Salms

137 Vora els rius de Babilònia+ ens assèiem

i ploràvem quan ens recordàvem de Sió.+

 2 En els pollancres que hi havia allà*

vam penjar les arpes.+

 3 Perquè allà, els que ens tenien captius ens demanaven que cantéssim,+

els que es burlaven de nosaltres volien que els divertíssim:

 4 Com podríem cantar la cançó de Jehovà

en una terra estrangera?

 5 Si m’oblido de tu, oh Jerusalem,

que la meva mà dreta s’oblidi de la seva destresa.*+

 6 Que la llengua se m’enganxi al paladar

si no em recordo de tu,

si no faig de Jerusalem

el meu motiu més gran d’alegria.+

 7 Recorda, oh Jehovà,

el que van dir els edomites el dia que va caure Jerusalem:

 8 Oh filla de Babilònia, que aviat seràs devastada;+

feliç qui et tracti de la mateixa manera

que tu ens vas tractar a nosaltres.+

 9 Feliç qui et prengui els fills

i els esclafi contra les roques.+