Isaïes
41 «Illes, escolteu-me en silenci.
Que les nacions recuperin les forces.
Que s’acostin i parlin.+
Reunim-nos per al judici.
2 Qui ha fet venir algú des de l’est+
i l’ha cridat als seus peus* per fer justícia,
per entregar-li nacions
i perquè sotmeti reis?+
Qui els redueix a pols amb la seva espasa
i els dispersa amb el seu arc com la palla que el vent s’emporta?
3 Ell els persegueix, avança sense impediments
per camins que els seus peus mai han trepitjat.
4 Qui ha actuat i ha fet això,
convocant les generacions des del principi?
5 Les illes ho han vist i s’han espantat.
Els confins de la terra van començar a tremolar.
S’ajunten i avancen.
6 Cadascú ajuda el seu company
i diu al seu germà: «Sigues fort.»
7 Així, l’artesà anima l’orfebre,+
i qui aplana amb el martell de forja
anima a qui dona cops de martell a l’enclusa
i diu de la soldadura: «Ha quedat bé.»
Llavors fixen l’ídol amb claus perquè no caigui.
8 «Però tu, Israel, ets el meu servent,+
tu, Jacob, ets qui he escollit,+
la descendència del meu amic Abraham,+
9 tu, a qui vaig portar dels confins de la terra,+
tu, a qui vaig cridar de les regions més llunyanes.
Et vaig dir: “Tu ets el meu servent.+
T’he escollit i no t’he rebutjat.+
10 No tinguis por, perquè estic amb tu.+
No t’angoixis, perquè soc el teu Déu.+
Jo et donaré forces, jo t’ajudaré.+
T’agafaré ben fort amb la meva mà dreta de justícia.”
11 Tots els que estan furiosos amb tu seran avergonyits i humiliats.+
Els que lluiten contra tu quedaran reduïts a no res i desapareixeran.+
12 Buscaràs els que lluiten contra tu, però no els trobaràs.
Els que fan guerra contra tu seran com no res, com allò que no existeix.+
13 Perquè jo, Jehovà, el teu Déu, et tinc agafada la mà dreta.
Jo soc qui et diu: “No tinguis por, que jo t’ajudaré.”+
14 No tinguis por, petit cuc* Jacob,+
perquè jo t’ajudaré, poble d’Israel», diu Jehovà, el teu Recomprador,+ el Sant d’Israel.
15 «Mira! He fet de tu un trill nou,+
un trill amb dents de doble tall.
Trepitjaràs les muntanyes i les trituraràs,
i convertiràs els turons en palla.
16 Els ventaràs
i el vent se’ls emportarà,
una tempesta de vent els dispersarà.
17 «Els necessitats i els pobres busquen aigua, però no n’hi ha.
Tenen la llengua seca de tanta set.+
Jo, Jehovà, els respondré.+
Jo, el Déu d’Israel, no els abandonaré.+
Convertiré el desert en un estany ple de canyes
i la terra àrida en fonts d’aigua.+
19 Al desert hi plantaré cedres,
acàcies, murtres i pins.+
I a la plana desèrtica hi plantaré ginebres,
freixes i xiprers+
20 perquè tothom vegi i sàpiga,
presti atenció i entengui
que ho ha fet la mà de Jehovà
i que ho ha creat el Sant d’Israel.»+
21 «Exposeu el vostre cas», diu Jehovà.
«Presenteu els vostres arguments», diu el Rei de Jacob.
22 «Presenteu proves i expliqueu-nos les coses que passaran.
Expliqueu-nos les coses del passat
perquè hi puguem reflexionar* i saber com acabaran,
o bé anuncieu-nos les coses que vindran.+
23 Digueu-nos què passarà al futur
perquè sapiguem que sou déus.+
Feu alguna cosa, sigui bona o dolenta,
perquè la puguem veure i ens sorprengui.+
24 Mireu! Vosaltres no sou res
i les coses que feu són inútils.+
Tots els que us escullen són detestables.+
Trepitjarà governants com si fossin fang,+
igual que un terrisser trepitja el fang humit.
26 Qui va parlar d’això des del principi perquè ho sabéssim
o des de temps passats perquè poguéssim dir: “Té raó”?+
De fet, ningú ho va anunciar!
Ningú ho va proclamar!
Ningú us va sentir dir res!»+
27 Jo vaig ser el primer a dir a Sió: «Ja són aquí!»+
I enviaré un missatger que porti bones notícies a Jerusalem.+
28 Vaig seguir mirant i no hi havia ningú,
no hi havia ningú entre ells que pogués donar cap consell.
I els vaig continuar demanant que responguessin.
29 Tots ells són una mentida.*
Les seves obres no són res.
Les seves imatges de metall són vent i una irrealitat.+