Referències del Quadern d’activitats
© 2025 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
DEL 5 A L’11 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 12
Treballar de valent és gratificant
(Proverbis 12:11) Qui treballa la terra es fartarà de pa, qui projecta fantasies ha perdut el cap.
(Proverbis 12:24) Mà diligent, manarà; mà indolent, serà esclava.
(Proverbis 12:14) Ens saciarem dels fruits del que diem, rebrem la paga del que fem.
Com disfrutar de treballar de valent
El treball és molt més satisfactori quan veem com pot beneficiar els altres. Jesús mateix va dir: «Fa més feliç donar que rebre» (Fets 20:35). A més d’aquells que es beneficien directament del nostre treball, com els nostres patrons i clients, també hi ha altres persones que poden traure profit; com per exemple, els membres de la nostra família i les persones que passen necessitats.
Els membres de ta casa. Quan un cap de casa treballa de valent per a mantindre la seua família, esta es beneficia almenys de dos maneres. Primer, ell s’assegura que tinguen tot lo necessari en sentit físic, com menjar, roba i un lloc on viure. Aixina complix amb la responsabilitat que Déu li ha donat de mantindre els seus (1 Timoteu 5:8). Segon, un bon cap de família demostra amb el seu exemple la importància de treballar de valent. Shane diu: «Mon pare té una ètica de treball exemplar. És honrat i ha treballat de valent tota la seua vida, principalment de fuster. Del seu exemple he aprés el valor de treballar amb les mans, construint coses que siguen útils per als altres».
Els més necessitats. L’apòstol Pau va aconsellar al cristià «que treballe amb esforç. [...] Aixina tindrà alguna cosa per a compartir amb qui ho necessite» (Efesis 4:28). Si treballem de valent per a mantindre’ns a nosaltres mateixos i a la nostra família, pot ser que inclús pugam ajudar les persones que ho necessiten (Proverbis 3:27). Per tant, ser treballadors ens permet experimentar la felicitat de donar als altres.
Joies espirituals
(Proverbis 12:16) El neci demostra de seguida que està enfadat, l’astut fa com si no veiera l’ultratge.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 12:1-20) Qui vol saber, vol que el reprenguen; qui refusa la correcció és un estúpid. 2 El Senyor es complau en l’home bo, però condemna el qui va amb males intencions. 3 Qui s’arrela en el mal no es mantindrà ferm, però l’arrel dels justos no serà mai arrancada. 4 Una dona forta és la corona del marit, una mala esposa és un corcó dins dels ossos. 5 Les intencions dels justos són rectes, els hòmens malvats tramen l’engany. 6 Les paraules dels malvats són trampes mortals, les dels justos salven la gent. 7 Així que els malvats se’n van, no en queda ni rastre; la casa dels justos es manté ferma. 8 La lloança és reservada a l’home entenimentat, l’home sense enteniment no rep sinó menyspreu. 9 Val més ser un de tants i anar ben servit que, sense un mos de pa, presumir de ric. 10 El just té cura de la vida del bestiar, el malvat només té entranyes de crueltat. 11 Qui treballa la terra es fartarà de pa, qui projecta fantasies ha perdut el cap. 12 El malvat anhela el botí dels roïns, però la soca dels justos brotarà. 13 El malvat posa un parany amb paraules traïdores, el just s’escapa del perill. 14 Ens saciarem dels fruits del que diem, rebrem la paga del que fem. 15 El neci es pensa que ell tot sol pot decidir, l’entenimentat sap escoltar els consells. 16 El neci demostra de seguida que està enfadat, l’astut fa com si no veiera l’ultratge. 17 Qui diu la veritat proclama la justícia; el fals testimoni, la impostura. 18 N’hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen. 19 La veritat dura per sempre; la mentida, un instant. 20 El qui forja el mal és falsari, el qui aconsella pau en trau goig.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Afronta els problemes econòmics amb l’ajuda de Jehovà
(Salm 46:2-4 [Salm 46:1-3 TNM]) Déu és el nostre castell de refugi, un defensor ferm en hores de perill. 3 No temem res quan se somou la terra, quan les muntanyes trontollen dins dels mars, 4 quan bramen i escumegen les aigües abismals i al seu embat s’estremeixen les muntanyes.
(Salm 127:2) És inútil que vos alceu tan de matí i aneu tan tard a reposar, per menjar un pa que vos guanyeu amb tant d’esforç: fins quan dormen, ell el dóna als seus amics!
(Proverbis 14:23) De tot treball se’n trau un profit; de xarrar molt, misèria i prou.
DEL 12 AL 18 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 13
No et deixes enganyar per l’aparent prosperitat dels malvats
(Proverbis 13:9) El just és llum que s’aviva, el malvat és llàntia que s’apaga.
it-2 186 § 9–187 § 1
Làmpara
Altres usos simbòlics. Allò que la persona utilitza per a guiar la seua vida està simbolitzat per una làmpara. Una mostra d’açò és com el proverbi compara el just amb el malvat al dir: «El just és llum que s’aviva, el malvat és llàntia que s’apaga» (Pr 13:9). La llum del just va fent-se més brillant contínuament. D’altra banda, la làmpara del malvat pot paréixer molt brillant i la seua vida molt pròspera, però Déu farà que acabe en obscuritat, a on de segur entropessarà. Açò és el que li espera també a aquell que maleïx els seus pares (Pr 20:20).
Dir que la llàntia d’algú s’apaga també significa que eixa persona no té futur. Un altre proverbi diu: «No hi ha un després per al malèfic, el malvat serà llàntia que s’apaga» (Pr 24:20).
(Proverbis 13:25) El just menja a cor què vols, el malvat passa fam de la bona.
«La persona prudent actua amb coneixement»
La persona prudent i recta que actua segons els consells bíblics serà beneïda. Salomó ens assegura: «El just menja a cor què vols, el malvat passa fam de la bona» (Proverbis 13:25). Jehovà sap el que és millor per a nosaltres en tot aspecte de la vida: en la nostra vida familiar, en les relacions amb els altres, en la predicació o quan som corregits o disciplinats. Si som savis i apliquem els consells que trobem en la seua Paraula, de segur disfrutarem de la millor manera de viure.
Joies espirituals
(Proverbis 13:24) Qui plany el bastó no estima el seu fill; qui l’estima, de bona hora el corregeix.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 13:1-17) Un fill savi es deixa educar pel pare, l’insolent no admet que el corregisquen. 2 L’home bo recull el fruit del que diu, el violent només té fam de traïdories. 3 Qui vigila el que diu conserva la vida, qui parla sense reflexió se’n va a la ruïna. 4 El peresós, ni que ho desitge, no aconsegueix res; el diligent satisfarà la seua fam. 5 El just detesta la mentida, el malvat infama i avergonyeix. 6 La rectitud guarda el just, el pecat destrueix el malvat. 7 Hi ha qui no té res i presumeix de ric, hi ha qui té molt i fingeix ser pobre. 8 El ric paga rescat per salvar la vida, el pobre ni tan sols és amenaçat de segrest. 9 El just és llum que s’aviva, el malvat és llàntia que s’apaga. 10 L’orgullós no crea més que conflictes; és savi el qui es deixa aconsellar. 11 Fortuna feta en un no res disminueix; qui l’arreplega a poc a poc la incrementa. 12 L’esperança que es retarda afligeix el cor, la que es compleix alimenta com l’arbre de la vida. 13 Qui menysprea un consell ho pagarà car, rebrà bona paga el qui el segueix. 14 L’ensenyament del savi és font de vida que aparta dels llaços de la mort. 15 El bon sentit es fa apreciar, la conducta dels traïdors és desagradable. 16 L’home sensat pensa el que fa, el neci exhibeix la seua estupidesa. 17 Un missatger malvat caurà en desgràcia, un de fidel és com un remei.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«El just és llum que s’aviva»
(Proverbis 13:9) El just és llum que s’aviva, el malvat és llàntia que s’apaga.
(1 Joan 2:15-17) No estimeu el món ni res d’allò que hi pertany. Si algú estimara el món, no tindria l’amor del Pare. 16 Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l’afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món. 17 El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre.
DEL 19 AL 25 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 14
Assegura’t de cada pas que fas quan ocorre un desastre
(Proverbis 14:12) Els teus plans et poden semblar bons, però podrien portar-te a la mort.
(Proverbis 14:7) Aparta’t del costat del neci, que no n’aprendries res de bo.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 14:1-21) La dona sensata aferma la casa; la grillada, l’enderroca. 2 L’home recte respecta el Senyor, l’home tortuós el menysprea. 3 Amb el seu parlar, el neci es guanya garrotades, però al sensat, les seues paraules el protegeixen. 4 Quan no hi ha bous no cal omplir la menjadora, però tampoc no hi haurà collita abundant. 5 Un testimoni veraç no menteix, un de fals no diu més que mentides. 6 L’arrogant busca en va la saviesa, l’intel·ligent l’aprén fàcilment. 7 Aparta’t del costat del neci, que no n’aprendries res de bo. 8 La saviesa del prudent il·lumina el seu camí, la conducta fraudulenta extravia els necis. 9 Els estúpids es burlen de les seues culpes, però Déu es complau en els rectes. 10 El cor de cadascú coneix l’alegria i la pena, i ningú més no les pot compartir. 11 La casa dels malvats s’afonarà, prosperarà la família dels honrats. 12 Els teus plans et poden semblar bons, però podrien portar-te a la mort. 13 Fins entre rialles s’amaguen les penes, l’alegria acaba en tristor. 14 L’insensat rebrà la paga de la seua conducta; l’home de bé, una paga millor. 15 L’inexpert s’ho creu tot, qui té enteniment sap per on passa. 16 El savi tem el mal i se n’aparta, el neci tira al dret tot confiat. 17 L’impulsiu fa bovades, l’intrigant serà rebutjat. 18 La neciesa és patrimoni dels ingenus, la corona dels prudents és el saber. 19 Els roïns s’inclinaran davant dels bons, a les portes del just s’inclinaran els malvats. 20 El pobre es fa odiós fins i tot als veïns; són molts els amics del ric. 21 Qui menysprea els altres peca; feliç el qui s’apiada dels pobres!
VISQUEM COM A CRISTIANS
Estigues preparat per a un desastre
(Proverbis 14:6) L’arrogant busca en va la saviesa, l’intel·ligent l’aprén fàcilment.
(Proverbis 14:8) La saviesa del prudent il·lumina el seu camí, la conducta fraudulenta extravia els necis.
(Proverbis 14:30) L’ànim seré dóna vida al cos, l’enveja és un corcó dins els ossos.
DEL 26 DE MAIG A L’1 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 15
Ajuda els altres a tindre un cor alegre
(Proverbis 15:15) Els dies de l’afligit són tots roïns; cada dia és festa per al qui està content.
(Proverbis 15:17) Val més plat de verdura amb amor que vedell gros servit amb rancor.
w10 15/11 31 § 16
Decidits a caminar en integritat
16 Job era hospitalari (Job 31:31, 32). Encara que no siguem rics, igualment podem ser «hospitalaris» (Rom. 12:13). Si convidem algú a menjar a casa, no tenim per què preparar un plat molt complicat, recordem que «val més plat de verdura amb amor que vedell gros servit amb rancor» (Prov. 15:17). Inclús amb el menjar més senzill, podem disfrutar d’un ambient agradable i edificant amb els nostres estimats germans.
(Proverbis 15:30) Una mirada radiant alegra el cor, una bona notícia dóna nou vigor.
w18.04 23, 24 § 16-18
Ara més que mai, animem-nos els uns als altres
16 Seria un error de la nostra part pensar que no podem animar els altres perquè som tímids. Si ho penses bé, no fa falta molt per a donar ànim. Per exemple, intenta somriure quan saludes a algú. Si eixa persona no ens torna el somriure, potser és perquè té algun problema, i només amb escoltar-la podries fer que se sentira millor (Jau. 1:19).
17 Un germà jove anomenat Henri es va desanimar molt quan alguns familiars seus van deixar la veritat, inclús son pare, qui havia sigut un ancià molt respectat. Aixina que per a animar-lo, un superintendent de circuit se’l va endur a una cafeteria i el va escoltar atentament mentres Henri li contava com se sentia. Henri es va adonar que l’única manera d’ajudar la seua família a tornar a la veritat era continuar sent fidel. El va consolar molt llegir Salm 46; Sofonies 3:17 i Marc 10:29, 30.
18 L’exemple de Henri mostra que tots podem animar a un germà o una germana que necessite consol. El rei Salomó va escriure: «Una bona resposta dóna alegria: una paraula oportuna, com és, d’agradable!». I també va dir: «Una mirada radiant alegra el cor, una bona notícia dóna nou vigor» (Prov. 15:23, 30). A més, llegir articles de La Talaia o de la nostra pàgina web pot enfortir algú que estiga desanimat. L’apòstol Pau també va mostrar que cantar càntics del Regne amb altres germans pot ser una font d’ànim. Va escriure: «Continueu ensenyant-vos i animant-vos els uns als altres amb salms, alabances a Déu i cançons espirituals cantades amb gratitud. Canteu-li a Jehovà en el vostre cor» (Col. 3:16; Fets 16:25).
Joies espirituals
(Proverbis 15:22) Sense deliberació, fracassen els projectes; amb nombrosos consellers, arriben a bon terme.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 15:1-21) Una resposta suau calma la ira, la paraula feridora encén la indignació. 2 La llengua del savi fa deliciós el saber, la boca del neci vomita estupideses. 3 El Senyor passeja per totes parts la seua mirada: observa roïns i bons. 4 La paraula que consola és com l’arbre de la vida, però si és perversa trastoca els ànims. 5 El neci menysprea l’educació del pare; és entenimentat qui fa cas dels avisos. 6 El just viu en l’abundància, els cabals del malvat s’esfumen. 7 De la llengua del savi en raja el saber, però els necis són ben diferents! 8 El Senyor detesta el sacrifici dels malvats, però es complau en la pregària dels justos. 9 El Senyor detesta la conducta del malvat, però estima el qui practica la justícia. 10 Mereix severa correcció qui deixa el bon camí; qui menysté la reprensió es guanya la mort. 11 La fossa i el país dels morts no s’amaguen al Senyor: molt menys encara els cors dels hòmens! 12 L’insolent no estima el qui el reprén ni vol la companyia dels savis. 13 L’home content fa bona cara, l’home afligit està abatut. 14 L’intel·ligent procura aprendre, l’estúpid s’alimenta de necieses. 15 Els dies de l’afligit són tots roïns; cada dia és festa per al qui està content. 16 Val més venerar el Senyor i tenir poc que tenir molt i viure inquiet. 17 Val més plat de verdura amb amor que vedell gros servit amb rancor. 18 L’home de mal geni encén la lluita, l’home pacient l’apaga. 19 El camí del tortuós és vorejat d’espines, la ruta de l’home recte és bona de seguir. 20 Un fill entenimentat alegra pare i mare, només el neci els menysprea. 21 L’estúpid es diverteix fent bestieses, l’intel·ligent segueix el camí dret.
DEL 2 AL 8 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 16
Tres preguntes que m’ajudaran a prendre bones decisions
Pren bones decisions durant la joventut
11 El que més feliços ens fa és servir a Jehovà (Prov. 16:20). Baruc, el secretari de Jeremies, pareix que en un moment donat es va oblidar d’açò perquè ja no disfrutava del seu servici a Jehovà. Jehovà li va dir: «Demanes massa coses per a tu. No en demanes més. Ara que faig caure calamitats sobre tota la gent, a tu et concedisc la pròpia vida com a premi, vages on vages» (Jer. 45:3, 5). Tu què creus que haguera fet més feliç a Baruc? Continuar demanant coses per a si mateix o sobreviure a la destrucció de Jerusalem per ser un servent fidel de Déu? (Jau. 1:12)
12 Ramiro, un germà que va trobar la felicitat servint els altres, diu: «Vinc d’una família molt pobra que viu en un poblet de la regió dels Andes. Aixina que quan el meu germà es va oferir a pagar-me la universitat, se’m va presentar una gran oportunitat. Però feia poc que m’havia batejat com a testimoni de Jehovà i just havia rebut una altra oferta: un precursor m’havia convidat a anar a predicar amb ell a un poblet. Vaig decidir anar amb ell, aprendre a tallar el monyo i obrir una barberia per a poder mantindre’m. Van ser moltes les persones que acceptaren estudiar la Bíblia amb nosaltres. Després, vaig anar a servir a una congregació que s’acabava de formar en una llengua indígena. Fa deu anys que servisc a temps complet. Cap altra professió podria haver-me donat la felicitat que he experimentat a l’ajudar a altres persones a estudiar la Bíblia en la seua llengua materna».
(Proverbis 16:7) Si el Senyor es complau en la conducta d’algú el reconcilia fins i tot amb els seus enemics.
(Proverbis 16:25) Els teus plans et poden semblar bons, però podrien portar-te a la mort.
Hem sigut transformats?
LA NOSTRA criança i el nostre entorn ens influencien profundament. Per exemple, ens vestim de certa forma, ens agraden certs menjars o ens comportem de certa manera, en part, perquè les persones que ens envolten i les nostres circumstàncies en la vida ens influencien.
2 Però hi ha coses més importants en la vida que les nostres preferències a l’hora de menjar i vestir. Per exemple, se’ns ha ensenyat des de menuts que algunes coses estan bé, però que hem de rebutjar-ne altres perquè són incorrectes. Molts d’estos assumpts són personals i variaran depenent de cada persona. De fet, la nostra consciència també pot influir en les nostres preferències. La Bíblia reconeix que a voltes «la gent de les nacions, que no té llei, complix per naturalesa el que diu la llei» (Rom. 2:14). ¿Però significa açò que si no hi ha una llei específica de part de Déu, podem seguir les normes i costums amb els quals ens han criat i que són normals en la nostra zona?
3 Almenys hi han dos raons importants per les quals els cristians no actuem aixina. Primer, la Bíblia ens recorda: «Els teus plans et poden semblar bons, però podrien portar-te a la mort» (Prov. 16:25). A causa de la nostra imperfecció, els humans no tenim la capacitat de guiar els nostres passos sense cometre cap error (Prov. 28:26; Jer. 10:23). Segon, la Bíblia mostra que les tendències i normes d’este món estan manipulades i controlades per Satanàs, «el déu d’este sistema» (2 Cor. 4:4; 1 Jn. 5:19). Per tant, si volem rebre la benedicció i aprovació de Jehovà, necessitem parar atenció al consell que trobem en Romans 12:2 (llig-lo).
Joies espirituals
(Proverbis 16:31) Els cabells blancs són una noble corona: els qui viuen honradament l’aconsegueixen.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 16:1-20) L’home es prepara la resposta, però qui li la posa a la boca és el Senyor. 2 L’home creu que sempre actua de manera irreprotxable, però el Senyor és qui sospesa les intencions. 3 Confia al Senyor les teues faenes i es realitzaran els teus projectes. 4 El Senyor ha fet cada cosa amb un propòsit: fins el malvat ha estat fet per al dia del juí. 5 El Senyor detesta els altius, prompte o tard no els deixarà sense càstig. 6 L’amor fidel repara la culpa; venerar el Senyor aparta del mal. 7 Si el Senyor es complau en la conducta d’algú el reconcilia fins i tot amb els seus enemics. 8 Val més ser honrat i tenir poc que guanyar molt amb injustícies. 9 L’home planeja una ruta, però el Senyor li encamina els passos. 10 El rei sentencia en nom del Senyor: no és fals el seu veredicte. 11 Els plats de la balança justa són del Senyor: ell ha establit el valor de cada pes. 12 Els reis detesten el mal, perquè el tron s’aferma amb la justícia. 13 El rei es complau en el qui diu la veritat, estima el qui parla honradament. 14 La ira del rei és anunci de mort, l’home sensat arriba a calmar-la. 15 La cara afable del rei és auguri de vida, com pluja primaveral és el seu favor. 16 Val més tenir saviesa que or fi, l’enteniment és més preciós que la plata. 17 La ruta del just s’aparta del mal, qui sap comportar-se es guarda ell mateix. 18 L’orgull s’encamina al desastre, l’arrogància acaba per terra. 19 Val més viure humilment amb els pobres que repartir-se botí amb els superbs. 20 Qui aprén la lliçó prosperarà, serà feliç qui confia en el Senyor.
DEL 9 AL 15 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 17
Disfruta de pau en el teu matrimoni
(Proverbis 17:1) Val més pa sec menjat en pau que grans festins de gent barallada.
(Proverbis 17:9) Qui vol amistat oblida les ofenses, perd l’amic el qui les retrau.
g 9/14 11 § 2
Com llevar-te el ressentiment
Examina’t honestament. La Bíblia reconeix que hi ha qui té «mal geni» i és «rabiüt» (Proverbis 29:22). Et veus reflectit en estes paraules? Podries preguntar-te: «Guarde rancor? M’ofenc fàcilment? Faig una muntanya d’assumpts xicotets?». La Bíblia diu: «Qui vol amistat oblida les ofenses, perd l’amic el qui les retrau» (Proverbis 17:9; Eclesiastés 7:9). Açò també pot passar en el matrimoni. Per tant, si tens la tendència de guardar ressentiment, pregunta’t: «Podria ser més pacient amb el meu cònjuge?» (Principi bíblic: 1 Pere 4:8).
w08 1/5 11 § 1, 2
Soluciona els problemes matrimonials
1. Fixa un moment per a parlar de l’assumpt. «Tot té el seu moment, [...] un temps de callar i un temps de parlar» (Eclesiastés 3:1, 7). Alguns problemes poden fer sorgir emocions molt fortes. Si això passa, has de saber controlar-te i recordar que hi ha «un temps de callar». Abans que explote la situació, demana-li a la teua parella parlar de l’assumpt més tard, quan estigueu més calmats. Pots estalviar-te molts problemes en la teua relació si seguixes este consell de la Bíblia: «Començar una baralla és com obrir una comporta; abans que esclate la discussió, ves-te’n d’allí» (Proverbis 17:14 TNM).
No obstant això, també hi ha «un temps de parlar». Els problemes, com la mala herba, creixen si no es tracten. No ignores l’assumpt confiant que desapareixerà. Si decidixes que és millor parar la discussió, mostra respecte pel teu cònjuge fixant un moment oportú per a parlar de l’assumpt sense deixar passar molt de temps. Açò vos ajudarà als dos a aplicar este consell inspirat de la Bíblia: «No deixeu que el sol es ponga mentres encara estigueu enfadats» (Efesis 4:26). Però clar, has de complir amb la teua promesa.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 17:1-17) Val més pa sec menjat en pau que grans festins de gent barallada. 2 Un servent capaç domina el fill indigne i tindrà part en l’herència amb els altres germans. 3 El cresol prova la plata, i la fornal, l’or, però els cors els prova el Senyor. 4 El malvat para l’orella a les malediccions, el falsari està atent a la llengua malèfica. 5 Qui es mofa del pobre ultratja el seu creador, serà castigat qui s’alegra d’una desgràcia. 6 Els néts són la corona dels avis, els pares són l’orgull dels fills. 7 No és propi del neci parlar amb distinció, ni de l’home distingit parlar amb engany. 8 Per a alguns, el suborn és un talismà que els dóna el triomf allà on van. 9 Qui vol amistat oblida les ofenses, perd l’amic el qui les retrau. 10 Fa més cas d’un sol avís el sensat que no l’estúpid de cent garrotades. 11 El rebel trama revoltes: li enviaran un botxí cruel. 12 Val més topar amb una óssa separada de la cria que no amb un neci en ple deliri. 13 El qui torna mal per bé té per sempre el mal a casa. 14 Començar un plet és donar l’aigua: abans d’embolicar-t’hi, retira’t. 15 Absoldre el culpable i condemnar l’innocent: el Senyor detesta una cosa i l’altra. 16 De què li serviran, al neci, els diners? Un cap buit, adquirirà la saviesa? 17 L’amic estima en tot moment, el germà és per a quan les coses van malament.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Cultiva hàbits que faciliten la bona comunicació
(Proverbis 15:22) Sense deliberació, fracassen els projectes; amb nombrosos consellers, arriben a bon terme.
(Jaume 1:19) Germans meus estimats, vosaltres ja sabeu moltes coses, però heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar o a irritar-vos.
DEL 16 AL 22 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 18
Anima als qui tenen problemes de salut
(Proverbis 18:4) Les paraules de l’home són aigua profunda, torrent desbordant, font de saviesa.
(Proverbis 18:24) Hi ha amics que porten la ruïna; amic hi ha, més unit que un germà.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 18:1-17) L’esquiu va al seu aire, qualsevol consell el crispa. 2 El neci no desitja de comprendre, només vol que se sàpia el que pensa. 3 On va el malvat hi va el menyspreu, i amb el menyspreu ve la vergonya. 4 Les paraules de l’home són aigua profunda, torrent desbordant, font de saviesa. 5 No està bé de posar-se a favor del culpable i violar els drets de l’innocent. 6 Els llavis del neci es posen en plets, les seues paraules provoquen la baralla. 7 La boca del neci és la seua ruïna, els propis llavis li són un parany. 8 Les paraules del qui difama són tan llépoles que baixen fins al fons de les entranyes. 9 El qui treballa amb negligència és germà del qui destrueix. 10 El nom del Senyor és una torre forta: el just s’hi refugia i s’hi troba segur. 11 La riquesa és la plaça forta del ric, s’imagina que és una muralla inaccessible. 12 L’orgull sempre s’encamina al desastre: primer la humilitat, després la glòria. 13 Qui respon abans d’escoltar passarà per neci i quedarà avergonyit. 14 L’home animós venç la malaltia; però si es desanima, qui el reanimarà? 15 L’intel·ligent busca coneixements, el savi mira d’escoltar-ne més. 16 Un obsequi obri les portes i condueix a la presència dels importants. 17 El primer a parlar en un plet té sempre raó, fins que ve l’altre i el contradiu.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Ajuda els teus sers volguts a acostar-se a Jehovà sense dir una paraula
(1 Pere 3:1) Vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per la vostra manera de viure,
(Proverbis 16:23) L’home prudent, abans de parlar, pensa, i allò que diu convenç més.
DEL 23 AL 29 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 19
Sigues un amic verdader per als germans
(Proverbis 19:11) El prudent sap refrenar la ira, li és un honor passar per alt l’ofensa.
(Proverbis 19:22) Allò que els humans aprecien és la lleialtat: val més un pobre que un mentider.
Joies espirituals
(Proverbis 19:21) Per més que l’home cavil·le molts projectes, tan sols la voluntat del Senyor es compleix.
it-1 545
Consell, Conseller
Jehovà és el més savi en tot sentit. Ell és l’únic que no necessita el consell de ningú (Is 40:13; Rm 11:34). El seu Fill actua com a «Meravellós Conseller» donant guia i direcció perquè ell mateix ha rebut i seguix els consells de son Pare i té el Seu esperit (Is 9:6 TNM; 11:2; Jn 5:19, 30). Açò demostra que per a que el consell siga profitós s’ha de tindre en compte a Jehovà. Qualsevol consell que s’opose a l’Altíssim no té cap valor i ni tan sols es pot anomenar consell (Pr 19:21; 21:30).
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 19:1-20) Val més un pobre de conducta honrada que un home de paraula enganyosa, un neci. 2 Sense coneixement no és bo d’afanyar-se, qui va massa de pressa entropessa. 3 És per la seua neciesa que l’home erra el camí, però ell s’enfurisma contra el Senyor. 4 Com més fortuna, més amics, però el pobre perd fins l’amic. 5 Un fals testimoni no quedarà impune, no s’escaparà el qui calumnia. 6 Molts adulen l’home generós, tots són amics del qui és esplèndid. 7 Al pobre no el volen ni els seus germans; més encara l’evitaran els amics. Quan reclama el que li han promés, ja no hi són. 8 Qui posa enteniment s’estima a si mateix, prosperarà el qui es manté prudent. 9 Un fals testimoni no quedarà impune, es perdrà el qui calumnia. 10 Al neci no li correspon una vida regalada; encara menys, al criat, donar ordes als senyors. 11 El prudent sap refrenar la ira, li és un honor passar per alt l’ofensa. 12 Rugit de lleó, el furor del rei; el seu favor, aiguatge damunt l’herba. 13 El fill estúpid és la desgràcia del pare; la dona busca-raons, una gotera incessant. 14 Casa i hisenda es reben dels pares, però la dona sensata és un do del Senyor. 15 La peresa provoca ensopiment, el gandul passarà gana. 16 Qui compleix els preceptes conserva la vida, qui els menysprea morirà. 17 Qui es compadeix del pobre presta al Senyor i ell li retornarà el préstec. 18 Corregeix el teu fill mentre hi haja esperança, però no t’hi exasperes fins a matar-lo. 19 Un rampell de mal geni s’ha de corregir; si el deixes passar, es repetirà. 20 Escolta els consells, deixa’t instruir i arribaràs a ser un home sensat.
DEL 30 DE JUNY AL 6 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 20
Les claus per a un festeig exitós
(Proverbis 20:24, 25) El Senyor dirigeix els passos de l’home; perquè l’home, com podria saber on va? 25 És un parany fer promeses sense solta i després haver-se’n de desdir.
(Proverbis 20:18) Sospesa els teus projectes i assegura-te’n; si has de fer la guerra, calcula bé.
(Proverbis 20:5) Aigua profunda és la intenció de l’home: el qui és sagaç l’arriba a pouar.
Joies espirituals
(Proverbis 20:19) El xafarder tot ho xarra; no tingues tractes amb el bocamoll.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 20:1-15) El vi és descarat, la beguda engresca; qui perd la xaveta no posarà mai enteniment. 2 Rugit de lleó, la ira del rei; a qui l’enfurisma li va la vida. 3 Retirar-se d’una disputa honora; el neci sempre s’hi embolica. 4 A la tardor el gandul no vol llaurar, però a la sega buscarà i no trobarà res. 5 Aigua profunda és la intenció de l’home: el qui és sagaç l’arriba a pouar. 6 Molts es vanten de ser gent lleial; però un home de confiança, qui el trobarà? 7 El just porta una vida honrada: feliços els fills que deixarà! 8 El rei, quan seu al tribunal, destria el mal d’una ullada. 9 ¿Qui pot dir que té el cor net, que és pur del pecat? 10 Doble pes i doble mesura: el Senyor detesta una cosa i l’altra. 11 El jove deixa entreveure en el seu fer si el seu obrar és pur i honrat. 12 L’orella hi sent, l’ull hi veu: tots dos els ha fet el Senyor. 13 No dormes massa, que t’empobriràs; obri bé els ulls i tindràs pa de sobres. 14 «No val res, no val res!», diu el comprador, i després se’n va fregant-se les mans. 15 L’or i els corals abunden, però un parlar entenimentat no es troba.