Isaïes
57 El just ha mort
però a ningú li importa.
S’emporten* els homes lleials+
sense que ningú s’adoni que s’han endut el just
a causa* de la desgràcia.
2 Ell entra en la pau.
Tots els que caminen amb rectitud descansen als seus llits.*
3 «I vosaltres, apropeu-vos,
fills d’una bruixa,
fills d’un adúlter i una prostituta.
4 De qui us rieu?
Contra qui obriu la boca per burlar-vos i a qui li traieu la llengua?
¿No sou vosaltres fills del pecat,
fills de l’engany,+
5 aquells que s’encenen de passió entre els arbres grans,+
sota tots els arbres frondosos,+
i aquells que maten els seus fills a les valls,+
a les esquerdes de les roques?
6 Les pedres llises de la vall són la teva porció,+
són la teva herència.
Fins i tot els fas regals i els vesses ofrenes líquides.*+
Que potser hauria d’estar content* amb tot això?
8 Vas posar el teu símbol idolàtric darrere de la porta i dels muntants.
Em vas abandonar i et vas despullar.
Vas pujar i vas fer lloc al teu llit.
Vas fer un pacte amb ells.
9 Vas baixar a Mèlec* amb oli
i amb molt de perfum.
Vas enviar els teus missatgers molt lluny,
i així vas baixar a la Tomba.*
10 Et vas esgotar d’anar per tants camins,
però mai vas dir: “No serveix de res!”
Vas recuperar les forces,
i per això no et rendeixes.*
11 De qui tenies por?
A qui temies, que vas començar a mentir?+
No et vas recordar de mi.+
No t’importava res.+
¿No m’he quedat callat i m’he mantingut al marge?*+
Per això no m’has temut.
13 Quan cridis demanant ajuda,
la teva col·lecció d’ídols no et salvarà.+
El vent se’ls emportarà a tots,
una simple bufada se’ls endurà,
però qui es refugia en mi heretarà la terra
i posseirà la meva santa muntanya.+
14 I algú dirà: “Feu un camí, feu un camí! Prepareu-lo!+
Traieu tots els obstacles del camí del meu poble.”»
«Visc al lloc alt i sant,+
però també visc amb els esclafats i d’esperit humil,
per revifar l’esperit dels humils
i per revifar el cor dels esclafats.+
16 No estaré en contra d’ells per sempre
ni estaré per sempre indignat.+
Si fos així, l’esperit de l’home es debilitaria a causa meva,+
i també tots els éssers que respiren i que he creat.
17 Estava indignat pel seu pecat, perquè anava darrere de guanys deshonestos,+
i per això el vaig castigar i vaig amagar el meu rostre tot indignat.
Però ell va continuar rebel·lant-se+ i va seguir el camí del seu cor.
19 Jehovà diu: «Jo soc qui crea el fruit dels llavis.
Tant qui estigui lluny com qui estigui a prop rebrà una pau contínua,+
i jo el curaré.»
20 «Però els malvats són com el mar agitat que no es pot calmar
i que no deixa de llançar algues i fang.
21 No hi ha pau per als malvats», diu el meu Déu.+