Proverbis
8 No crida la saviesa?
I el discerniment, no aixeca la veu?+
2 Ella se situa als encreuaments,
als llocs elevats+ al llarg del camí.
3 A prop de les portes d’accés a la ciutat,
a les entrades de les portes,
no deixa de cridar amb força:+
4 «Us crido a vosaltres, a totes les persones.
Alço la veu per adreçar-me a tots vosaltres.*
5 Vosaltres, els inexperts, apreneu a ser assenyats.+
Vosaltres, els insensats, aconseguiu un cor capaç d’entendre.*
6 Escolteu, perquè el que dic és important,
els meus llavis parlen el que és just.
7 Perquè la meva boca xiuxiueja la veritat
i els meus llavis detesten la maldat.
8 Totes les paraules de la meva boca són justes,
cap d’elles és retorçada ni falsa.
9 Totes elles són clares per als que tenen discerniment
i correctes per als que han trobat coneixement.
10 Escolliu la meva disciplina en comptes de la plata
i el coneixement en comptes de l’or més fi,+
11 perquè la saviesa és millor que els coralls,
no es pot comparar amb cap altra cosa que es pugui desitjar.
12 Jo, la saviesa, visc amb el seny,
he trobat el coneixement i la capacitat de raonar.+
13 Témer Jehovà significa odiar el mal.+
Jo odio l’arrogància, l’orgull,+ el mal camí i les paraules perverses.+
15 Gràcies a mi, els reis continuen regnant
i els alts funcionaris decreten lleis justes.+
16 Gràcies a mi, els prínceps continuen governant
i els nobles jutgen amb justícia.
17 Estimo els que m’estimen,
i els que em busquen em troben.+
18 Amb mi hi ha riqueses i glòria,
fortuna perdurable* i justícia.
19 El meu fruit és millor que l’or, que l’or refinat,
i el meu producte és millor que la plata més fina.+
20 Vaig pel camí de la rectitud,
pel mig dels senders de la justícia.
21 Dono una gran herència als que m’estimen
i omplo els seus magatzems fins dalt.
22 Jehovà em va formar com el principi de la seva activitat,+
la primera de les seves obres de fa molt de temps.+
25 Abans que les muntanyes fossin col·locades al seu lloc,
abans que hi hagués turons, jo vaig ser produïda,
26 quan ell encara no havia fet ni la terra ni els seus camps
ni els primers terrossos del sòl.
27 Quan va preparar els cels,+ jo era allà.
Quan va traçar l’horitzó* sobre la superfície de les aigües,+
28 quan va posar* els núvols a dalt,
quan va fundar les fonts de les profunditats,
29 quan va ordenar al mar
que les seves aigües no anessin més enllà d’on ell havia manat,+
quan va col·locar els fonaments de la terra,
31 M’alegrava per la terra, que havia sigut preparada per ser habitada,
i sentia un afecte especial pels éssers humans.
32 Ara, fills meus, escolteu-me.
Feliços són els que segueixen els meus camins!
33 Escolteu la disciplina+ i feu-vos savis,
no la ignoreu mai.
34 Feliç l’home que m’escolta,
que ve d’hora* a les meves portes cada dia,
que espera al costat de l’entrada de casa meva.
35 Perquè qui em troba, trobarà la vida+
i rebrà l’aprovació de Jehovà.
36 Però qui m’ignora es fa mal a si mateix,
i els que m’odien estimen la mort.»+