Josep era un dels fills més xicotets de Jacob. Els seus germans majors veien que era el favorit de son pare. Com creus que els feia sentir això? Li tenien enveja a Josep i l’odiaven. Un dia Josep va tindre uns somnis estranys que més tard va contar als seus germans. Ells van pensar que eixos somnis volien dir que algun dia s’agenollarien davant d’ell i, clar, això va fer que l’odiaren més encara.

Temps després, els germans de Josep estaven pasturant les ovelles a prop de la ciutat de Siquem. Jacob va enviar Josep per vore com els anava. Des de lluny, el van vore vindre, així que van començar a dir-se els uns als altres: «Mira! El somiador ve cap ací... Matem-lo!». Així que el van agarrar i el van tirar dins d’una cisterna profunda. Però Judà, un dels seus germans, va dir: «No el matem! En lloc d’això, venguem-lo com a esclau!». I així ho feren, el vengueren per 20 peces de plata a uns comerciants madianites que anaven de camí a Egipte.

A continuació, els germans de Josep xoparen la seua túnica amb sang d’una cabra i li l’enviaren a son pare amb el següent missatge: «No és esta la túnica del teu fill?». Aleshores Jacob va pensar que un animal salvatge havia matat Josep. Es va posar tan trist que ningú el podia consolar.

A Egipte, Josep va ser venut com a esclau a un oficial important a qui li deien Putifar. Però Jehovà estava amb Josep. Putifar es va adonar que Josep era molt faener i una persona en la que es podia confiar. Amb el temps, Putifar va posar tot el que tenia al càrrec de Josep.

La dona de Putifar es va fixar en Josep perquè era un xic ben plantat i fort. Tots els dies li demanava que es gitara amb ella. Què faria Josep? No ho va acceptar de cap manera, de fet li va dir: «No! Això no està bé! El meu amo confia en mi i tu eres la seua dona. Si em gite amb tu, pecaré contra Déu!».

Un dia, la dona de Putifar va anar més allà, va intentar obligar Josep per a que es gitara amb ella. El va agarrar de la roba, però ell va pegar a fugir. Quan Putifar va arribar a casa, li va dir que Josep havia intentat abusar d’ella. Era mentira! Putifar es va posar tan furiós que va tancar Josep a la presó. Però Jehovà no es va oblidar de Josep.

Mentres Josep estava a la presó, el faraó, o rei d’Egipte, va tindre uns somnis, i ningú sabia què significaven. Un dels seus servents li va dir que Josep podria interpretar els seus somnis. Així que el faraó va manar que li portaren Josep immediatament.

El faraó li va preguntar: «Pots dir-me el significat dels meus somnis?». I Josep li va contestar: «Egipte tindrà set anys d’abundància de menjar, però li’n seguiran set més de molta fam. Escollix algú que siga savi per a que guarde menjar, i així el teu poble no passarà fam». El faraó li va contestar: «Tu! Tu seràs el segon home més poderós d’Egipte després de mi». Com sabia Josep el que volien dir els somnis del faraó? Gràcies a l’ajuda de Jehovà!

Durant els següents set anys, Josep va acumular moltes provisions. Després d’això, va vindre la fam, tal com Josep havia dit. De totes les parts venien persones per a comprar-li aliments a Josep. Son pare, Jacob, es va enterar que a Egipte hi havia menjar, així que va enviar a deu dels seus fills allí per a comprar-ne.

Els fills de Jacob van acudir a Josep, qui els va reconéixer immediatament. En canvi, els seus germans no el reconegueren i s’agenollaren davant d’ell, tal com Josep havia somiat quan era jove. Com que volia saber si els seus germans encara l’odiaven, els va dir: «Sou espies! Heu vingut per descobrir quins són els punts dèbils del nostre país». Ells li van contestar: «No! Som 12 germans de la terra de Canaan. Un dels nostres germans va morir i el més jove s’ha quedat amb el nostre pare». Llavors Josep els va dir: «Porteu-me el vostre germà menut i vos creuré». D’esta manera, se’n tornaren cap a casa.

Quan la família es va tornar a quedar sense menjar, Jacob va enviar els seus fills de nou a Egipte. En esta ocasió, Benjamí, el germà més xicotet, els va acompanyar. Per provar-los, Josep va amagar la seua copa de plata dins del sac de gra de Benjamí i després va acusar els seus germans d’haver-la furtat. Quan els servents de Josep van trobar la copa en el sac de Benjamí, els seus germans no s’ho podien creure. Li van suplicar a Josep que els castigara en lloc del seu germà.

Quan Josep va notar que els seus germans havien canviat, els va dir amb llàgrimes als ulls: «Sóc el vostre germà Josep, encara viu mon pare?». Els seus germans es van quedar de pedra. Josep els va dir: «No vos sentiu malament pel que em vau fer. Déu em va enviar ací per salvar les vostres vides. Ara, aneu a pressa i porteu mon pare cap ací!».

Així que tornaren a casa per contar-li a son pare les bones notícies i portar-lo a Egipte. Després de tants anys, Josep i son pare tornaven a estar junts!