Educació en valors morals

Durant un viatge escolar d’un prestigiós centre educatiu privat del Canadà, alguns adolescents van ser acusats d’agredir sexualment a un altre estudiant. Després de l’incident, Leonard Stern va escriure en el periòdic Ottawa Citizen: «La intel·ligència, l’educació i la classe social no impedixen que els jóvens actuen sense valors morals».

Stern va afegir: «Normalment, pensaríem que l’objectiu dels pares és ensenyar els seus fills la diferència entre el que està bé i el que està malament. Però la realitat és que a la majoria els preocupa més que tinguen bones notes i un bon treball».

Clar, els estudis acadèmics són importants, però ni la millor educació pot ajudar a algú a combatre els desitjos roïns, o males inclinacions. Per tant, on podem trobar una educació que ens ajude a millorar com a persones?

UNA EDUCACIÓ QUE ENS AJUDA A MILLORAR COM A PERSONES

La Bíblia és com un espill. Quan l’estudiem vegem clarament les nostres limitacions i debilitats (Jaume 1:23-25). Però la Bíblia fa molt més. Ens ajuda a fer els canvis necessaris, a cultivar qualitats que fomenten la pau i l’harmonia, com la bondat, l’amabilitat, la paciència, l’autocontrol i l’amor. De fet, l’amor «tot ho lliga i perfecciona» (Colossencs 3:14). Per què és l’amor tan especial? Analitzem el que diu la Bíblia sobre esta qualitat.

• «L’amor és pacient i bondadós. L’amor no és zelós. No presumix, no és arrogant, no es comporta de manera indecent, no busca els seus interessos, no s’irrita amb facilitat. No porta el compte del mal. No s’alegra per la injustícia, sinó que s’alegra amb la veritat. Tot ho suporta, [...] tot ho aguanta. L’amor no falla mai» (1 Corintis 13:4-8 TNM).

• «Qui estima, no fa cap mal als altres» (Romans 13:10).

• «Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats» (1 Pere 4:8).

Com et sents quan estàs amb gent que t’estima? Segur que et sents tranquil, perquè saps que volen el millor per a tu i que mai et feririen a propòsit.

L’amor pot motivar les persones a fer sacrificis i, fins i tot, canviar el seu estil de vida per a beneficiar els altres. Per exemple, un home a qui anomenarem George volia passar temps amb el seu net. Però hi havia un problema. George fumava molt, i el seu gendre no volia que fumara prop del bebé. Què va fer George? Encara que portava fumant 50 anys, ho va deixar pel bé del seu net. Està clar que l’amor és una força molt poderosa.

L’amor és una qualitat que es pot aprendre, i els pares tenen la responsabilitat d’ensenyar els seus fills a mostrar amor. Els donen el que necessiten, els protegixen i, quan necessiten ajuda o es posen malalts, estan al seu costat. Uns bons pares parlen amb els seus fills i els ensenyen. També els disciplinen, açò inclou ensenyar-los el que està bé i el que està malament. A més, els pares posen un bon exemple de conducta per als seus fills.

Per desgràcia, no tots els pares complixen amb estes responsabilitats. Vol dir açò que els seus fills mai arribaran a ser bones persones? En absolut, ja que moltes persones que han crescut en famílies desestructurades han fet canvis radicals en la seua vida, convertint-se en persones carinyoses i responsables. Com vorem en el següent article, açò inclou a aquelles persones que pareixia que no podrien canviar.