Jehovà espera que el marit estimi molt la seva esposa i la cuidi en sentit físic, emocional i espiritual. Tenir la capacitat de raonar, respectar les dones i ser responsable t’ajudarà a ser un bon marit. Després de casar-te, pot ser que siguis pare. Quines lliçons pots aprendre de Jehovà que et prepararan per complir amb aquesta responsabilitat? (Ef. 6:4.) Ell va dir obertament al seu Fill, Jesús, que l’estimava i l’aprovava (Mt. 3:17). Per tant, si en un futur tens fills, digue’ls sovint que els estimes i felicita’ls per les coses que fan bé. Els pares que imiten l’exemple de Jehovà ajuden els seus fills a arribar a ser cristians madurs. Si ara t’esforces per aprendre a cuidar els que t’envolten a la família i a la congregació, i els dius que els estimes i els valores, t’estaràs preparant per ser un bon marit i un bon pare (Jn. 15:9). (w23.12 29 § 17, 18)

Igual que la resta de la humanitat, els servents de Jehovà també patim malalties i dificultats. Però, a més, hem d’afrontar l’oposició i la persecució d’aquells que ens odien pel fet d’adorar Déu. És cert que Jehovà no evita que passem per aquestes dificultats. Ara bé, ell ens promet que ens ajudarà a aguantar-les (Is. 41:10). Gràcies al seu suport, podem conservar el goig, prendre bones decisions i mantenir-nos lleials a ell, fins i tot en els moments més foscos de la nostra vida. Jehovà ens promet que ens donarà el que la Bíblia anomena «la pau de Déu» (Fili. 4:6, 7). Aquesta pau és la sensació de tenir la ment i el cor tranquils i calmats. I només la poden experimentar aquells que tenen una amistat personal amb Jehovà. La pau de Déu «va més enllà del que podem entendre», és a dir, és molt més poderosa del que ens podríem arribar a imaginar. T’has sentit mai sorprenentment calmat després d’haver orat intensament a Jehovà? Si és així, el que vas sentir era «la pau de Déu». (w24.01 20 § 2; 21 § 4)

Com que estimem Déu, els seus servents fidels lloem el seu nom de tot cor. El rei David entenia que alabar el nom de Déu és, en realitat, alabar Jehovà mateix, ja que el seu nom engloba també la seva reputació. Quan escoltem el seu nom, pensem automàticament en les seves precioses qualitats i meravelloses obres. David volia tractar el nom del seu Pare com a sant, i alabar-lo amb tot el seu interior, és a dir, de tot cor. D’igual manera, els levites van ser autèntics exemples a l’hora de lloar Déu. Ells van dir ben clar que les seves paraules mai expressarien l’alabança que el seu gran nom es mereix (Neh. 9:5). Sens dubte, aquella actitud tan humil i sincera devia alegrar molt el cor de Jehovà. (w24.02 9 § 6)