Què és la bèstia escarlata del capítol 17 d’Apocalipsi?

Què diu la Bíblia

La bèstia de color escarlata, descrita en el capítol 17 d’Apocalipsi, és un símbol d’una organització que té com a propòsit unir i representar les nacions del món. Primer, esta organització va ser la Societat de Nacions i ara és l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Característiques que identifiquen la bèstia escarlata

1. Representa una entitat política. La bèstia escarlata té «set caps» que representen «set tossals», o muntanyes, i «set reis», o potències mundials (Apocalipsi 17:9, 10). La Bíblia utilitza les muntanyes i les bèsties per a simbolitzar governs (Jeremies 51:24, 25; Daniel 2:44, 45; 7:17, 23).

2. És un reflex del sistema polític mundial. La bèstia escarlata se sembla a la bèstia de set caps del capítol 13 d’Apocalipsi, que representa el sistema polític mundial. Les dos bèsties tenen set caps, deu banyes i noms blasfems (Apocalipsi 13:1; 17:3). El paregut és tan notable que no pot ser una coincidència. Per tant, la bèstia escarlata és una imatge, o reflex, del sistema polític mundial (Apocalipsi 13:15).

3. Rep el seu poder d’altres governs. La bèstia escarlata pertany a altres poders polítics, o sorgix d’ells (Apocalipsi 17:11, 17).

4. Està lligada a la religió. Babilònia la gran, el conjunt de totes les religions falses del món, s’assenta sobre la bèstia escarlata. Açò demostra que la bèstia rep la influència de grups religiosos (Apocalipsi 17:3-5).

5. Ofén a Déu. La bèstia està «coberta de noms blasfems» (Apocalipsi 17:3).

6. Va estar inactiva durant un temps. La bèstia escarlata estaria en «els abismes»,a o inactiva, per un període de temps, però ressorgiria (Apocalipsi 17:8).

El compliment de la profecia bíblica

Vegem com les Nacions Unides i la seua predecessora, la Societat de Nacions, han complit la profecia bíblica referent a la bèstia escarlata.

1. Representa una entitat política. L’ONU dona suport al sistema polític defenent «la igualtat sobirana de tots els seus Membres».b

2. És un reflex del sistema polític mundial. En 2011, l’ONU va incorporar el seu estat membre núm. 193. D’esta manera, pot afirmar que representa la gran majoria de les nacions i pobles del món.

3. Rep el seu poder d’altres governs. L’ONU deu la seua existència a les nacions que la formen i només té el poder i l’autoritat que estes li atorguen.

4. Està lligada a la religió. Tant la Societat de Nacions com l’ONU sempre han rebut el suport de les religions de tot el món.c

5. Ofén a Déu. L’ONU es va establir per a «mantindre la pau i la seguretat internacionals».d Encara que el seu objectiu sembla ser digne d’alabança, l’ONU en realitat deshonra a Déu a l’afirmar que fa el que ell ha dit que només el Seu Regne durà a terme (Salm 46:10 [v. 9 en altres bíblies]; Daniel 2:44).

6. Va estar inactiva durant un temps. La Societat de Nacions, que es va formar poc després de la Primera Guerra Mundial per a mantindre la pau, va ser incapaç d’impedir els conflictes internacionals. Per això, va cessar la seua activitat en 1939, quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. En 1945, a l’acabar la guerra, es va constituir l’Organització de les Nacions Unides. No obstant, els seus propòsits, mètodes i estructura són pràcticament els mateixos que els de la Societat de Nacions.