18 Però al rei de Judà, que us ha enviat a consultar Jehovà, li heu de dir el següent: ‘Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: «Pel que fa a les paraules que has escoltat, 19 com que el teu cor s’ha commogut* i t’has humiliat+ davant de Jehovà quan has sentit el que he anunciat contra aquest lloc i els seus habitants —que patiran una maledicció i que la gent que els vegi s’esgarrifarà—, i t’has esquinçat els vestits+ i has plorat davant meu, jo també t’he escoltat, diu Jehovà.

13 Va seguir orant a Déu, i Déu es va commoure per la seva súplica, va escoltar la seva petició i el va fer tornar a Jerusalem perquè continués regnant.+ Aleshores Manassès va arribar a saber que Jehovà és el Déu verdader.+

Quan aquest va cridar demanant-li ajuda, ell el va escoltar.+

22 Però el pare va dir als seus esclaus: “De pressa! Porteu el millor vestit i poseu-l’hi. Poseu-li també un anell a la mà i unes sandàlies als peus. 23 Porteu el vedell engreixat i mateu-lo, mengem i fem festa, 24 perquè aquest fill meu estava mort i ha tornat a viure,+ estava perdut i ha estat trobat.” I es van posar a celebrar-ho.

13 Però el cobrador d’impostos, dret un tros lluny, no s’atrevia ni a aixecar els ulls cap al cel, i es donava cops al pit dient: “Déu meu, tingues misericòrdia de mi,* que soc pecador.”+ 14 Us dic que, quan va baixar a casa seva, se’l considerava més just que al fariseu.+ Perquè tot aquell que s’exalça serà humiliat, però aquell que s’humilia serà exalçat.»+