloc per a descansar i protegir-se de l’oratge (Gn 18:1). Segons els costums d’hospitalitat de l’època, els visitants podien esperar que quan se’ls invitara a la tenda d’algú, els anaven a tractar amb respecte i atendrien les seues necessitats. Per això, quan Apocalipsi 7:15 (TNM) diu que Déu «estendrà la seua tenda sobre» la gran multitud, implica que els cuidarà i els protegirà (Sl 61:3, 4). I quan Isaïes parla dels preparatius que Sió, la dona de Déu, ha de fer per als fills que tindrà, se li diu: «Eixampla la teua tenda» (Is 54:2). Per tant, ella amplia el lloc on els seus fills trobaran protecció.
(Salm 62:3 [v. 2 TNM]) Només ell és la roca que em salva, el castell on em trobe segur.
w02 15/4 16 § 14
Les lleis divines ens beneficien
14 La llei de Déu ens tranquil·litza perquè no canvia mai. En els temps difícils que vivim, Jehovà és com una roca estable que existix des de sempre i per sempre (Salm 90:2). Parlant d’ell mateix, va dir: «Jo, el Senyor, no he canviat» (Malaquies 3:6). Les normes de Déu que trobem en la Bíblia són totalment confiables a diferència de les idees humanes que canvien constantment (Jaume 1:17). Per exemple, durant molts anys els psicòlegs van defendre que als xiquets se’ls havia de criar d’una manera permissiva. Però després van canviar d’opinió i van admetre que s’havien equivocat. Les normes i pautes humanes a este respecte varien tant com si el vent les moguera d’un lloc a un altre. No obstant, la Paraula de Déu és inamovible. Durant segles, la Bíblia ha aconsellat sobre com criar els xiquets amb amor. L’apòstol Pau va escriure: «Pares, no irriteu els vostres fills, sinó que continueu criant-los d’acord amb la disciplina i els consells de Jehovà» (Efesis 6:4 TNM). Que tranquil·litzador és saber que podem confiar en les normes de Jehovà perquè mai canviaran!
Joies espirituals
(Salm 62:12 [v. 11 TNM]) Déu ha parlat, i jo he entés dos coses: que de Déu és el poder
w06 1/6 11 § 6
Punts destacats del segon llibre dels Salms
Déu no depén de cap font externa d’energia. Ell és la font de poder per excel·lència. «De Déu és el poder».
Lectura de la Bíblia
(Salm 60:3–61:9 [60:1–61:8 TNM]) Déu nostre, ens has rebutjat i dispersat, estàs irritat: torna a nosaltres! 4 Has sacsejat el país i l’has clivellat: repara-li els badalls, que s’esfondra! 5 El teu poble ha hagut de viure moments durs, el trastorna aquest vi que li fas beure. 6 Davant dels teus fidels has alçat l’estendard en senyal de desbandada: s’escapen en veure els arquers. 7 Allibera els teus amics. Que el teu braç ens salve! Respon-nos! 8 Déu ha donat un oracle en el seu temple: «Celebre el meu triomf! Repartisc Siquem, mesure la vall de Sucot; 9 Galaad és meu, és meu Manassés; Efraïm és el casc que em cobreix, Judà és el meu ceptre. 10 Moab és la pica on em rente, tire les sandàlies sobre Edom, Filistea aclama el meu triomf.» 11 ¿Qui em conduirà a la ciutat forta, qui em guiarà fins a Edom, 12 sinó tu, Déu nostre, tu mateix que ens havies rebutjat i ja no eixies amb els nostres exèrcits? 13 Ajuda’ns contra els enemics, que l’auxili dels hòmens és inútil. 14 Pel poder de Déu farem proeses: ell mateix xafarà els enemics. 61 2 Escolta el meu clam, Déu meu, estigues atent a la meua súplica. 3 Des d’una terra llunyana t’invoque; el meu cor defalleix. Porta’m dalt de la roca inaccessible, 4 tu que ets el meu refugi, una torre enfront de l’enemic. 5 Que puga estar-me sempre a ta casa, que m’empare l’ombra de les teues ales. 6 Tu, Déu meu, has escoltat els meus precs, has concedit l’heretat als qui veneren el teu nom. 7 Afig nous dies a la vida del rei; que els seus anys s’allarguen segles i més segles! 8 Que regne per sempre a la teua presència i el guarde el teu amor fidel! 9 Llavors cantaré al teu nom per sempre, compliré cada dia el que t’havia promés.
DEL 15 AL 21 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 63–65
«L’amor que em tens és millor que la vida»
(Salm 63:4 [v. 3 TNM]) L’amor que em tens és millor que la vida; per això els meus llavis et lloaran.
w01 15/10 15, 16 § 17, 18
Qui ens separarà de l’amor de Déu?
17 Com d’important és per a tu l’amor de Jehovà? David va escriure: «L’amor que em tens és millor que la vida; per això els meus llavis et lloaran. Que tota la vida et puga beneir i alçar les mans lloant el teu nom» (Salm 63:4, 5 [vv. 3, 4 TNM]). Et sents com ell? Creus que la vida en este món et pot oferir alguna cosa millor que disfrutar de l’amor de Jehovà i de la seua amistat lleial? Per exemple, penses que esforçar-te per tindre una professió lucrativa és millor que disfrutar de la pau mental i de la felicitat que resulten d’una amistat estreta amb Déu? (Lluc 12:15) Alguns cristians han hagut de triar entre renunciar a Jehovà o fer front a la mort. Això els va passar a molts testimonis de Jehovà en els camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Llevat de molt poques excepcions, els nostres germans van triar mantindre’s en l’amor de Déu i van estar dispostos a perdre la vida si feia falta. Els que es mantenen lleials en el Seu amor poden estar segurs que rebran de Déu un futur etern, cosa que el món no pot donar-nos (Marc 8:34-36). I no només això.
18 Encara que no és possible viure per sempre sense Jehovà, intenta imaginar-te com seria tindre una vida molt llarga sense el nostre Creador. Seria una vida buida, sense propòsit. De fet, en estos últims dies, Jehovà ja ha donat al seu poble un treball satisfactori. Aixina que podem estar segurs que la vida eterna que ens donarà Jehovà estarà plena de coses útils i fascinants a aprendre i a fer (Eclesiastés 3:11). Encara que, durant els mil·lennis que estan per vindre, dedicàrem molt de temps a investigar i explorar, mai arribarem a comprendre del tot la «profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu» (Romans 11:33).
(Salm 63:7 [v. 6 TNM]) Quan des del llit et recorde, passe les nits pensant en tu,
w19.12 28 § 4
«Doneu gràcies en tota ocasió»
És molt important que siguem agraïts a Déu. Segur que a voltes has pensat en les moltes benediccions, tant físiques com espirituals, que ell t’ha donat i que continua donant-te (Deut. 8:17, 18; Fets 14:17). Però en lloc d’a soles pensar breument en la bondat de Jehovà, per què no apartar temps per a meditar en totes les benediccions que Déu t’ha donat a tu i als teus sers estimats? Reflexionar en la generositat del Creador augmentarà l’apreci que li tens i et farà vore lo molt que t’estima i que t’aprecia ell a tu (1 Jn. 4:9).
Meditem en coses espirituals
7 Mentres que llegir no costa molt d’esforç, la meditació requerix concentració. La ment humana té la tendència a desviar l’atenció cap a tasques que són més fàcils i que requerixen menys esforç. Per això, el millor moment per a meditar és quan estem descansats, en un ambient tranquil i amb poques distraccions. Per al salmiste, un bon moment per a meditar era quan estava despert en el llit de nit (Sal. 63:7 [v. 6 TNM]). Jesús, que tenia facultats mentals perfectes, coneixia els avantatges d’estar en un lloc tranquil per a meditar i orar (Lluc 6:12).
(Salm 63:5, 6 [vv. 4, 5 TNM]) Que tota la vida et puga beneir i alçar les mans lloant el teu nom. 6 Saciat del bo i millor, et lloaré amb el goig als llavis.
w09 15/7 16 § 6
Imita a Jesús: ensenya amb amor
6 Ens encanta parlar de coses que estimem. I quan una cosa és important per a nosaltres es nota, perquè parlem d’això amb carinyo i entusiasme. I encara és més evident quan parlem d’una persona a qui estimem. Solem tindre moltes ganes de parlar d’ella amb altres i tot el que diem és per a honrar-la, alabar-la i defendre-la. Volem que els altres valoren la seua personalitat i les seues qualitats igual que ho fem nosaltres.
Joies espirituals
(Salm 64:4 [v. 3 TNM]) Esmolen la llengua com espases, llancen com fletxes paraules verinoses;
w07 15/11 15 § 6
Som una font d’ànim per als altres?
És molt més fàcil destruir un edifici que construir-ne un de zero. I este principi també aplica a la nostra manera de parlar. Com a humans imperfectes, tots tenim defectes i cometem errors. El rei Salomó va dir: «No hi ha a la terra cap home tan just que ho faça tot bé i no cometa cap falta» (Eclesiastés 7:20). No és molt difícil trobar-li els defectes a una persona i afonar-la amb els nostres comentaris destructius (Salm 64:3-5 [vv. 2-4 TNM]). Però parlar d’una manera edificant és tot un art.
Lectura de la Bíblia
(Salm 63:2–64:11 [63:1–64:10 TNM]) Tu ets el meu Déu, Senyor; a l’alba et busque. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua. 3 Jo et contemplava al santuari quan et veia gloriós i poderós. 4 L’amor que em tens és millor que la vida; per això els meus llavis et lloaran. 5 Que tota la vida et puga beneir i alçar les mans lloant el teu nom. 6 Saciat del bo i millor, et lloaré amb el goig als llavis. 7 Quan des del llit et recorde, passe les nits pensant en tu, 8 perquè tu m’has ajudat, i sóc feliç davall les teues ales. 9 La meua ànima s’ha enamorat de tu, em sosté la teua mà. 10 Però ells, que volen la meua mort, baixaran al més profund de la terra, 11 seran víctimes de l’espasa, menjar per als xacals. 12 I el rei celebrarà el triomf de Déu; se’n gloriaran els qui juren pel seu nom quan hauran de callar els qui diuen falsedats. 64 2 Escolta, Déu meu, el meu plany, guarda’m dels enemics que m’amenacen, 3 empara’m contra el complot dels roïns, dels qui conspiren amb males arts. 4 Esmolen la llengua com espases, llancen com fletxes paraules verinoses; 5 tiren d’amagat als innocents, disparen de sobte, no els veu ningú. 6 S’animen l’un a l’altre a fer mal, calculen com amagar els seus paranys, i pensen: «Qui se n’adonarà?» 7 Tramen maldats i diuen: «Tot ho hem previst i calculat: ningú no sap què pensa l’home.» 8 Però Déu els dispara una fletxa i d’improvís queden ferits. 9 La seua pròpia llengua els ha fet caure; tot aquell que ho veu es mofa d’ells. 10 Tota la gent se n’admira, proclamen l’obra de Déu i ponderen les seues meravelles. 11 El just celebra el Senyor i en ell troba refugi; els hòmens rectes se’n glorien.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Com li demostrem amor a Déu
(Salm 33:18) Els ulls del Senyor vetlen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té;
(Salm 63:4 [v. 3 TNM]) L’amor que em tens és millor que la vida; per això els meus llavis et lloaran.
DEL 22 AL 28 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 66–68
Jehovà porta les nostres càrregues dia rere dia
(Salm 66:19) Però Déu m’ha escoltat, ha fet cas de la meua súplica.
(Salm 68:6 [v. 5 TNM]) Déu és pare d’orfes, defensor de viudes, des del lloc sagrat on resideix.
w10 1/12 23 § 6
No oblidem els pares i mares que crien els seus fills a soles
Jehovà va inspirar els Salms, que eren cançons sagrades que els israelites cantaven quan l’adoraven. Imagina’t l’ànim que una viuda o un orfe israelita rebrien quan cantaven estes paraules inspirades que els recordaven que Jehovà era el seu «pare» i «defensor», i que els donaria el consol que necessitaven (Salm 68:6 [v. 5 TNM]; 146:9). Nosaltres també podem animar als pares i mares que crien a soles els seus fills amb paraules d’ànim que recordaran durant molts anys. Encara que ja han passat 20 anys, Ruth, una mare fadrina, recorda amb molt de carinyo unes paraules que un pare d’experiència li va dir: «Estàs fent un molt bon treball criant els teus dos fills. Seguix aixina». Ruth conta: «Escoltar estes paraules va tindre un gran impacte en mi». Sense dubte, «la paraula que consola és com l’arbre de la vida», i pot animar als que crien a soles els seus fills més del que podem imaginar (Proverbis 15:4). Se t’ocorre alguna manera concreta d’animar els pares fadrins?
Pare dels orfes
«DÉU ÉS pare d’orfes [...] des del lloc sagrat on resideix» (Salm 68:6 [v. 5 TNM]). Estes paraules inspirades transmeten una veritat molt commovedora sobre Jehovà Déu. I és que ell és sensible a les necessitats dels més vulnerables. La seua preocupació pels xiquets que havien perdut a un dels seus pares en la mort es feia evident en la Llei que va donar a Israel. La primera referència que fa la Bíblia als orfes es troba en Èxode 22:21-23 (vv. 22-24 TNM).
(Salm 68:20 [v. 19 TNM]) Beneït siga el Senyor dia rere dia; és ell qui ens duu als braços, el Déu salvador nostre.
Joies espirituals
(Salm 68:19 [v. 18 TNM]) Has pujat a Merom, hi has fet captius, reps presents al santuari d’Adam. Fins els rebels hi habiten, Senyor Déu!
w06 1/6 10 § 4
Punts destacats del segon llibre dels Salms
Estos hòmens estaven entre els presoners que s’endugueren durant la conquesta de la terra promesa. Més avant, foren assignats per a que ajudaren els levites en el seu treball (Esdres 8:20).
Lectura de la Bíblia
(Salm 66:1-20) Aclama Déu, tota la terra. 2 Canteu la glòria del seu nom, canteu la seua fama gloriosa. 3 Digueu a Déu: «Com són, d’admirables, les teues obres! En veure’t tan gran i poderós, els teus enemics se sotmeten. 4 Tota la terra es prosterna davant de tu i canta per a tu, canta al teu nom.» 5 Veniu a contemplar les gestes de Déu. Com és, d’admirable, el que fa amb els hòmens! 6 Convertí la mar en terra ferma, passaren el riu a peu eixut. Celebrem, doncs, la seua gesta! 7 Ell governa sempre amb el seu poder, els seus ulls vigilen les nacions: que es guarden els rebels de revoltar-se! 8 Pobles, beneïu el nostre Déu, feu sentir la seua lloança; 9 ell ens preserva la vida i manté segurs els nostres peus. 10 Ens has provat, Déu nostre; com la plata, ens depuraves al foc. 11 Has fet que caiguérem al parany, ens has carregat un pes feixuc. 12 Has fet passar gent a cavall per damunt de nosaltres, hem entrat a dins del foc i a dins de l’aigua, però finalment ens has dut a l’abundància. 13 Porte víctimes a ta casa, vinc a complir les promeses, 14 les promeses fetes pels meus llavis, pronunciades en hores de perill. 15 T’oferisc víctimes en holocaust, faig pujar davant de tu el fum dels moltons, et sacrifique vedells i cabrits. 16 Veniu, escolteu-me, els qui sou fidels a Déu, i vos contaré el que ha fet per mi. 17 Quan li dirigia el meu clam, ja tenia a flor de llavis la lloança. 18 Si el meu cor s’haguera fiat de males arts, el Senyor no m’hauria escoltat. 19 Però Déu m’ha escoltat, ha fet cas de la meua súplica. 20 Beneït siga Déu: no ha refusat la meua súplica ni m’ha negat el seu amor.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Podries fer més lleugera la càrrega d’algú?
(2 Cròniques 20:15) Jahaziel digué: «Estigueu atents, tots els de Judà i de Jerusalem, i tu, rei Josafat! Això diu el Senyor: No tingueu por, no vos acovardiu davant d’aquesta gran multitud. Aquesta batalla no és cosa nostra, sinó de Déu.
(Salm 127:1) Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors. Si el Senyor no guarda la ciutat, és inútil que vigilen els guardes.
(2 Corintis 7:6) Però Déu, que consola els humils, ens va confortar amb l’arribada de Titus
DEL 29 DE JULIOL AL 4 D’AGOST
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALM 69
Detalls de la vida de Jesús predits en el Salm 69
(Salm 69:5 [v. 4 TNM]) Són més que els cabells del meu cap els qui m’odien perquè sí; són forts els qui em volen destrossar, els qui volen fer-me mal sense motiu. ¿M’obligaran a tornar allò que no he pres?
Esperaven al Messies
17 Odiarien al Messies sense raó (Sal. 69:5 [v. 4 TNM]). L’apòstol Joan va citar les paraules de Jesús al dir: «Si jo no haguera fet entre ells les obres que ningú més no havia fet, no tindrien pecat; però ara, tot i haver-les vistes, ens tenen odi tant a mi com al meu Pare. S’havien de complir les paraules escrites en els llibres de la seua Llei: M’odien sense motiu» (Jn. 15:24, 25). A sovint la paraula «Llei» fa referència al conjunt de les Escriptures (Jn. 10:34; 12:34). Els relats dels Evangelis proven que a Jesús el van odiar, sobretot els líders religiosos jueus. Jesús també va dir: «A vosaltres, el món no vos pot odiar, però a mi sí que m’odia, perquè testifique que les seues obres són malvades» (Jn. 7:7).
(Salm 69:10 [v. 9 TNM] El zel del teu temple em consumia i ara rep els insults dels qui t’ultratgen.
w10 15/12 8 § 7, 8
Demostrem zel per l’adoració verdadera
7 En una ocasió Jesús va demostrar clarament el zel que tenia. Va ser al principi del seu ministeri, en l’època de la Pasqua en l’any 30 de la nostra era. Jesús i els seus deixebles van anar a Jerusalem i van vore en el temple «els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs». Quina va ser la reacció de Jesús i quin efecte va tindre això en els seus deixebles? (Llig Joan 2:13-17.)
8 El que Jesús va fer i va dir en aquella ocasió segur que va recordar als deixebles a les paraules profètiques que David va escriure en un dels seus salms: «El zel del teu temple em consumia» (Sal. 69:10 [v. 9 TNM]). Per què? Perquè el que Jesús va fer era molt arriscat i perillós. Darrere d’aquell negoci tan escandalós estaven les autoritats del temple, entre elles els sacerdots i els escribes. Al traure a la llum i interrompre els seus plans, Jesús estava ficant-se en contra de les institucions religioses d’aquell dia. Quan els deixebles va avaluar la situació, van vore clarament que Jesús sentia molt de zel per la casa de Jehovà o per l’adoració verdadera.
(Salm 69:21, 22 [vv. 20, 21 TNM]) Els escarnis m’han trencat el cor; per això estic malalt. He esperat en va qui em compadira, no trobe ningú que em console. 22 Em tiren fel al menjar; quan tinc set, em fan beure vinagre.
g95 22/10 31 § 4
Pot algú morir-se per tindre el cor trencat?
Alguns diuen que un factor determinant en la mort de Jesús va ser que se li va trencar el cor, tal com s’havia profetitzat: «Els escarnis m’han trencat el cor; per això estic malalt» (Salm 69:21 [v. 20 TNM]). S’han d’entendre estes paraules de manera literal? Podria ser, perquè les hores anteriors a la mort de Jesús van ser agòniques, no només en sentit físic, sinó també en sentit emocional (Mateu 27:46; Lluc 22:44; Hebreus 5:7). A més, un cor trencat podria explicar per què van eixir «sang i aigua» de la ferida que li infligiren a Jesús amb una llança just després de morir. Una ruptura del cor o d’una vena principal podria causar un derramament de sang en la cavitat toràcica o dins del pericardi (membrana que conté fluids i que envolta el cor). En qualsevol d’estos dos llocs, una punció podria fer que fluïra el que pareixia ser «sang i aigua» (Joan 19:34).
it-2 669 § 6
Planta verinosa
Es va predir que al Messies li tirarien «fel» o «una planta verinosa» al menjar (Sl 69:22 [v. 21 TNM]). Això va passar quan a Jesús, abans de penjar-lo en el pal de turment, li van oferir vi mesclat amb fel. Però, després de tastar-ho, va rebutjar esta beguda perquè contenia substàncies narcòtiques, que probablement s’havien afegit amb la intenció d’alleugerir el seu sofriment. Quan Mateu 27:34 relata el compliment d’esta profecia, gasta la paraula grega colé (fel), que és la mateixa paraula que es troba en la Septuaginta grega en Salm 69:22 (v. 21 TNM). No obstant això, el relat de Marc 15:23 parla de mirra, i això fa pensar que, en este cas, la «planta verinosa» o «fel» era «mirra». Una altra possibilitat és que esta beguda mesclada amb droga continguera tant fel com mirra.
Joies espirituals
(Salm 69:31, 32 [vv. 30, 31 TNM]) Els meus càntics lloaran el nom de Déu, reconeixeran la grandesa del Senyor; 32 li plauran més que una ofrena, més que un bou i un vedell ja fet.
w99 15/1 18 § 11
Alcem mans lleials en oració
11 Molta gent només ora per a demanar alguna cosa. Però el nostre amor per Jehovà Déu hauria de motivar-nos a donar-li les gràcies i a alabar-lo en oració, tant en públic com en privat. Pau va escriure: «No vos angoixeu per res. Més bé, en qualsevol situació, feu-li saber a Déu les vostres peticions per mitjà d’oracions i precs i donant gràcies, i la pau de Déu, que va més enllà del que cap ser humà pot entendre, protegirà el vostre cor i la vostra ment a través de Crist Jesús» (Filipencs 4:6, 7 TNM). A part de les nostres súpliques i peticions, deuríem expressar el nostre agraïment a Jehovà per les benediccions espirituals i materials que ens dona (Proverbis 10:22). El salmiste va cantar: «Ofereix-me víctimes [o sacrificis] d’acció de gràcies, compleix el que has promés a l’Altíssim» (Salm 50:14). I una cançó de David incloïa estes paraules tan commovedores: «Els meus càntics lloaran el nom de Déu, reconeixeran la grandesa del Senyor» (Salm 69:31 [v. 30 TNM]). Veritat que hauríem de fer lo mateix amb les nostres oracions, tant en públic com en privat?
Lectura de la Bíblia
(Salm 69:2-26 [vv. 1-25 TNM]) Salva’m, Déu meu; l’aigua m’arriba al coll. 3 M’afone en el fangar profund i no tinc on posar els peus, em trobe dins de les aigües abismals i els remolins se m’enduen. 4 Estic rendit de tant cridar, em crema la gola; els ulls se’m consumeixen d’esperar el meu Déu. 5 Són més que els cabells del meu cap els qui m’odien perquè sí; són forts els qui em volen destrossar, els qui volen fer-me mal sense motiu. ¿M’obligaran a tornar allò que no he pres? 6 Déu meu, tu saps les meues necieses i no desconeixes les meues mancances. 7 Que per culpa meua no queden defraudats els qui esperen en tu, Senyor Déu de l’univers! Que per causa meua, Déu d’Israel, no tinguen un desengany els qui et busquen! 8 És per tu que aguante els escarnis i abaixe els ulls, avergonyit. 9 Els meus parents em consideren foraster, em tenen per estranger els meus germans. 10 El zel del teu temple em consumia i ara jo rep els insults dels qui t’ultratgen. 11 Si veuen que plore i dejune, encara m’injurien. 12 Si vaig de dol amb roba de sac, tot són murmuracions contra mi. 13 Em dediquen sàtires a les places, i a les tavernes, músiques i cants. 14 Jo et pregue, Senyor, en aquesta hora propícia; respon-me, Déu meu, tu que estimes tant, tu que salves perquè ets fidel. 15 Treu-me del fang, que no m’afone; salva’m dels enemics i de les aigües abismals. 16 Que no se m’emporten els remolins, que no m’engolisquen les aigües profundes i no tanquen, com un pou, la seua boca. 17 Respon-me, Senyor, tu que estimes tant; mira’m, que el teu amor sobreïx bondat. 18 No em prives de la teua mirada; afanya’t a respondre’m, que estic en perill. 19 Vine al meu costat, defén-me, allibera’m dels enemics. 20 Tu saps com m’injurien, veus la vergonya i els oprobis que passe; davant tens tots els meus adversaris. 21 Els escarnis m’han trencat el cor; per això estic malalt. He esperat en va qui em compadira, no trobe ningú que em console. 22 Em tiren fel al menjar; quan tinc set, em fan beure vinagre. 23 Que la taula se’ls torne un parany, que es torne una trampa per als seus convidats! 24 Que se’ls entelen els ulls i no hi vegen, que els flaquegen les forces a cada moment! 25 Aboca el càstig damunt d’ells, que els atrape la teua indignació, 26 que els siga devastat el campament i no quede ni una ànima a les seues tendes,
DEL 5 A L’11 D’AGOST
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 70–72
Parla sobre el poder de Déu a la pròxima generació
(Salm 71:5) Tu ets la meua esperança, Senyor; he confiat en tu des de menut.
w99 1/9 18 § 17
Jóvens: entreneu la vostra capacitat de discerniment
17 Evitar les trampes de Satanàs requerix que estigues sempre vigilant i, a voltes, que mostres gran valor. En algunes ocasions, podries sentir que sobres, no només entre els teus companys, sinó en el món sencer. El salmiste David va orar: «Tu ets la meua esperança, Senyor; he confiat en tu des de menut. M’instrueixes, Déu meu, des de menut, i encara hui proclame les teues meravelles» (Salm 71:5, 17). David era conegut pel seu valor. Però des de quan? Des de jove. Inclús abans de la seua famosa confrontació amb Goliat, David va demostrar tindre un valor extraordinari al protegir els ramats de son pare i matar tant a un llop com a un os (1 Samuel 17:34-37). No obstant, David sempre li va donar tot el mèrit a Jehovà de qualsevol acte de valentia que va fer, i va dir: «He confiat en tu des de menut». Com David confiava i es recolzava sempre en Jehovà, va poder afrontar qualsevol prova que se li va presentar. Tu també voràs que, si confies i et recolzes en Jehovà, ell et donarà el valor i les forces que necessites per a véncer el món (1 Joan 5:4).
(Salm 71:9) No em rebutges, doncs, al temps de la vellesa; ara que decau el meu vigor no m’abandones,
g04 8/10 23 § 3
Com hauríem de tractar els majors?
El salmiste va orar: «No em rebutges, doncs, al temps de la vellesa; ara que decau el meu vigor no m’abandones» (Salm 71:9). Déu no rebutja els seus servents fidels, ni tan sols quan ells senten que ja no són útils. El salmiste no es va sentir abandonat per Jehovà. Al contrari, va reconéixer que quant més major es feia més necessitava confiar en el seu Creador. Jehovà respon a esta lleialtat donant-nos suport al llarg de la nostra vida (Salm 18:26 [v. 25 TNM]). A sovint, este suport ve de part dels nostres germans.
(Salm 71:17, 18) M’instrueixes, Déu meu, des de menut, i encara hui proclame les teues meravelles. 18 I ara que sóc vell, amb cabells blancs, no m’abandones, Déu meu, fins que proclame el teu poder a aquesta generació, la teua força a tots els qui vindran.
Servix a Jehovà abans que arriben els dies angoixants
4 Si ja eres un adult amb anys d’experiència, podries fer-te esta pregunta: «Com puc aprofitar la meua vida ara que encara tinc energies i força?». Com a cristià experimentat tens moltes oportunitats que altres no tenen. Pots compartir amb els més jóvens el que has aprés de Jehovà. També pots enfortir els altres contant-los experiències que t’han passat durant el teu servici a Jehovà. El rei David va orar per a tindre oportunitats com estes. Va escriure: «M’instrueixes, Déu meu, des de menut [...]. I ara que sóc vell, amb cabells blancs, no m’abandones, Déu meu, fins que proclame el teu poder a aquesta generació, la teua força a tots els qui vindran» (Sal. 71:17, 18).
5 Com podries mostrar la saviesa que has adquirit al llarg dels anys? Per exemple, podries convidar els germans més jóvens a ta casa per a animar-los. O també podries convidar-los a predicar amb tu i mostrar-los com disfrutes de servir a Jehovà. Elihú, un servent de l’antiguitat, va dir que «parlaria l’edat i que els molts anys mostrarien saviesa» (Job 32:7). L’apòstol Pau va demanar a les cristianes d’experiència que animaren als altres amb les seues paraules i el seu exemple. Va escriure: «Les dones d’edat, [...] que ensenyen a fer el bé» (Tit. 2:3).
Joies espirituals
it-1 883 § 1
Eufrates
Els límits del territori assignat a Israel. Déu li va prometre a Abraham que li donaria a la seua descendència la terra «des del riu d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates» (Gn 15:18 TNM). Jehovà va confirmar esta promesa a la nació d’Israel (Ex 23:31; Dt 1:7, 8; 11:24; Js 1:4). En 1 Cròniques 5:9 diu que, abans del regnat de David, la terra que habitaven alguns descendents de Rubén arribava «fins al límit del desert que separava el seu territori del riu Eufrates». Com que l’Eufrates està a uns 800 km de distància de «la regió oriental de Galaad» (1Cr 5:10), açò simplement podia significar que el territori dels rubenites s’estenia des de l’est de Galaad fins on comença el desert de Síria, desert que continuava fins a l’Eufrates. La promesa de Jehovà es va complir per complet durant el regnat de David i Salomó quan els límits del domini d’Israel es van estendre fins al regne arameu de Sobà, i van arribar a la zona de l’Eufrates que recorria el nord de Síria (2Sa 8:3; 1Re 4:21; 1Cr 18:3-8; 2Cr 9:26). Per la seua importància, moltes vegades es dirigien a ell simplement com «el Riu» (Js 24:2, 15; Sl 72:8).
Lectura de la Bíblia
(Salm 71:1-24) En tu, Senyor, m’empare; que no en tinga un desengany. 2 Allibera’m i trau-me del perill; tu que ets bo, escolta’m i salva’m, 3 sigues el meu castell inexpugnable on sempre puga acollir-me. Has decidit salvar-me; per a mi ets penyal i plaça forta. 4 Déu meu, trau-me de les mans de l’injust, de les grapes malvades del pervers. 5 Tu ets la meua esperança, Senyor; he confiat en tu des de menut. 6 Tu em tragueres de les entranyes de la mare; acabat de nàixer em vaig emparar en tu. No he parat mai de lloar-te! 7 Tota la gent em mirava com un prodigi: eres per a mi un castell de refugi. 8 La meua boca no es cansava de lloar-te, de cantar la teua glòria tot el dia. 9 No em rebutges, doncs, al temps de la vellesa; ara que decau el meu vigor no m’abandones, 10 perquè els enemics, que m’espien per matar-me, diuen, parlant de mi: 11 «Perseguiu-lo, Déu l’ha abandonat; agafeu-lo, que ningú no el defén!» 12 Senyor, no t’allunyes de mi; Déu meu, afanya’t a defendre’m! 13 Que queden confosos i avergonyits els qui demanen per a mi pena de mort; que ploguen les befes i els escarnis sobre els qui volen fer-me mal! 14 El que és jo, mantindré sempre l’esperança i et lloaré més i més. 15 D’un cap a l’altre del dia, els meus llavis anunciaran la teua bondat. T’has mostrat salvador tantes vegades: qui les podria comptar! 16 Vindré a explicar, Senyor Déu meu, els teus prodigis, recordaré que és única la teua bondat. 17 M’instrueixes, Déu meu, des de menut, i encara hui proclame les teues meravelles. 18 I ara que sóc vell, amb cabells blancs, no m’abandones, Déu meu, fins que proclame el teu poder a aquesta generació, la teua força a tots els qui vindran. 19 La teua bondat, Déu meu, arriba fins al cel; les coses que has fet són grans: Déu meu, qui és com tu? 20 Tu m’has fet veure perills, que han estat molts i molt greus; salva’m encara la vida, torna’m a traure de la tomba profunda, 21 fes que recobre el meu bon nom, torna a consolar-me. 22 Lloaré amb la cítara, Déu meu, la teua lleialtat; et cantaré al so de l’arpa, Sant d’Israel! 23 Enmig dels cants t’aclamaran els meus llavis, perquè tu has rescatat la meua vida. 24 D’un cap a l’altre del dia parlaré de la teua bondat, perquè han quedat confosos i avergonyits els qui volien fer-me mal.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Idees per a l’Adoració en Família
(1 Pere 2:2) com infants tot just nascuts, sospireu per la llet pura de la Paraula, que vos farà créixer i vos durà a la salvació.
DEL 12 AL 18 D’AGOST
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 73, 74
Què podem fer si sentim enveja dels qui no servixen a Déu?
(Salm 73:3-5) d’enveja que sentia pels injustos, veient el benestar dels insolents. 4 Sense desficis arriben a la mort, van farts, són corpulents; 5 no passen penes com els altres, no sofreixen com tot el món.
(Salm 73:17) fins que, entrant al santuari de Déu, he comprés el destí dels injustos.
(Salm 73:18, 19) Realment, els has posat en un camí esvarós, que els precipita a la ruïna. 19 Com han quedat de sobte desolats, consumits en un moment; no en queda rastre!
(Salm 73:24) em guies amb el teu consell, i després em prendràs a la glòria.
Imitem la fe de Moisés
5 Com podem resistir la temptació de disfrutar temporalment del pecat? Mai oblidem que els plaers del pecat són passatgers. Si mirem amb els ulls de la fe vorem que el «món i els seus desigs passen» (1 Jn. 2:15-17). Meditem en el futur que els espera als pecadors que no es penedixen. Ells estan «en un camí esvarós» i el seu final serà terrible (Sal. 73:18, 19). Quan et sentes temptat a pecar, pregunta’t: «Quin futur vullc per a mi?».
Que res ens impedisca rebre la glòria de Déu
3 El salmiste estava segur que Jehovà l’agarraria de la mà i el portaria a la glòria (llig Salm 73:23, 24). Jehovà porta als seus servents humils a la glòria honrant-los de diferents maneres. Per exemple, els dona enteniment de quina és la seua voluntat (1 Cor. 2:7). Als qui escolten i obeïxen la seua Paraula, els concedix l’honor de tindre una relació estreta amb ell (Jau. 4:8).
4 A més, Jehovà també ha encomanat als seus servents que cuiden d’un valuós tresor: la predicació (2 Cor. 4:1, 7). I esta predicació porta a la glòria als qui participen en ella amb l’objectiu d’alabar a Jehovà i beneficiar els altres. Per què? Perquè voran complida esta promesa: «Jo [Jehovà] honore els qui m’honoren» (1 Sam. 2:30). Són honrats amb un bon nom davant de Jehovà i és probable que altres servents de Déu també parlen bé d’ells (Prov. 11:16; 22:1).
5 Quin futur li espera a qui confia en Jehovà i seguix els seus camins? Jehovà li promet: «T’exaltarà i posseiràs la terra, i en veuràs exclosos els malvats» (Sal. 37:34). Tots els qui confien en Jehovà desitgen experimentar l’incomparable honor de rebre vida eterna (Sal. 37:29).
Joies espirituals
(Salm 74:13, 14) Amb quin poder vas dividir el mar i vas trencar els caps dels monstres marins! 14 Tu esclafares els caps de Leviatan, convidares a menjar-se’l un poble del desert.
it-2 213 § 5
Leviatan
El Salm 74 descriu com Jehovà va salvar el seu poble, i els versicles 13 i 14 parlen simbòlicament de com els israelites van ser alliberats d’Egipte. El terme «monstres marins [en hebreu tanninim, plural de tannín]» que apareix en este text és una expressió paral·lela de «Leviatan». El fet d’esclafar els caps de Leviatan podria referir-se a la demolidora derrota infligida al faraó i al seu exèrcit en el temps de l’èxode. Els targums arameus diuen «els forts del faraó» en comptes de «els caps de Leviatan» (compara-ho amb Ez 29:3-5 on al faraó se’l compara amb un «gran cocodril gitat als braços del Nil»; també amb Ez 32:2). En Isaïes 27:1 aparentment Leviatan (o «Dragó») és el símbol d’un imperi, una organització internacional controlada per aquell a qui la Bíblia anomena «serp» i «dragó» (Ap 12:9). Esta profecia parla de la restauració d’Israel. Per això, quan diu que Jehovà «actuarà contra Leviatan», ha d’incloure a Babilònia. Tanmateix, en Isaïes 27:12, 13 també es parla d’Assíria i Egipte. Per tant, queda clar que Leviatan ací es referix a una organització internacional o un imperi que està en oposició a Jehovà i als seus servents.
Lectura de la Bíblia
(Salm 74:1-23) Per què t’obstines, Déu nostre, a rebutjar-nos i t’indignes amb el ramat que pastures? 2 Recorda’t del poble que en altre temps et vas fer teu, que vas redimir per posseir-lo, i de la muntanya de Sió on residies. 3 Puja pas a pas a les ruïnes eternes: els enemics han devastat el santuari, 4 cridant en el lloc dels teus aplecs; han hissat allà els seus estendards. 5 S’assemblaven als qui branden les destrals en un bosc impenetrable, 6 quan estellaven amb maces i tascons totes les motlures i els relleus. 7 Han calat foc al santuari, l’han arrasat, han profanat el lloc on residia el teu nom. 8 Pensaven: «Destruïm-los d’una vegada!» Han cremat en el país els llocs de culte. 9 No veiem les nostres senyeres, ja no ens queda cap profeta, i ningú de nosaltres no sap quant durarà. 10 Fins quan, Déu nostre, ens insultarà l’opressor? Gosarà l’enemic menysprear el teu nom per sempre? 11 Per què retires la teua mà i la mantens inactiva sobre el pit? 12 Però tu, oh Déu, des de sempre ets el meu rei, victoriós per tota la terra. 13 Amb quin poder vas dividir el mar i vas trencar els caps dels monstres marins! 14 Tu esclafares els caps de Leviatan, convidares a menjar-se’l un poble del desert. 15 Tu vas obrir fonts i torrents i eixugares rius inestroncables. 16 Teu és el dia, teua és la nit; tu fixares la lluna i el sol. 17 Delimitares les fronteres del món; l’estiu i l’hivern, tu vas formar-los. 18 Recorda, Senyor, que l’enemic t’insulta, que un poble insensat menysprea el teu nom. 19 No dones la teua tórtora a les feres, no oblides els teus pobres per sempre. 20 Ja és hora que tingues present l’aliança: les coves del país són caus de violència. 21 Que els oprimits no se’n vagen defraudats, que els desvalguts i els pobres lloen el teu nom. 22 Alça’t, Déu nostre, a defendre la teua causa! Recorda que tot el dia t’insulta l’insensat. 23 No oblides la cridadissa dels teus enemics ni la revolta creixent dels qui s’alcen contra tu.
DEL 19 AL 25 D’AGOST
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 75–77
Per què no hem de ser presumits?
(Salm 75:5 [v. 4 TNM]) Ara dic als insolents: «No vos insolenteu!» Dic als descreguts: «No vos enorgulliu!»
w18.01 28 § 4, 5
La diferència entre els qui servixen a Jehovà i els qui no
4 Després de dir que algunes persones s’estimarien a elles mateixes i als diners, Pau va escriure que la gent també seria fanfarrona, arrogant i orgullosa. Estes característiques a sovint reflectixen un sentiment de superioritat per les habilitats, l’aparença, la riquesa o la posició social que té una persona. La gent que és aixina desitja ser admirada i adorada. Un erudit va escriure estes paraules sobre la persona que té un orgull excessiu: «En el seu cor hi ha un xicotet altar on es postra davant d’ell mateix». Alguns han dit que l’orgull desmesurat és tan desagradable que inclús a les persones orgulloses no els agrada vore esta característica en els altres.
5 Jehovà detesta l’orgull. Ell odia els «ulls altius» (Prov. 6:16, 17). L’orgull ens impedix acostar-nos a Déu (Sal. 10:4). A més, és una característica del Diable (1 Tim. 3:6). Per desgràcia, inclús alguns servents lleials de Jehovà s’han arribat a contagiar d’orgull. Ozies, un rei de Judà, va ser lleial durant molts anys. Però la Bíblia diu: «Quan se sentí poderós, la supèrbia el va dur a la perdició. Va ser infidel al Senyor, el seu Déu, volent entrar al santuari del Senyor per cremar encens a l’altar dels perfums». Més avant, el rei Ezequies també es va tornar orgullós, encara que només temporalment (2 Cròn. 26:16; 32:25, 26).
(Salm 75:6-8 [vv. 5-7 TNM]) No alceu tan alt el vostre front ni parleu amb aquest gest arrogant. 7 La grandesa no ve ni de llevant, ni de ponent, ni del desert; 8 ve de Déu, l’únic que judica, que abaixa l’un i exalta l’altre.
(Salm 76:13 [v. 12 TNM]) a ell que abat l’orgull dels prínceps i es fa respectar dels reis de la terra.
Joies espirituals
w06 15/7 11 § 4
Punts destacats del tercer i quart llibre dels Salms
Quan Déu permet que els humans descarreguen la seua ràbia contra nosaltres per ser els seus servents, els resultats poden ser positius. Qualsevol dificultat que experimentem pot refinar-nos en algun sentit. I Jehovà permet que patim només fins a completar eixe entrenament (1 Pere 5:10). La Bíblia diu que Déu s’adornarà amb les restes de la fúria dels hòmens. I què passa si patim fins al punt de morir? Açò també pot resultar en alabança per a Jehovà perquè aquells que ens veuen aguantar fidelment també poden començar a glorificar a Déu.
Lectura de la Bíblia
(Salm 75:2–76:13 [75:1–76:12 TNM]) Et lloem, Déu nostre, et lloem; el teu nom s’ha fet conéixer, i tot el món conta els teus prodigis: 3 «Vindré», diu ell, «a judicar amb raó quan jo mateix ho decidisca. 4 Encara que se somoga la terra amb tots els qui l’habiten, jo mantindré ferms els seus pilars.» 5 Ara dic als insolents: «No vos insolenteu!» Dic als descreguts: «No vos enorgulliu! 6 No alceu tan alt el vostre front ni parleu amb aquest gest arrogant.» 7 La grandesa no ve ni de llevant, ni de ponent, ni del desert; 8 ve de Déu, l’únic que judica, que abaixa l’un i exalta l’altre. 9 El Senyor té una copa a la mà, plena d’un vi fort, adobat amb espècies, i el fa beure fins a l’última gota a tots els descreguts de la terra. 10 Ho proclamaré per sempre més, cantaré al Déu de Jacob: 11 «Abatré», diu ell, «l’orgull del descregut, però el just alçarà el seu front.» 76 2 Déu s’ha fet conéixer a Judà, a tot Israel és gran la seua anomenada. 3 Té a Jerusalem la residència, ha posat a Sió el seu casal. 4 Ha trossejat allí les fletxes dels arcs, escuts, espases i totes les armes. 5 Ets poderós i esplèndid enmig de les muntanyes plenes de botí: 6 els valents espoliats dormen el son de la mort, ja no poden res els millors combatents. 7 La teua amenaça, Déu de Jacob, ha deixat immòbils carros i cavalls. 8 Realment ets temible: si mai t’indignes, qui et pot resistir? 9 Des del cel has dictat sentència, i tot el món s’espanta i emmudeix 10 quan t’alces a fer justícia i a salvar tots els humils de la terra. 11 Els enemics més furiosos et lloaran, es vestiran de sac els supervivents d’aquella fúria. 12 Feu promeses al Senyor, el vostre Déu, i compliu-les, tots els qui l’envolteu; porteu tributs al Déu temible, 13 a ell que abat l’orgull dels prínceps i es fa respectar dels reis de la terra.
DEL 26 D’AGOST A L’1 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALM 78
La infidelitat del poble d’Israel ens servix d’advertència
(Salm 78:11) Han oblidat les seues gestes, les meravelles que els havia mostrat.
(Salm 78:42) No es recordaren del dia que aquella mà els havia tret de l’opressió
w96 1/12 29, 30
Per què recordar els dies passats?
Per desgràcia, els israelites a sovint queien en el pecat de l’oblit. Amb quin resultat? «Un colp i un altre posaven Déu a prova, entristien així el Sant d’Israel. No es recordaren del dia que aquella mà els havia tret de l’opressió» (Salm 78:41, 42). Finalment, oblidar-se de les normes de Jehovà va tindre com a resultat que ell els rebutjara (Mateu 21:42, 43).
Per contra, trobem un bon exemple en el salmiste que va escriure estes paraules: «Recordaré les obres de Jah. Recordaré els teus fets meravellosos de fa molt de temps. Meditaré en totes les teues activitats i reflexionaré en la teua manera d’actuar» (Salm 77:11, 12 TNM). Meditar en el servici lleial que li hem oferit a Jehovà en el passat i en els actes meravellosos que ell ha fet a favor nostre, ens donarà la motivació, l’ànim i l’apreci que necessitem. Recordar aquells «primers temps» també pot fer que el cansament desaparega i motivar-nos a fer tot el que puguem per a aguantar fidelment.
(Salm 78:19) Malparlaven de Déu i deien: «¿Tindrà poder per a parar taula en ple desert?
w06 15/7 17 § 16
«Feu-ho tot sense murmuracions»
16 Murmurar fa que ens centrem en nosaltres mateixos i en els nostres problemes, i deixa en un segon pla les benediccions que disfrutem com a testimonis de Jehovà. Per a superar la tendència a queixar-nos, hem de tindre estes benediccions molt presents en la nostra ment. Per exemple, cada un de nosaltres té el meravellós privilegi de portar el nom personal de Jehovà (Isaïes 43:10). Podem cultivar una relació estreta amb ell i dirigir-nos a ell en oració en qualsevol moment (Salm 65:2; Jaume 4:8). També, la nostra vida té verdader propòsit, perquè entenem la qüestió de la sobirania universal i recordem que és un privilegi mantindre’ns íntegres a Déu (Proverbis 27:11). A més, podem participar regularment en predicar les bones notícies del Regne (Mateu 24:14). La fe en el sacrifici de Jesucrist ens permet tindre una consciència neta (Joan 3:16). Sense importar la prova que afrontem, res pot impedir-nos disfrutar d’estes benediccions.
(Salm 78:56, 57) Però posaren Déu a prova, es rebel·laren, no van guardar l’aliança de l’Altíssim, 57 el refusaren i el traïren igual que els seus pares, desviant-se com sagetes mal tirades;
Té Jehovà sentiments?
El salmiste diu: «Quantes voltes es rebel·laven contra ell en la terra àrida! Quantes voltes ferien els seus sentiments en el desert!». El versicle següent afegix: «Una volta darrere d’una altra posaven a Déu a prova» (Salm 78:40, 41 TNM). Ací observem que l’escriptor descriu un patró de comportament. Els israelites van manifestar este esperit tan lleig de rebel·lió molt prompte en el desert, poc després de ser alliberats d’Egipte. El poble va començar a murmurar contra Déu qüestionant si Ell volia cuidar-los i si seria capaç de fer-ho (Nombres 14:1-4). Una obra de consulta per a traductors de la Bíblia diu que les paraules «es rebel·laven» podrien «traduir-se com “ells feren els seus cors durs contra Déu” o “li digueren a Déu: ‘No’”». Aixina i tot, per la seua compassió, Jehovà perdonava el seu poble quan es penedia. Però roda i volta tornaven a rebel·lar-se, i continuaven amb el seu patró de conducta (Salm 78:10-19, 38).
Com se sentia Jehovà cada volta que aquell poble tan voluble li donava l’esquena? El versicle 40 (TNM) diu que «ferien els seus sentiments» o, com diu una altra traducció, «el contristaven». Una obra de consulta bíblica explica: «Esta expressió dona a entendre que la conducta dels hebreus causava dolor, un dolor similar al que se sent quan un fill desobedient es rebel·la». Tal com un fill rebel fa patir molt els pares, els israelites rebels «entristien així el Sant d’Israel» (versicle 41).
Joies espirituals
(Salm 78:24, 25) perquè ploguera damunt d’ells l’aliment del mannà, el do del seu blat celestial. 25 Els hòmens van menjar el pa dels àngels, les provisions abundants que els enviava.
w06 15/7 11 § 5
Punts destacats del tercer i quart llibre dels Salms
Ninguna d’estes expressions significa que el mannà fora el menjar dels àngels. Era «blat celestial» perquè provenia del cel (Salm 105:40). Ja que els àngels habiten en el cel, l’expressió «el pa dels àngels» simplement podria significar que el proveïa Déu, qui habita en el cel (Salm 11:4). Jehovà també podria haver utilitzat àngels per a proveir el mannà als israelites.
Lectura de la Bíblia
(Salm 78:1-22) Escolta, poble, el meu ensenyament, estigues atent a les meues paraules. 2 T’alliçonaran amb exemples els meus llavis, t’aclariré el sentit dels fets antics. 3 El que vam sentir i aprendre, el que els pares ens van contar, 4 no ho amagarem als nostres fills, i ells ho contaran als qui vindran: són les gestes glorioses del Senyor, el seu poder i els seus prodigis. 5 Ell va fer un pacte amb el poble de Jacob, donà una llei als fills d’Israel. Ell va manar als nostres pares que tot això ho ensenyaren als seus fills, 6 perquè ho conegueren els qui vindran i els fills que naixeran després. Que s’alcen, doncs, i ho conten als seus fills, 7 perquè posen en Déu la confiança, no obliden mai més les seues obres i guarden els seus manaments. 8 Que els fills no es tornen com els seus pares, gent indòcil i rebel, gent de cor inconstant, d’esperit infidel a Déu. 9 La gent d’Efraïm són com arquers que fugen a l’hora del combat; 10 no guarden l’aliança de Déu, es neguen a seguir la seua llei. 11 Han oblidat les seues gestes, les meravelles que els havia mostrat. 12 En terra d’Egipte, a la plana de Tanis, obrà prodigis davant dels seus pares: 13 per obrir-los camí partí la mar, aguantant les aigües com un dic; 14 els guiava de dia amb un núvol, de nit amb la resplendor del foc. 15 Partí roques al desert, com per donar-los totes les aigües profundes; 16 va fer eixir rius de la pedra, com si hi abocara les aigües abismals. 17 Però ells continuaren ofenent-lo, encarant-se en el desert contra l’Altíssim; 18 en el seu cor van posar Déu a prova reclamant-li un menjar que els agradara. 19 Malparlaven de Déu i deien: «¿Tindrà poder per a parar taula en ple desert? 20 Quan va picar la roca, l’aigua rajà i van baixar torrents; però, ¿podrà donar-nos ara pa i proveir de carn el seu poble?» 21 El Senyor els va sentir i s’indignà, el seu foc s’inflamava contra Israel, el seu rigor caigué sobre Jacob, 22 aquell poble que no creia en Déu i desconfiava que el poguera salvar.