Confies en la manera que té Jehovà de fer les coses?

1, 2. a) Per què a moltes persones se’ls fa difícil confiar en els qui tenen autoritat? b) Què analitzarem en este article?

HUI en dia, es fa difícil confiar en els qui tenen autoritat, perquè el sistema judicial i polític tendix a afavorir els rics i els poderosos en detriment dels pobres. Amb raó, la Bíblia diu que «l’home domina sobre l’home, per a desgràcia seua» (Ecle 8:9). Per un altre costat, la conducta de certs líders religiosos deixa molt a desitjar, i açò ha fet que molta gent perda la seua confiança en Déu. Per això, quan una persona accepta estudiar la Bíblia amb nosaltres, hem d’ensenyar-li a confiar en Jehovà i en aquells a qui ell ha nomenat ací en la terra.

² Per descomptat, no només els estudiants de la Bíblia han d’aprendre a confiar en Jehovà i en la seua organització, sinó també els qui fa molts anys que estan en la veritat. A voltes, sorgixen situacions que podrien posar a prova la nostra confiança en Jehovà i fer-nos perdre de vista que la seua manera de fer les coses és sempre la millor. En este article, analitzarem tres circumstàncies que podrien posar a prova la nostra fe: 1) al llegir certs relats bíblics, 2) al rebre instrucció de l’organització de Jehovà i 3) a l’afrontar proves futures.

CONFIA EN JEHOVÀ QUAN LLIGGUES LA BÍBLIA

3. Com podrien posar a prova la nostra confiança en Jehovà certs relats bíblics?

³ Quan llegim la Paraula de Déu, podrien sorgir-nos preguntes sobre la manera com Jehovà va tractar algunes persones i sobre certes decisions que va prendre. Per exemple, en el llibre de Nombres, llegim que Jehovà va condemnar a mort un israelita per arreplegar llenya durant el sàbat, mentres que, en el Segon llibre de Samuel, veem que segles després Jehovà va perdonar el rei David encara que havia comés adulteri amb l’esposa d’Uries i, damunt, havia fet que el mataren (Nm 15:32, 35; 2Sa 12:9, 13). Podríem preguntar-nos per què Jehovà va perdonar a David, però va sentenciar a mort l’altre home per cometre un pecat aparentment menys greu. Per a respondre esta pregunta, analitzem tres factors que hem de tindre en compte quan llegim la Bíblia.

4. Com enfortixen Gènesi 18:20, 21 i Deuteronomi 10:17 la nostra confiança en les decisions judicials de Jehovà?

⁴ La Bíblia no sempre dona tots els detalls d’un relat. Tornant a l’exemple anterior, sabem que David s’havia penedit de tot cor del que havia fet (Sl 51:4-6 [vv. 2-4 TNM]). Però, quina classe de persona era l’home que va infringir la llei del sàbat? Li sabia mal el que havia fet? Havia desobeït les lleis de Jehovà anteriorment? Havia ignorat o, fins i tot, rebutjat les advertències que li havien donat? La Bíblia no ho diu, però d’una cosa podem estar segurs: Jehovà «és sempre just» (Dt 32:4). Les seues decisions es basen en fets, no en rumors, prejuís o qualsevol altra cosa que tant a sovint interferix en el criteri dels humans (llig Gènesi 18:20, 21; Deuteronomi 10:17). Com més aprenem sobre Jehovà i les seues normes, més confiem en les seues decisions judicials. Per tant, si al llegir un relat bíblic ens sorgiren preguntes que no poguérem respondre de moment, recordem que coneixem prou a Déu com per a estar segurs que «és just en tots els seus camins» (Sl 145:17 TNM).

5. Com distorsiona la imperfecció el nostre sentit de la justícia? (Consulta també el quadro «La imperfecció entela la nostra visió de la justícia».)

⁵ La imperfecció distorsiona el nostre sentit de la justícia. Com estem creats a imatge de Déu, volem que les persones siguen tractades amb justícia (Gn 1:26). Però, com som imperfectes, podem jutjar erròniament els assumpts inclús quan pensem que sabem tots els detalls. Això és el que li va passar a Jonàs, qui es va disgustar per la decisió de Jehovà de mostrar misericòrdia a la ciutat de Nínive (Jo 3:10–4:1). Ara bé, què es va aconseguir gràcies a la compassió de Déu? Que més de 120.000 ninivites penedits se salvaren. És evident que era Jonàs qui havia jutjat erròniament aquelles persones i no Jehovà.

6. Per què no està Jehovà obligat a donar-nos explicacions del que fa?

⁶ Jehovà no té per què donar explicacions als humans per les Seues decisions. És cert que Jehovà va permetre que els seus servents del passat expressaren les seues preocupacions sobre les decisions que havia pres o estava a punt de prendre (Gn 18:25; Jo 4:2, 3). I, en algunes ocasions, els va donar explicacions (Jo 4:10, 11). No obstant això, Jehovà no està obligat a justificar els seus actes. Com a Creador nostre, no necessita mai la nostra aprovació, ni abans ni després d’actuar (Is 40:13, 14; 55:9).

CONFIA EN JEHOVÀ QUAN REBES INSTRUCCIONS

7. Quin repte podríem afrontar, i per què?

⁷ Estem d’acord que la manera que té Jehovà de fer les coses és sempre la correcta, però se’ns podria fer difícil confiar en els humans que ell ha nomenat. Tal volta ens preguntem si realment actuen d’acord amb la direcció divina. Això és el que podrien haver pensat alguns que van viure en temps bíblics. Tornem als exemples del paràgraf 3. Què podrien haver pensat els amics i familiars d’aquells hòmens? En el cas del qui va infringir la llei del sàbat, podrien haver-se preguntat si Moisés havia consultat realment a Jehovà abans de pronunciar la sentència de mort. I en el cas d’Uries l’hitita, podrien haver arribat a la conclusió que el rei se n’havia aprofitat de la seua posició per a escapar del castic que es mereixia. Però, no oblidem que Jehovà confia en aquells que ha nomenat per a portar la davantera en l’organització i en la congregació. Per tant, si no confiem en estos hòmens, no podem dir que confiem en Jehovà.

8. Quina relació hi ha entre el que diu Fets 16:4, 5 i el funcionament de la congregació cristiana hui en dia?

⁸ Hui en dia, Jehovà utilitza «el servent fidel i sensat» per a dirigir la part terrestre de la seua organització (Mt 24:45). Igual que la junta directiva del segle I, este servent supervisa el poble de Déu per tot el món i dona instrucció als ancians de congregació (llig Fets 16:4, 5 TNM). Els ancians, per la seua part, s’asseguren que eixes pautes es posen en pràctica. Per tant, demostrem que confiem en la manera que té Jehovà de fer les coses obeint les instruccions que rebem de l’organització i dels ancians.

9. Quan se’ns podria fer difícil donar suport a les decisions que prenen els ancians, i per què?

⁹ A voltes podria costar-nos donar suport a les decisions que prenen els ancians. Per exemple, en els últims anys, s’han reorganitzat moltes congregacions i circuits. En molts casos, per a aprofitar la capacitat de les sales del Regne, els ancians han demanat a alguns publicadors que es canvien de congregació. Si ens ho demanaren, ¿estaríem dispostos a separar-nos de la família i els amics? Com els ancians no reben direcció divina per a assignar on anirà cada publicador, se’ns podria fer difícil acceptar les seues instruccions. Però Jehovà confia en els ancians per a prendre eixes decisions, i nosaltres també ho hauríem de fer.b

10. En harmonia amb les paraules d’Hebreus 13:17, per què hauríem de cooperar amb els ancians?

¹⁰ Per què hauríem de col·laborar amb els ancians i donar suport a les seues decisions encara que estes no siguen les que més ens agraden? Perquè aixina ajudem a preservar la unitat del poble de Déu (Ef 4:2, 3). A més, les congregacions prosperen quan tots acceptem amb humiltat les decisions que pren la junta d’ancians (llig Hebreus 13:17). I, sobretot, li demostrem a Jehovà que confiem en ell quan cooperem amb els qui ha designat com a pastors nostres (Fets 20:28).

11. Com podem enfortir la nostra confiança en la direcció que rebem de part dels ancians?

¹¹ Com podem enfortir la nostra confiança en la direcció que rebem de part dels ancians? En primer lloc, recordem que demanen esperit sant en oració quan analitzen els assumpts que afecten la congregació. També consideren detingudament els principis bíblics pertinents i consulten les pautes que dona l’organització de Jehovà. El seu desig sincer és agradar a Déu i donar les millors atencions al seu poble. A més, estos hòmens fidels saben que han de rendir comptes a Déu per la manera com atenen les seues responsabilitats (1Pe 5:2, 3). Pensa per un moment: vivim en un món dividit per la raça, la religió i la política, però el poble de Jehovà està unit adorant l’únic Déu verdader. Açò només és possible gràcies a la benedicció de Jehovà!

12. Quins factors han de considerar els ancians quan determinen si una persona està penedida?

¹² Jehovà ha confiat als ancians la gran responsabilitat de mantindre net el Seu poble. Si un germà comet un pecat greu, Jehovà espera que els ancians determinen si continuarà formant part de la congregació. Per a prendre esta decisió, entre altres coses, necessiten saber si està verdaderament penedit. Ell podria dir que ho està, però odia realment el pecat que ha comés? Està decidit a no repetir-lo? Si va ser per culpa de les males companyies, està dispost a tallar amb elles? A part de respondre estes preguntes, els ancians consideren els fets a la llum de les Escriptures tenint en compte l’actitud del pecador cap el que ha passat. Després de fer tot açò, estan en condició de decidir si el pecador pot quedar-se en la congregació o no. En alguns casos, haurà de ser expulsat (1Co 5: 1- 13).

13. Si un amic o familiar nostre fora expulsat, què podria preocupar-nos?

¹³ Com podria posar-se a prova la nostra confiança en els ancians? Podria ser fàcil per a nosaltres acceptar la decisió dels ancians si la persona expulsada no fora un familiar o un amic íntim. Però, imagina’t que sí que ho és. Potser ens preocupa que els ancians no hagen tingut en compte tots els detalls o, tal volta, ens preguntem si Jehovà hauria pres la mateixa decisió. Què pot ajudar-nos a mantindre l’actitud apropiada cap a la decisió dels ancians?

14. Què podem fer quan la decisió dels ancians respecte a un pecador ens afecta personalment?

¹⁴ No oblidem que l’expulsió és una disposició de Jehovà que beneficia la congregació i que també pot beneficiar el pecador. Si es permetera que una persona que no s’ha penedit continuara en la congregació, podria convertir-se en una mala influència (Ga 5:9). A més, potser no voria la gravetat del seu pecat ni les raons per a canviar la seua manera de pensar i actuar a fi de recuperar el favor de Jehovà (Ecle 8:11). Podem estar segurs que els ancians es prenen molt seriosament la seua responsabilitat de decidir si una persona hauria de ser expulsada. Igual que els jutges de l’antic Israel, reconeixen que no jutgen «en nom dels hòmens sinó del Senyor» (2Cr 19:6, 7).

CONFIAR EN JEHOVÀ ARA ENS PREPARA PER AL FUTUR

15. Per què és ara més important que mai confiar en la direcció de Jehovà?

¹⁵ La fi d’este sistema s’acosta, per això ara és més important que mai confiar en la manera que té Jehovà de fer les coses. Durant la gran tribulació, potser rebrem instruccions que ens semblaran estranyes, poc pràctiques o il·lògiques. Per descomptat, com Jehovà no parlarà amb nosaltres personalment, sinó que ho farà a través dels seus representants nomenats, no serà moment de qüestionar les instruccions o de mostrar escepticisme preguntant-nos si realment venen de part de Déu o si són cosa dels germans responsables. Així que, ¿confiaràs en Jehovà i en la seua organització durant eixe moment tan crucial de la història humana? La resposta dependrà de l’actitud que tens ara cap a la direcció que rebem dels germans responsables. Si en l’actualitat confiem en les seues instruccions i estem dispostos a obeir-les, segurament farem lo mateix durant la gran tribulació (Lc 16:10).

16. En el futur pròxim, com es posarà a prova la nostra confiança en les decisions de Jehovà?

¹⁶ Hi ha un altre aspecte que hauríem de tindre en compte. Com reaccionarem a les decisions que Jehovà prenga quan porte la fi d’este sistema? Per exemple, tots esperem que molts dels qui no el servixen, inclosos familiars nostres, decidisquen posar-se de part d’ell abans que vinga la fi. Però en Harmagedon, serà Jehovà, a través de Jesús, qui prendrà la decisió final (Mt 25:31-33; 2Te 1:7-9). No dependrà de nosaltres decidir qui rebrà la misericòrdia divina i qui no (Mt 25:34, 41, 46). Ens faran entropessar les decisions que prenga Jehovà? És evident que hem d’enfortir ara la nostra confiança en Déu per a poder confiar en ell plenament en el futur.

17. Com ens beneficiaran les decisions que prenga Jehovà durant la fi d’este sistema?

¹⁷ Imagina’t lo bé que estarem en el nou món de Déu quan vegem els resultats de les decisions de Jehovà! La religió falsa haurà desaparegut, així com el cobdiciós sistema comercial i el sistema polític que ha oprimit les persones i els ha causat tant de patiment. La mala salut, l’edat avançada i la mort dels nostres sers estimats ja no seran part de la nostra vida. A més, Satanàs i els dimonis seran confinats durant mil anys, i desapareixerà tot el mal que ha causat la seua rebel·lió (Ap 20:2, 3). Que agraïts estarem d’haver confiat en la manera que té Jehovà de fer les coses!

18. Què aprenem del relat dels israelites registrat en Nombres 11:4-6; 21:5?

¹⁸ Quan estiguem en el nou món, ¿hi haurà alguna cosa que puga posar a prova la nostra confiança en la manera que té Jehovà de fer les coses? Pensem, per exemple, en el que va passar poc després que els israelites foren alliberats de l’esclavitud en Egipte. Alguns començaren a queixar-se perquè trobaven a faltar els aliments frescos que tenien allí i menyspreaven el manà que Jehovà els havia proveït (llig Nombres 11:4-6; 21:5). I nosaltres, podríem sentir-nos igual quan acabe la gran tribulació? No sabem quant de treball haurem de fer per a netejar la terra i convertir-la a poc a poc en un paradís, probablement tindrem molta faena a fer i la vida, al principi, no siga tan fàcil. ¿Ens queixarem de les coses que Jehovà ens done en eixe moment? Una cosa és certa, com més apreciem les provisions de Jehovà ara, més fàcil serà apreciar-les en el futur.

19. Com resumiries les idees principals d’este article?

¹⁹ Hem d’estar segurs que la manera que té Jehovà de fer les coses és sempre la millor. També hem de mostrar confiança en aquells que ha designat per a fer complir les Seues instruccions. No oblidem mai les paraules que Jehovà va dir per mitjà del profeta Isaïes: «Trobareu la força en la calma i en la confiança» (Is 30:15).