Què vol dir l’expressió «ull per ull»?

Què diu la Bíblia?

Esta norma, «ull per ull», formava part de la llei que Déu va donar per mitjà de Moisés a l’antiga nació d’Israel i que Jesús va citar en el Sermó de la Muntanya (Mateu 5:38; Èxode 21:24, 25; Deuteronomi 19:21). Servia per a castigar proporcionalment el malfactor pel seu mal acte.a

Esta norma s’aplicava per a condemnar els actes delictius deliberats que s’hagueren comés en contra d’una persona. Respecte a l’ofensor que voluntàriament havia fet un mal acte, la llei mosaica deia: «Fractura per fractura, ull per ull, dent per dent. Li faran el mateix que ell ha fet a l’altre» (Levític 24:20).

Quin era el propòsit de la norma «ull per ull»?

La norma «ull per ull» no autoritzava les persones a venjar-se. En lloc d’això, ajudava els jutges nomenats a imposar castics que foren apropiats, ni massa severs ni massa indulgents.

També servia per a dissuadir aquells que intencionadament, o amb premeditació, volgueren fer-li mal a algú. La llei explicava: «Els altres, en sentir-ho, escarmentaran i, enmig teu, ningú ja no tornarà a cometre una maldat com aquesta» (Deuteronomi 19:20).

Aplica hui en dia la norma «ull per ull» als cristians?

No. Més bé, formava part de la llei mosaica, que la mort en sacrifici de Jesús va abolir (Romans 10:4).

No obstant això, esta norma ajuda a entendre la manera de pensar de Déu. Per exemple, mostra que Déu valora la justícia (Salm 89:15 [v. 14 en altres bíblies]). També revela la seua regla de justícia, és a dir, que se li donarà als malfactors una correcció «amb mesura» (Jeremies 30:11).

Idees errònies sobre la norma «ull per ull»

Idea errònia: la norma «ull per ull» era massa dura.

Fet: La norma no autoritzava la mà dura, és a dir, una aplicació cruel de la justícia. En lloc d’això, quan s’aplicava adequadament, permetia que els jutges qualificats sentenciaren l’ofensor després d’haver considerat les circumstàncies i el grau del delicte comés (Èxode 21:28-30; Nombres 35:22-25). La norma «ull per ull» va ajudar a evitar condemnes extremes.

Idea errònia: la norma «ull per ull» permetia venjar-se indefinidament.

Fet: La mateixa llei mosaica deia: «No sigues venjatiu ni guardes rancúnia contra ningú del teu poble» (Levític 19:18). En lloc de promoure la venjança personal, la Llei animava les persones a confiar en Déu i en el sistema legal que Ell havia autoritzat per a decidir el que estava bé i el que estava malament (Deuteronomi 32:35).

Jesús corregix una idea equivocada

Jesús sabia que alguns havien malinterpretat la norma «ull per ull». Per això els va corregir quan va dir: «Ja sabeu que es va dir: “Ull per ull, i dent per dent”. Doncs jo vos dic: No vos hi torneu, contra el qui vos fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra» (Mateu 5:38, 39).

Jesús va utilitzar l’expressió «ja sabeu que es va dir». Pareix que s’estava referint a alguns líders religiosos jueus que ensenyaven que les persones havien de venjar-se. Adam Clarke, un erudit bíblic, va dir: «Sembla que els jueus havien fet d’esta llei, [...] el fonament per a permetre el ressentiment i tots els excessos comesos amb un esperit de venjança». Va ser així, com alguns líders religiosos distorsionaren el verdader propòsit de la Llei de Déu (Marc 7:13).

En contrast, Jesús va destacar l’amor com la qualitat predominant de la Llei quan va dir: «“Estima el Senyor, el teu Déu” [...] Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: “Estima els altres com a tu mateix”. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos» (Mateu 22:37-40). Jesús va ensenyar que l’amor, i no la venjança, identificaria els cristians verdaders (Joan 13:34, 35).

a Este principi legal, al qual a voltes s’ha fet referència amb el terme llatí lex talionis, també formava part del sistema legal d’algunes societats de l’antiguitat.