Jeremies
2 Vaig rebre aquest missatge de Jehovà: 2 «Ves i proclama a orelles de tot Jerusalem: “Això és el que diu Jehovà:
‘Recordo molt bé la devoció* que em tenies quan eres jove,+
com m’estimaves quan estaves promesa amb mi+
i com em seguies pel desert,
per una terra que ningú sembra.+
3 Israel era sant per a Jehovà,+ les primícies de la seva collita.’”
Jehovà diu: “Tots els que intentaven devorar-lo es feien culpables
i la desgràcia els queia al damunt.”»+
4 Casa de Jacob, escolta el missatge de Jehovà,
i també tots vosaltres, famílies de la casa d’Israel.
5 Això és el que diu Jehovà:
«Quina falta van trobar en mi els vostres avantpassats+
perquè s’allunyessin tant de mi
i anessin darrere d’ídols inútils+ i es tornessin inútils ells mateixos?+
6 No es van preguntar: “On és Jehovà,
que ens va fer sortir de la terra d’Egipte+
i ens va guiar pel desert,
per una terra àrida+ i d’esquerdes,
per una terra seca+ i de gran foscor,
per una terra on no hi passa ningú
i on no hi viu ningú?”
7 Us vaig portar a una terra d’horts
perquè mengéssiu el seu fruit i les seves coses bones.+
Però vau venir i vau contaminar la meva terra,
i vau convertir la meva herència en una cosa repugnant.+
8 Els sacerdots no es van preguntar: “On és Jehovà?”+
Els que havien d’ensenyar la Llei no em coneixien,
els pastors es van rebel·lar contra mi,+
els profetes profetitzaven en nom de Baal+
i anaven darrere dels que no podien fer res de profit.
9 Jehovà diu: “Per això us seguiré acusant,+
i també acusaré els fills dels vostres fills.”
10 “Creueu cap a les costes* de Quitim+ i observeu amb atenció.
Envieu gent a Quedar+ i penseu detingudament.
Fixeu-vos si mai ha passat res de semblant.
11 Hi ha cap país que hagi canviat els seus déus per altres que no són déus?
Però el meu propi poble ha canviat la meva glòria pel que no val res.+
12 Cel, mira això esgarrifat
i tremola ple de terror”, diu Jehovà.
13 “Perquè el meu poble ha fet dues coses malament:
m’han abandonat a mi, la font d’aigua viva,+
i s’han excavat* cisternes,
cisternes esquerdades que no poden retenir l’aigua.”
14 “És Israel un servent o un esclau nascut a casa del seu amo?
Llavors, per què se l’han repartit com a botí?
15 Lleons joves rugeixen contra ell,+
han aixecat la veu
i han convertit la seva terra en un lloc esgarrifós.
Les seves ciutats han sigut incendiades, de manera que ja no hi viu ningú.
16 Els habitants de Nof*+ i de Tahfanhés+ es mengen la coroneta del teu cap.
19 La teva maldat t’hauria d’escarmentar,
i la teva infidelitat t’hauria de reprendre.
Aprèn i adona’t que és molt dolorós i amarg+
abandonar Jehovà, el teu Déu.
No m’has tingut cap temor”,+ diu el Senyor Sobirà, Jehovà dels exèrcits.
20 “Ja fa temps que vaig trencar el teu jou+
i et vaig treure les cadenes.
Però tu has dit: ‘No vull servir-te.’
I a tots els turons alts i a sota de tots els arbres frondosos+
t’estiraves amb les cames obertes i et prostituïes.+
21 Et vaig plantar com un cep vermell selecte,+ de llavor bona.
Per tant, com és que t’has degenerat davant meu i t’has convertit en un cep silvestre?”+
22 El Senyor Sobirà Jehovà diu: “Encara que et rentessis amb sosa i utilitzessis molt de lleixiu,*
la teva culpa seguiria sent una taca davant meu.”+
23 Però, com pots dir: “No m’he contaminat
ni he seguit els Baals”?
Fixa’t en el teu comportament a la vall
i pensa en el que has fet.
Ets com una camella jove i ràpida
que va d’aquí cap allà pels camins,
24 com una burra salvatge acostumada al desert
i que ensuma l’aire plena de desig sexual.
Qui pot controlar-la quan està en zel?
Els mascles no s’hauran de cansar buscant-la.
Quan ella estigui en zel,* la trobaran.
25 Vigila que els teus peus no vagin descalços
i que la teva gola no tingui set.
Però tu has dit: “És inútil!+
26 Tal com un lladre s’avergonyeix quan l’enxampen,
els de la casa d’Israel han sigut avergonyits,
tant ells com els seus reis, els seus prínceps,
els seus sacerdots i els seus profetes.+
27 Diuen a un arbre: “Tu ets el meu pare”,+
i a una pedra: “Tu em vas donar a llum.”
Però a mi m’han girat l’esquena.*+
I quan arribi la seva desgràcia diran:
“Vine a salvar-nos!”+
28 On són els déus que et vas fer?+
Que vinguin si et poden salvar de la teva desgràcia!
Perquè els teus déus, oh Judà, són tan nombrosos com les teves ciutats.+
29 Jehovà diu: “Per què em seguiu acusant,
i per què us heu rebel·lat tots contra mi?”+
La vostra espasa va devorar els vostres profetes+
com si fos un lleó ferotge.
31 Vosaltres, gent d’aquesta generació, reflexioneu en el que diu Jehovà.
És que m’he convertit en un desert per a Israel
o en una terra d’una foscor angoixant?
Per què diu el meu poble: “Volem anar a la nostra
i no vindrem més a tu”?+
32 Es pot oblidar una verge dels seus adorns
i una núvia de les seves cintes?*
Però ja fa molt de temps que el meu poble em va oblidar.+
33 Que bé saps anar en busca de l’amor, oh dona!
T’has fet una experta en els camins de la maldat.+
34 Has tacat els teus vestits amb la sang de gent pobra i innocent,+
encara que no els vaig veure entrar a la força a casa teva.
Tens tota la roba tacada de sang.+
35 Però dius: “Soc innocent.
Segur que la seva ira s’ha apartat de mi.”
Doncs ara executaré la sentència contra tu,
perquè dius que no has pecat.
36 Per què canvies de rumb tan a la lleugera?