Referències del Quadern d’activitats
DEL 5 A L’11 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ISAÏES 17–20
«La sort dels qui ens depreden»
(Isaïes 17:12) Ah! Quina remor de pobles i més pobles! És com la remor de la mar enfurida. És un avalot de nacions semblant a un aiguat impetuós.
w18.06 7 ¶ 16
«El meu Regne no és part d’este món»
16 Que importants són estos canvis! La Bíblia compara la gent d’este món a una mar embravida, que mai està en calma (Isa. 17:12; 57:20, 21; Apoc. 13:1). Les persones permeten que els assumpts polítics causen divisió, enfrontaments i violència sense sentit. En canvi, nosaltres mantenim la pau i la unitat. Quan Jehovà observa este món dividit, segur que li alegra molt vore la unitat que hi ha entre el seu poble (llig Sofonies 3:17).
w16.04 28 ¶ 4
Siguem neutrals en este món dividit
4 Pot ser que l’ambient polític en la nostra zona siga estable i parega tolerant amb l’adoració verdadera. Però, a mesura que ens acostem a la fi del sistema de Satanàs, podem esperar que la nostra neutralitat cada volta es pose més a prova. El món està ple de persones que no estan «dispostes a arribar a ningun acord» i que són «cabudes», aixina que cada volta estarà més dividit i enfrontat (2 Tim. 3:3, 4). En alguns països, els nostres germans ja han hagut de fer front a proves relacionades amb la seua neutralitat, ja que la situació política ha canviat de la nit al matí. Entenem per què és necessari enfortir la nostra resolució de mantindre’ns neutrals ara? Si esperem a enfortir-la quan ja tinguem la prova damunt, podríem ficar en perill o inclús violar la nostra neutralitat. Ara bé, com podem preparar-nos per a mantindre’ns neutrals en un món dividit? Analitzem quatre claus que ens ajudaran a fer-ho.
(Isaïes 17:13, 14) És un bramul de nacions semblant al bramul de les aigües abismals. Però el Senyor amenaça els pobles, i fugen de lluny estant, com la palla a les muntanyes quan l’acaça el vent, com la llavor de card que la tempesta s’emporta. 14 Quin terror quan arriba la nit! Però abans de l’alba no en quedarà res. Aquesta és la sort dels qui ens depreden, el destí dels qui ens saquegen.
ip-1 198 ¶ 20
El consell de Jehovà contra les nacions
20 Amb quin resultat? Isaïes ho indica: «Quin terror quan arriba la nit! Però abans de l’alba no en quedarà res. Aquesta és la sort dels qui ens depreden, el destí dels qui ens saquegen» (Isaïes 17:14). Molts estan saquejant els servents de Jehovà, és a dir, tractant-los amb duresa i falta de respecte. Com no formem part de les religions majoritàries d’este món i tampoc volem fer-ho, els crítics i opositors fanàtics consideren als cristians verdaders una presa fàcil. Però el poble de Déu té plena confiança que les seues tribulacions acabaran prompte (2 Tessalonicencs 1:6-9; 1 Pere 5:6-11).
Joies espirituals
(Isaïes 20:2) Tres anys abans, el Senyor havia comunicat la seua paraula per mitjà d’Isaïes, fill d’Amós. Li digué: «Lleva’t la roba de sac que et cobreix de la cintura en avall i no portes més les sandàlies». Isaïes ho va fer, i anava nu i descalç.
w06 1/12 11 ¶ 1
Punts destacats del llibre d’Isaïes (part 1)
20:2-5. Realment va anar Isaïes completament nuet durant tres anys? És possible que Isaïes simplement es llevara la peça de roba exterior i duguera poca roba (1 Samuel 19:24, nota La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo).
Lectura de la Bíblia
(Isaïes 19:1-12) Presagi sobre Egipte. El Senyor entra a Egipte, cavalcant un núvol lleuger. Els ídols d’Egipte tremolen davant d’ell, i als egipcis se’ls fon el cor dins les entranyes. 2 El Senyor diu: «Jo instigaré els egipcis, els uns contra els altres, perquè combaten entre ells, hòmens amb hòmens, ciutats amb ciutats, dinasties amb dinasties. 3 Els egipcis perdran l’enteniment, jo derrocaré tots els seus plans. Llavors consultaran els ídols i els fetillers, els nigromants i els endevins. 4 Jo posaré Egipte en mans d’un amo violent, un rei despòtic el dominarà.» Ho diu el Sobirà, el Senyor de l’univers. 5 Les aigües del Nil s’eixugaran, el riu quedarà sec i àrid. 6 Els canals faran pudor, les aigües del delta s’escorreran fins a estroncar-se. Les canyes i els joncs es pansiran. 7 Fins els joncs de la boca del riu i els camps que el Nil rega quedaran secs. El vent se’ls endurà i no en deixarà res. 8 Els pescadors es doldran i es planyeran; els qui tiraven l’ham al Nil o hi calaven les xàrcies quedaran consternats. 9 Els qui treballaven el lli, cardadors i filadors, es deixaran caure, blancs com la cera; 10 els teixidors s’asseuran abatuts, i els jornalers, desesperançats. 11 Quins ineptes, els cortesans de Tanis! Els savis del faraó són un consell d’estúpids. ¿Com podeu dir referint-vos al faraó: «Sóc el fill d’un savi, un descendent dels reis de l’antigor»? 12 Però on són els teus savis, faraó? Que t’anuncien, si és que ho saben, què ha decidit contra Egipte el Senyor de l’univers!
VISQUEM COM A CRISTIANS
Enrecorda’t de «la Roca», la teua fortalesa
(Isaïes 17:10) Tu, Israel, has oblidat Déu, el teu salvador, no t’has recordat de la Roca, defensa teua. Per això plantes jardins exòtics amb esqueixos dedicats a déus estrangers.
(Salm 144:1, 2) Del recull de David. Beneït siga el Senyor, la meua roca, que m’ensinistra els braços a la lluita i les mans al combat. 2 És l’amor i la muralla que m’allibera i em salva; és l’escut que m’empara. Ell sotmet el poble al meu govern.
(Daniel 3:24-28) Llavors el rei Nabucodonosor, esglaiat, es va alçar d’una revolada i digué als seus consellers: «¿No hem tirat al foc tres hòmens, lligats?». Ells van respondre: «És veritat, oh rei». 25 Però ell continuà: «Doncs jo veig quatre hòmens que caminen deslligats enmig de la fornal sense ni una cremada, i el quart té un aspecte semblant al d’un fill dels déus». 26 Nabucodonosor s’acostà més a la boca de la fornal i va cridar: «Xadrac, Meixac i Abed-Negó, servents del Déu altíssim, eixiu i veniu!». Ells van eixir del mig del foc. 27 Els sàtrapes, prefectes, governadors i consellers del rei es van acostar per veure aquells hòmens: el foc no els havia tocat el cos ni els havia rostit els cabells; tenien intactes les túniques i ni tan sols feien pudor de socarrim. 28 Nabucodonosor va exclamar: «Beneït siga el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que ha enviat el seu àngel per alliberar els seus servents que, confiant en ell, han desobeït l’orde del rei i han exposat el seu cos a la mort abans de donar culte i adorar cap altre Déu fora del seu.
DEL 12 AL 18 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ISAÏES 21–23
Què aprenem del que li va passar a Xebnà?
(Isaïes 22:15-19) Això m’ordena el Senyor, Déu de l’univers: «Vés a trobar Xebnà, aquest administrador, aquest cap del palau reial, i digues-li: 16 “Qui ets tu ací, què hi tens, per a fer-te excavar una tomba en un lloc alt, per a fer-te obrir un sepulcre a la roca? 17 Doncs mira, gran prohom: el Senyor et llançarà lluny, t’embolicarà en un farcell 18 i et farà redolar com una bola fins a un país tot pla. Allí moriràs, allí es deturaran els teus carruatges, tu que ets la deshonra del palau del teu senyor. 19 Jo et faré caure de la peanya, el teu senyor et derrocarà del pedestal.
w18.03 25 ¶ 7-9
La disciplina és una mostra de l’amor de Déu
7 Per a ressaltar el valor de la disciplina, analitzem l’exemple de dos persones a qui Jehovà va disciplinar: Xebnà, que va viure en temps del rei Ezequies, i Graham, un germà dels nostres dies. En quant a Xebnà, pareix que estava a càrrec de la casa d’Ezequies, aixina que tenia molta autoritat (Isa. 22:15). Per desgràcia, es va fer orgullós i va començar a buscar la seua pròpia glòria. Inclús es va fer una tomba luxosa i anava en carruatges impressionants (Isa. 22:16-18).
8 Com Xebnà buscava la glòria per a si mateix, Déu li va llevar el seu càrrec i li’l va donar a Eliaquim (Isa. 22:19-21). Açò va passar quan el rei assiri Sennaquerib estava planejant atacar Jerusalem. Temps després, este rei va enviar a un grup d’alts càrrecs i a un gran exèrcit per a intimidar els jueus i fer que el rei Ezequies es rendira (2 Re. 18:17-25). Ezequies va enviar a Eliaquim a parlar amb els alts càrrecs, però no estava a soles. Anava acompanyat d’altres dos hòmens, i un d’ells era Xebnà, qui ara servia com a secretari. Açò ens deixa vore que este servent de Déu segurament va acceptar amb humiltat esta responsabilitat, encara que era menys important, i no es va amargar ni va guardar ressentiment. Què podem aprendre d’este relat? Analitzem tres lliçons.
9 En primer lloc, Xebnà va perdre el seu càrrec. La seua experiència ens recorda l’advertència de Proverbis 16:18, que diu: «L’orgull s’encamina al desastre, l’arrogància acaba per terra». Potser tens privilegis en la congregació i altres pensen que eres important, però t’esforçaràs per mantindre’t humil? Li donaràs la glòria a Jehovà per qualsevol habilitat que tingues o pel que hages pogut aconseguir? (1 Cor. 4:7). L’apòstol Pau va escriure: «Li dic a cada un de vosaltres que no pense de si mateix més del que és necessari pensar, sinó que pense de manera equilibrada» (Rom. 12:3).
(Isaïes 36:3) Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, va eixir a trobar-lo amb el canceller Xebnà, i amb Joah, fill d’Assaf, que era el cronista.
w18.03 25 ¶ 10
La disciplina és una mostra de l’amor de Déu
10 En segon lloc, la correcció ferma que va rebre Xebnà potser indica que Jehovà no el veia com una causa perduda (Prov. 3:11, 12). Quina lliçó més bonica per a aquells que han perdut privilegis en la congregació hui en dia! En comptes d’enfadar-se i ressentir-se, haurien de continuar servint a Déu de la millor manera possible en la seua nova situació i vore la disciplina com una mostra de l’amor de Jehovà. Recordem que si som humils, el nostre Pare no ens vorà com una causa perduda (llig 1 Pere 5:6, 7). Jehovà ens modelarà amb la seua disciplina amorosa si ens mantenim humils i som com argila blaneta en les seues mans.
w18.03 26 ¶ 11
La disciplina és una mostra de l’amor de Déu
11 En tercer lloc, la manera com Jehovà va tractar a Xebnà ensenya una lliçó molt important a aquells que tenen autoritat per a disciplinar, com per exemple els pares, les mares o els ancians. Quina és la lliçó? La disciplina de Jehovà pot reflectir l’odi que sent cap al pecat, però també demostra la seua preocupació per la persona que ha pecat. Si com a pare, mare o ancià has de donar disciplina, ¿imitaràs a Jehovà odiant el que és roín i buscant lo bo que té el teu fill o el teu germà? (Jud. 22, 23)
Joies espirituals
(Isaïes 21:1) Presagi sobre «el desert marítim». Ve del desert, d’una terra temible, com els terbolins que s’arremolinen pel Nègueb.
w06 1/12 11 ¶ 2
Punts destacats del llibre d’Isaïes (part 1)
21:1. A quina regió se l’anomena «el desert marítim»? Encara que Babilònia no estiga a prop del mar, la Bíblia es referix a ella d’esta manera. Cada any, els rius Eufrates i Tigris es desbordaven i inundaven la regió creant un mar pantanós.
Lectura de la Bíblia
(Isaïes 23:1-14) Presagi sobre Tir. «Brameu i planyeu-vos, vaixells de Tarsis! A Tir no hi queda ni una casa.» Ho han descobert quan arribaven de Quitim. 2 «Calleu, habitants de les costes i mercaders de Sidó. Els vostres proveïdors solcaven els mars.» 3 A través del mar, el gra d’Egipte, les collites del Nil, donaven a Tir molts beneficis; Tir era el mercat de les nacions. 4 I tu, Sidó, avergonyeix-te! El mar, la fortalesa del mar, ha dit: «Ja no infante ningú: no faig créixer xiquets ni puge xiquetes.» 5 Quan arribaran aquestes noves de Tir, Egipte tremolarà. 6 «Travesseu el mar fins a Tarsis, crideu i planyeu-vos, habitants de les costes! 7 ¿És aquesta la vostra ciutat, tan bulliciosa i d’orígens tan antics, que enviava els seus hòmens a establir-se en terres llunyanes?» 8 Tir coronava reis; els seus mercaders eren prínceps; els seus marxants, els poderosos del món. Qui ha decidit la seua ruïna? 9 El Senyor de l’univers l’ha decidida, per abaixar l’orgull dels honorables, per humiliar els poderosos de la terra. 10 Estén els teus dominis, ciutat de Tarsis, com el Nil estén les seues aigües: el gran port de Tir ja no existeix. 11 El Senyor ha amenaçat el mar, ha fet tremolar els reialmes, ha manat destruir les fortaleses fenícies. 12 Ell ha dit: «No t’alegraràs mai més, ciutat de Sidó: ets una verge violada. Encara que passes a Quitim, tampoc allà no trobaràs repòs. 13 Mira el país dels caldeus: aquest poble ja no existeix. Assíria n’ha fet un cau d’animals feréstecs. Hi havia alçat torres de setge: ha destruït les seues defenses, n’ha fet una ruïna. 14 Crideu i planyeu-vos, vaixells de Tarsis; la vostra fortalesa és destruïda.»
DEL 19 AL 25 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ISAÏES 24–27
«Este és el nostre Déu!»
cl 15 ¶ 21
«Mireu! Este és el nostre Déu!»
21 Alguna volta has vist a un xiquet xicotet assenyalar a son pare davant dels seus amics i dir amb molta alegria i orgull: «Este és el meu papà!»? Els adoradors de Déu tenen moltes raons per a sentir-se de la mateixa manera. La Bíblia prediu que arribaria un temps en què les persones fidels exclamarien: «Mireu! Este és el nostre Déu!» (Isaïes 25:8, 9 TNM). Com més coneguem a Jehovà i les seues qualitats, més segurs estarem que tenim el millor pare que podem imaginar.
(Isaïes 25:6) En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers oferirà a tots els pobles un banquet de plats gustosos i de vins selectes: de plats gustosos i suculents, de vins selectes i clarificats.
(Isaïes 25:7, 8) Farà desaparéixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; 8 engolirà per sempre la mort. El Senyor, Déu sobirà, eixugarà totes les llàgrimes i esborrarà per tota la terra la humiliació del seu poble. El Senyor mateix ho afirma.
Lectura de la Bíblia
(Isaïes 25:1-9) Senyor, tu ets el meu Déu. T’exalçaré i proclamaré el teu nom: has dut a terme plans admirables, ferms i segurs, decidits fa molt de temps. 2 De la gran ciutat, n’has fet un enderroc, de la muralla inexpugnable, una ruïna. La fortalesa estrangera ja no és ciutat, i mai més no serà reconstruïda. 3 Per això un poble fort reconeix la teua glòria, et tem la capital dels pobles tirans, 4 perquè has estat el refugi dels dèbils, el refugi dels pobres en l’infortuni, la protecció en els aiguats, l’ombra enmig de la calor. La fúria dels tirans és com l’embat de la tempesta contra una muralla, 5 com l’ardor del sol contra una terra resseca. Però tu ofegues l’avalot dels estrangers, com l’ombra d’un núvol ofega el sol ardent. Els cants triomfals dels tirans emmudiran. 6 En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers oferirà a tots els pobles un banquet de plats gustosos i de vins selectes: de plats gustosos i suculents, de vins selectes i clarificats. 7 Farà desaparéixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; 8 engolirà per sempre la mort. El Senyor, Déu sobirà, eixugarà totes les llàgrimes i esborrarà per tota la terra la humiliació del seu poble. El Senyor mateix ho afirma. 9 Aquell dia diran: «Ací teniu el vostre Déu! Havíem posat en ell l’esperança i ens ha alliberat. És el Senyor, en qui teníem posada l’esperança! Alegrem-nos i celebrem que ens haja salvat.»
DEL 26 DE GENER A L’1 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ISAÏES 28, 29
Honra a Jehovà amb els teus llavis i el teu cor
(Isaïes 29:13) El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa.
ip-1 299 ¶ 23
Isaïes prediu l’obra insòlita de Jehovà
23 Els líders religiosos jueus afirmen que són savis en sentit espiritual, però han deixat a Jehovà. Preferixen ensenyar les seues pròpies idees errònies sobre el que està bé i el que està malament. Amb això justifiquen la seua falta de fe, els seus actes immorals i el fet que motiven a la gent a fer el que a Déu no li agrada. Jehovà utilitzarà una obra insòlita per a exigir-los comptes per la seua hipocresia. Ell diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa. Per això continuaré meravellant-lo amb fets prodigiosos i sorprenents: fracassarà la saviesa dels seus savis, la intel·ligència dels més intel·ligents s’eclipsarà» (Isaïes 29:13, 14). La saviesa i l’enteniment que Judà s’atribuïx desapareixeran quan Jehovà dirigisca els esdeveniments per a que la potència mundial babilònica elimine tot el sistema religiós apòstata. En el segle I va passar lo mateix quan els líders jueus que es creien savis van extraviar la nació. I una cosa pareguda ocorrerà amb la cristiandat dels nostres temps (Mateu 15:8, 9; Romans 11:8).
Joies espirituals
(Isaïes 29:1) Ai Ariel, Ariel, ciutat que David assetjà! Que passe un any rere l’altre i rode el cicle de les festes:
it «Ariel» ¶ 1; it «Ariel» núm. 3
Ariel
(Llar [o fogó] de l’Altar de Déu; o: Lleó de Déu).
3. Nom críptic que s’aplica a Jerusalem en Isaïes 29:1, 2, 7. Jerusalem era el lloc on estava el temple de Déu i dins del seu recinte estava l’altar dels sacrificis. Per això, la ciutat era la llar, o fogó, de l’altar de Déu. A més, era el centre de l’adoració pura. No obstant, el missatge que trobem en Isaïes 29:1-4 és inquietant i prediu la destrucció que li sobrevindria a Jerusalem en mans dels babilonis en l’any 607 a. n. e., quan es convertiria en «l’ariel de l’altar» d’una manera diferent. Seria una ciutat on es derramaria sang i que es consumiria pel foc, de manera que els cossos de les víctimes d’esta destrucció omplirien la ciutat. Les causes d’esta calamitat es mencionen en els versicles 9 al 16. Aixina i tot, Isaïes 29:7, 8 mostra que les nacions que destruirien Jerusalem no aconseguirien el seu objectiu final.
Lectura de la Bíblia
(Isaïes 29:13-24) El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa. 14 Per això continuaré meravellant-lo amb fets prodigiosos i sorprenents: fracassarà la saviesa dels seus savis, la intel·ligència dels més intel·ligents s’eclipsarà.» 15 Ai dels qui volen amagar els seus projectes al Senyor! Tot ho tramen en l’obscuritat i pensen: «Ningú no ens veu ni sap què fem.» 16 Aneu ben errats! Voleu igualar l’argila i el terrisser? Com si una obra poguera dir del qui l’ha feta: «No m’ha fet.» Com si el cànter poguera dir del terrisser: «No ho entén gens.» 17 D’ací a poc de temps, molt poc de temps, els boscos del Líban es tornaran un fruiterar, i el Carmel serà un gran bosc. 18 Aquell dia els sords entendran la lectura del llibre, i els ulls dels cecs hi veuran, alliberats de la foscor. 19 Els desvalguts celebraran de nou festes en honor del Senyor, els més pobres dels hòmens s’alegraran del Sant d’Israel. 20 Serà la fi dels violents i escarnidors, seran exterminats els qui miren de fer mal, 21 els qui calumnien els altres, els qui posen paranys als jutges i fan condemnar sense causa els innocents. 22 Pel que fa al casal de Jacob, això diu el Senyor, que va rescatar Abraham: «Des d’ara els de Jacob ja no s’hauran d’avergonyir, no els pujaran els colors a la cara. 23 Quan els seus descendents veuran el que he fet entre ells, reconeixeran que jo sóc sant, que jo sóc el Sant de Jacob, temeran el Déu d’Israel. 24 Els qui van perduts sabran comprendre, els qui remuguen aprendran la lliçó.»
DEL 2 AL 8 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ISAÏES 30–32
Busca refugi davall les ales de Jehovà
(Isaïes 31:5) Com un ocell estén les ales sobre la cria, el Senyor de l’univers protegirà Jerusalem. La protegirà, l’alliberarà, la rescatarà i la salvarà.
w01 15/11 16 ¶ 7
Jehovà és el nostre refugi
7 Com Jehovà és el nostre refugi, estes paraules ens consolen molt: «T’abrigarà amb les seues plomes, trobaràs refugi davall les seues ales: ell, que és fidel, et serà escut i cuirassa» (Salm 91:4). Déu ens protegix tal com un pardalet protegix a les seues cries cobrint-les amb les seues ales (Isaïes 31:5). Ell ens abriga amb les plomes de les seues ales, igual que un pardalet abriga les seues cries protegint-les dels depredadors. Com ens hem refugiat en l’organització de Jehovà, nosaltres també ens sentim segurs davall les ales figurades de Jehovà com si fórem pollets (Rut 2:12; Salm 5:1, 11).
(Isaïes 32:16-18) El dret habitarà a l’estepa, en el jardí regnarà la justícia. 17 El fruit de la justícia serà la pau, la calma i la seguretat en seran per sempre la collita. 18 El meu poble viurà en un estatge de pau, en llocs segurs i de repòs tranquil.
Lectura de la Bíblia
(Isaïes 31:1-9) Ai dels qui baixen a Egipte a suplicar ajuda! Esperen que els salven els cavalls; confien en els carros de guerra i en les seues fortes dotacions, però no alcen els ulls al Déu sant d’Israel, no consulten l’oracle del Senyor. 2 Però ell sap prou el que fa: ha convocat el desastre i no retira l’amenaça. S’alçarà contra el partit dels qui fan el mal i contra aquells malèfics a qui es demana socors. 3 Els egipcis són hòmens, i no déus; els seus cavalls són de carn i ossos, no esperits. Quan el Senyor estendrà la mà, caurà el qui venia a socórrer, i el qui n’esperava ajuda rodarà per terra: tots dos tindran la mateixa fi. 4 Això m’ha fet saber el Senyor: «Com el lleó o el seu cadell grunyen per la presa i, quan els pastors se’ls acosten, no els fa por la cridòria ni els acovardeix l’avalot, jo, el Senyor de l’univers, faré el mateix quan baixaré a combatre a dalt de la muntanya de Sió.» 5 Com un ocell estén les ales sobre la cria, el Senyor de l’univers protegirà Jerusalem. La protegirà, l’alliberarà, la rescatarà i la salvarà. 6 Poble d’Israel, heu eixamplat l’abisme que vos separa del Senyor. Retorneu a ell! 7 Aquell dia, que llenci cada un de vosaltres els ídols de plata i d’or que les seues mans culpables havien fabricat! 8 Els assiris cauran pels colps d’una espasa que no és d’hòmens; una espasa que els devorarà. Els assiris fugiran, i els seus millors guerrers seran sotmesos a treballs forçats. 9 De pànic, desertarà el rei, la seua roca, i els alts oficials, acovardits, abandonaran l’estendard. Ho diu el Senyor, que té un foc a Sió, una fornal a Jerusalem.
DEL 9 AL 15 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ISAÏES 33–35
«Ell és l’estabilitat dels teus dies»
(Isaïes 33:6) i fa segura la teua vida. Qui és savi i coneix Déu, té la riquesa que salva: venerar el Senyor és el seu tresor.
(Isaïes 33:6) i fa segura la teua vida. Qui és savi i coneix Déu, té la riquesa que salva: venerar el Senyor és el seu tresor.
ip-1 352-355 ¶ 21, 22
«Ningun habitant dirà: “Estic malalt”»
21 La profecia d’Isaïes té un compliment modern. Els servents de Jehovà hui en dia també han experimentat una curació espiritual. Han sigut alliberats d’ensenyances falses com la immortalitat de l’ànima, la Trinitat o l’infern. També han rebut guia moral que els ajuda a evitar pràctiques immorals i a prendre bones decisions. I gràcies al sacrifici de rescat de Jesucrist poden tindre una posició neta davant de Déu i disfrutar d’una bona consciència (Colossencs 1:13, 14; 1 Pere 2:24; 1 Joan 4:10). Esta curació espiritual també té beneficis per a la salut. Per exemple, evitar la immoralitat sexual i l’ús del tabac és una manera de protegir-se de malalties de transmissió sexual i de certs tipos de càncer (1 Corintis 6:18; 2 Corintis 7:1).
22 A més, les paraules d’Isaïes 33:24 tindran un compliment molt més gran després d’Harmagedon, en el nou món de Déu. Davall la governació del regne messiànic, els humans no només experimentaran una curació espiritual, sinó també una gran curació física (Apocalipsi 21:3, 4). Poc després de la destrucció del sistema de Satanàs, per tot el món es produiran milacres com els que Jesús va fer quan estava en la terra. Els cegos voran, els sords sentiran i els coixos caminaran (Isaïes 35:5, 6). Açò ajudarà els supervivents de la gran tribulació a poder participar en la gran labor de convertir la terra en un paradís.
Lectura de la Bíblia
(Isaïes 35:1-10) Que s’alegren el desert i la terra eixuta, que l’estepa exulte i florisca! 2 Que s’òmpliga de flors primerenques, que salte i cride de goig i d’alegria! Li són donades la glòria del Líban, l’esplendor del Carmel i de Saron. Tots veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu. 3 Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants. 4 Digueu als qui defalleixen: «Sigueu valents, no tingueu por! Ací teniu el vostre Déu, que ve per fer justícia; la seua paga és ací. Ell mateix ve a salvar-vos.» 5 Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s’obriran. 6 Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l’estepa. 7 La terra ardent és ara un estany, el país de la set és ple de fonts d’aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi creixen canyes i joncs. 8 Allà obriran una ruta anomenada «Via Santa», que cap impur no trepitjarà. El Senyor mateix els hi guiarà, ni els menys espavilats no s’hi perdran. 9 No s’hi veurà cap lleó ni s’hi acostaran les bèsties ferotges: no n’hi trobaran cap. Serà el camí dels qui el Senyor haurà rescatat. 10 Els seus redimits retornaran, entraran a Sió cridant de goig, coronats d’una joia sense fi. Arribaran la felicitat i l’alegria, fugiran els planys i la tristesa.
DEL 16 AL 22 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ISAÏES 36, 37
«No tingues por del que has sentit»
(Isaïes 36:1, 2) L’any catorze del regnat d’Ezequies, Sennaquerib, rei d’Assíria, va atacar totes les ciutats fortificades del regne de Judà i les va ocupar. 2 Des de la ciutat de Laquix, el rei d’Assíria va enviar el seu ajudant de camp, amb un destacament considerable, al rei Ezequies, a Jerusalem. Es va aturar prop del canal de la bassa de dalt, en el camí del camp dels Llavadors.
it-1 “Ezequies” núm. 1 ¶ 14
Ezequies
El fracàs de Sennaquerib en Jerusalem. Tal com Ezequies havia previst, Sennaquerib va decidir atacar Jerusalem. Mentres estava assetjant la ciutat fortificada de Laquix, va enviar una part del seu exèrcit junt amb una delegació de caps militars per a demanar que Jerusalem es rendira. El portaveu del grup era Rab-xaqué (títol militar, no nom propi), que parlava hebreu amb fluïdesa. Va ridiculitzar en veu alta a Ezequies i va desafiar a Jehovà afirmant que no podria alliberar a Jerusalem, igual que els déus d’altres nacions no havien pogut salvar la seua terra del rei d’Assíria (2Re 18:13-35; 2Cr 32:9-15; Is 36:2-20).
(Isaïes 36:8) Bé, doncs, fes una aposta amb el meu senyor, el rei d’Assíria: ell et donarà dos mil cavalls si ets capaç de trobar qui els munte!
ip-1 387 ¶ 10
Un rei veu recompensada la seua fe
10 Després, Rab-xaqué passa a recordar als jueus la superioritat militar de l’exèrcit assiri i els desafia amb arrogància, al dir: «Fes una aposta amb el meu senyor, el rei d’Assíria: ell et donarà dos mil cavalls si ets capaç de trobar qui els munte!» (Isaïes 36:8). Però, en realitat, el tamany de la cavalleria de Judà no era lo més important, perquè la seua salvació no depenia de la seua superioritat militar. Proverbis 21:31 explica el perquè, al dir: «S’entrena el cavall per al dia del combat, però la victòria depèn del Senyor». Després, Rab-xaqué va afirmar que la benedicció de Jehovà estava amb els assiris i no amb els jueus, perquè si no, Assíria no podria haver-se endinsat tant en el territori de Judà (Isaïes 36:9, 10).
(Isaïes 36:7) Potser em respondreu: ‘Nosaltres confiem en el Senyor, el nostre Déu.’ Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l’adoren tan sols davant aquest únic altar?
(Isaïes 36:18-20) No vos deixeu enganyar per Ezequies, que diu: ‘El Senyor ens salvarà.’ ¿És que els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d’Assíria? 19 On són els déus d’Hamat i d’Arpad? I els de Sefarvaim? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meues mans? 20 Si mai cap déu d’aquests països no ha alliberat el seu propi país, per què el Senyor hauria de salvar Jerusalem?”
ip-1 388 ¶ 13, 14
Un rei veu recompensada la seua fe
13 Rab-xaqué encara els llança un altre atac. Advertix els jueus que no han de creure a Ezequies si diu: «El Senyor ens salvarà». També els recorda que els déus de Samària no van poder evitar que els assiris conquistaren les deu tribus. I dels déus de les altres nacions que Assíria ha conquistat diu: «On són els déus d’Hamat i d’Arpad? I els de Sefarvaim? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meues mans?» (Isaïes 36:18-20).
14 Com Rab-xaqué adora deus falsos, està clar que no entén la gran diferència que hi ha entre Samària, una nació apòstata, i Jerusalem, que està davall la governació d’Ezequies. Els déus falsos de Samària no tenien ningun poder per a salvar el regne de deu tribus (2 Reis 17:7, 17, 18). Però, gràcies a Ezequies, Jerusalem ara ja no adora déus falsos i ha tornat a servir a Jehovà. No obstant, els tres representants de Judea no tracten d’explicar-li tot açò a Rab-xaqué. «Tots van callar i no li van tornar contesta, perquè el rei Ezequies havia ordenat que no li respongueren» (Isaïes 36:21). Eliaquim, Xebnà i Joah tornen a Ezequies per a presentar-li un informe oficial amb les paraules de Rab-xaqué (Isaïes 36:22).
(Isaïes 37:6, 7) els va dir: «Digueu al vostre rei això que el Senyor li fa saber: “No tingues por del que has sentit, de les injúries que han proferit contra mi els oficials del rei d’Assíria. Jo faré que reba unes notícies que el facen decidir a tornar al seu país; allí el faré morir assassinat”».
Joies espirituals
(Isaïes 37:29) Cert, tu t’has enrabiat, i jo he sentit les teues insolències. Per això et posaré l’anella al nas i la brida a la boca, i et faré tornar pel camí per on has vingut.
it-1 «Fre» ¶ 4
Fre
Jehovà li va dir a Sennaquerib, el rei d’Assíria: «Et posaré l’anella al nas i la brida a la boca, i et faré tornar pel camí per on has vingut» (2Re 19:28; Is 37:29). Sennaquerib es va vore obligat a deixar d’assetjar Jerusalem i a tornar a Nínive, on més tard va ser assassinat pels seus propis fills. Però no ho va fer per pròpia voluntat, sinó perquè era la voluntat de Jehovà (2Re 19:32-37; Is 37:33-38). Quan la Bíblia diu que Jehovà posa una brida, o un fre, en la mandíbula dels seus enemics vol dir que té el control absolut sobre ells, igual que quan se li posa una brida als animals (Is 30:28).
Lectura de la Bíblia
(Isaïes 37:14-23) Ezequies va agafar la carta que havien portat els ambaixadors assiris i la va llegir. Després va pujar al temple, la desplegà davant del Senyor, 15 i va pregar així davant d’ell: 16 «Senyor de l’univers, Déu d’Israel, que tens per tron els querubins: tu, que has creat el cel i la terra, ets l’únic Déu de tots els regnes del món. 17 Senyor, estigues atent i escolta; obri els ulls, Senyor, i mira. Escolta les paraules que Sennaquerib envia a dir per insultar-te a tu, el Déu viu. 18 És veritat, Senyor, que els reis d’Assíria han devastat tots els territoris d’aquests països 19 i han llançat al foc els seus déus. Però aquests no eren déus, sinó estàtues de fusta o de pedra fetes pels hòmens; per això els assiris els han pogut destruir. 20 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l’únic». 21 Isaïes, fill d’Amós, envià al rei Ezequies aquest missatge: «Això et fa saber el Senyor, Déu d’Israel: “Tu, provocat per Sennaquerib, rei d’Assíria, has fet aquesta pregària. 22 El Senyor, doncs, anuncia això contra ell: La ciutat de Sió et menysprea, es mofa de tu; Jerusalem es riu de tu brandant el cap. 23 Qui has insultat? Qui has injuriat? Contra qui has alçat la veu i elevat, altiva, la mirada? Contra el Sant d’Israel!
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Com és que et sents tan segur?»
(Isaïes 36:4) L’ajudant de camp assiri els parlà així: «Digueu a Ezequies: “Aquest és el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria: Com és que et sents tan segur?
DEL 23 DE FEBRER A L’1 DE MARÇ
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU ISAÏES 38–40
«Vetla com un pastor pel seu ramat»
(Isaïes 40:8) L’herba s’asseca i la flor se sema, però la paraula del nostre Déu dura per sempre.»
(Isaïes 40:11) Vetla com un pastor pel seu ramat: els reuneix amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»
cl 70 ¶ 7
El poder per a protegir: «Déu és el nostre castell de refugi»
7 Al comparar-se amb un pastor, Jehovà ens assegura que té el desig de protegir-nos (Ezequiel 34:11-16). En el capítol 2 d’este llibre, vam vore la descripció de Jehovà que trobem en Isaïes 40:11: «Vetla com un pastor pel seu ramat: els reuneix amb el seu braç, porta al pit els anyells». Com arriba el corderet fins al «pit» del pastor? Pot ser que el corder s’acoste al pastor i que, fins i tot, li toque la cama. No obstant això, és el pastor qui s’ha d’acatxar per a agarrar-lo en braços i ficar-se’l amb carinyo prop del pit. Quina imatge més tendra del nostre Gran Pastor, que sempre està dispost a protegir-nos!
(Isaïes 40:26-29) Alceu els ulls al cel i mireu qui ha creat l’estol dels astres, qui els fa eixir, d’un a un, i els crida cada un pel seu nom. És tan gran la seua força i ferm el seu poder, que mai no en falta cap. 27 Poble de Jacob, per què parleu així? Per què dieu, gent d’Israel, que el Senyor no veu la vostra sort, que el vostre Déu ignora la vostra causa? 28 Que no ho sabeu? No ho heu sentit dir mai? El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seua intel·ligència. 29 Dóna noves forces als cansats, enrobusteix els qui són dèbils.
w17.07 18 ¶ 5, 6
Per què hauríem d’alabar a Jehovà?
5 Jehovà no només va donar consol a la nació d’Israel, sinó també a cada israelita individualment. I lo mateix fa hui en dia amb nosaltres. El salmiste va dir de Déu: «Ell cura els cors desfets, els embena les ferides» (Sal. 147:3). Efectivament, Jehovà es preocupa per tots aquells que estem passant per problemes, siguen físics o emocionals. Ell desitja consolar-nos i curar les nostres ferides emocionals (Sal. 34:18; Isa. 57:15). Ens dona saviesa i força per a poder superar qualsevol problema que afrontem (Jau. 1:5).
6 El salmiste ara centra l’atenció en el cel i ens diu que Jehovà «té comptada la quantitat de les estreles» i «les crida a totes pel seu nom» (Sal. 147:4 TNM). Per què ara canvia de tema i fa referència a les estreles? Pensa en açò, el salmiste a simple vista podia vore algunes estreles, però no tenia ni idea de quantes n’hi havien en realitat. Actualment, podem vore moltíssimes més estreles. Alguns pensen que n’hi han milers de milions només en la nostra galàxia, la Via Làctia, i podrien haver bilions de galàxies en tot l’univers. Aixina que, per a nosaltres, les estreles són incomptables. Però el Creador li dona a cada una d’elles un nom, i això significa que cada una és única per a Jehovà (1 Cor. 15:41). Per tant, què podem dir de nosaltres, els humans? Que si Déu sap on està cada estrela en cada moment, també sap on estàs tu, com et sents i el que necessites en cada moment.
(Isaïes 40:11) Vetla com un pastor pel seu ramat: els reuneix amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»
Joies espirituals
(Isaïes 40:3) Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta per al nostre Déu.
Lectura de la Bíblia
(Isaïes 40:21-31) ¿No ho sabeu, no ho heu sentit, no ha estat anunciat des del principi, no heu entés com se sosté la terra? 22 És gràcies al qui té el tron sobre la volta del cel. Els hòmens, des d’allí, semblen formigues. Ell ha estés el cel com tela fina, l’ha desplegat com una tenda on habitar. 23 Redueix a no res els amos del món, aniquila els poderosos de la terra: 24 a penes els planten, a penes els sembren, a penes rebroten les soques tallades, que ell hi bufa damunt i s’assequen, i el terbolí se’ls emporta com la palla. 25 Diu el Déu sant: «A qui em compararíeu que fóra com jo?» 26 Alceu els ulls al cel i mireu qui ha creat l’estol dels astres, qui els fa eixir, d’un a un, i els crida cada un pel seu nom. És tan gran la seua força i ferm el seu poder, que mai no en falta cap. 27 Poble de Jacob, per què parleu així? Per què dieu, gent d’Israel, que el Senyor no veu la vostra sort, que el vostre Déu ignora la vostra causa? 28 Que no ho sabeu? No ho heu sentit dir mai? El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seua intel·ligència. 29 Dóna noves forces als cansats, enrobusteix els qui són dèbils. 30 Els jóvens es cansen i defalleixen, els millors guerrers entropessen i cauen; 31 però els qui confien en el Senyor recobren les forces, alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir.