Nehemies
13 Aquell dia es va llegir al poble el llibre de Moisès,+ i s’hi va trobar escrit que ni els ammonites ni els moabites+ havien de ser admesos a la congregació del Déu verdader,+ 2 perquè no havien donat als israelites ni pa ni aigua, sinó que havien contractat Balaam perquè els maleís;+ però el nostre Déu va transformar la maledicció en una benedicció.+ 3 I quan el poble va escoltar la Llei, va començar a separar d’Israel tots els que eren d’origen estranger.*+
4 Abans que això passés, el sacerdot que estava a càrrec dels magatzems* de la casa* del nostre Déu+ era Eliasib,+ un familiar de Tobies.+ 5 Eliasib havia posat a disposició de Tobies un gran magatzem,* on abans solien dipositar els cereals per a les ofrenes, l’olíban i els utensilis, i la desena part* dels cereals, del vi nou i de l’oli+ que corresponia als levites,+ als cantants i als porters, així com la contribució per als sacerdots.+
6 Durant tot aquest temps jo no era a Jerusalem, perquè havia tornat al costat d’Artaxerxes,+ el rei de Babilònia, l’any 32+ del seu regnat. Però al cap d’un temps, vaig demanar al rei permís per marxar 7 i vaig tornar a Jerusalem. Llavors em vaig adonar del disbarat que Eliasib+ havia fet al posar a disposició de Tobies+ un magatzem al pati de la casa del Déu verdader. 8 Això em va indignar tant que vaig llançar tots els mobles de Tobies fora del magatzem.* 9 A continuació, vaig ordenar que purifiquessin els magatzems,* i hi vaig tornar a col·locar els utensilis de la casa del Déu verdader,+ els cereals per a les ofrenes i l’olíban.+
10 També em vaig adonar que els levites no havien estat rebent+ la part que els corresponia,+ i per això els levites i els cantants que hi servien havien marxat cadascú al seu camp.+ 11 Per tant, vaig reprendre els subgovernadors+ i els vaig dir: «Per què s’ha desatès la casa del Déu verdader?»+ Llavors vaig reunir els que havien marxat i vaig fer que tornessin a exercir les seves funcions. 12 I tota la gent de Judà va portar als magatzems+ la desena part+ dels cereals, del vi nou i de l’oli. 13 Aleshores vaig posar a càrrec dels magatzems el sacerdot Selemies, el copista* Sadoc i Pedaià, un dels levites, i com a ajudant vaig posar Hanan, el fill de Zacur, el fill de Matanies, perquè a tots ells se’ls considerava homes de confiança. Tenien la responsabilitat de distribuir als seus germans el que els corresponia.
14 Déu meu, recorda’t de mi+ per tot el que he fet, i no esborris de la teva memòria l’amor lleial que he mostrat per la teva casa i pels serveis que allà s’hi fan.+
15 En aquells dies em vaig assabentar que a Judà hi havia gent que, en dissabte,+ trepitjava raïm per fer vi,* recollia cereals i els carregava en burros, i portava vi, raïm, figues i tota mena de productes a Jerusalem.+ Per això els vaig advertir que no venguessin aliments aquell dia.* 16 I la gent de Tir que vivia a la ciutat portava peix i tota mena de mercaderies, i ho venia en dissabte a la gent de Judà, dins de Jerusalem.+ 17 Per tant, vaig reprendre els nobles de Judà i els vaig dir: «Com és que feu això tan dolent de profanar el dissabte? 18 ¿No és això el que van fer els vostres avantpassats, i per això el nostre Déu va portar totes aquestes desgràcies sobre nosaltres i sobre aquesta ciutat? Ara, al profanar el dissabte,+ esteu fent que Déu s’enfadi encara més amb Israel.»
19 Per això, tan aviat com les ombres van començar a cobrir les portes de Jerusalem, abans que comencés el dissabte, vaig ordenar que tanquessin les portes de Jerusalem i que no les obrissin fins després del dissabte. I vaig posar alguns dels meus ajudants a les portes perquè ningú hi entrés cap mercaderia en dissabte. 20 Per això, els comerciants i els venedors de tota mena de mercaderies van passar la nit fora de Jerusalem una o dues vegades. 21 Llavors els vaig advertir: «Què hi feu aquí? Si torneu a passar la nit davant de les muralles, us faré fora d’aquí a la força.» A partir d’aquell moment, ja no van venir en dissabte.
22 I vaig dir als levites que es purifiquessin regularment i que vinguessin a vigilar les portes perquè es tractés el dissabte com un dia sant.+ Déu meu, recorda’t també d’això i tingue-m’ho en compte. Tu que tens tant d’amor lleial, compadeix-te de mi.+
23 En aquells dies també em vaig assabentar que hi havia jueus que s’havien casat amb* dones asdodites,+ ammonites i moabites.+ 24 La meitat dels seus fills parlava l’idioma d’Asdod i l’altra meitat parlava l’idioma d’altres pobles, però cap d’ells sabia parlar l’idioma dels jueus. 25 Els vaig reprendre i els vaig maleir, i a alguns homes els vaig colpejar+ i els vaig arrencar els cabells, i els vaig dir: «Jureu per Déu que no casareu les vostres filles amb els seus fills, ni casareu les seves filles amb els vostres fills, ni us casareu vosaltres amb elles.+ 26 ¿No va ser per aquest motiu que Salomó, el rei d’Israel, va pecar? No hi havia un rei com ell en cap altra nació;+ el seu Déu l’estimava+ i per això el va fer rei sobre tot Israel. Però les dones estrangeres van fer que fins i tot ell pequés.+ 27 No em puc creure que hàgiu comès aquest pecat tan greu! Com heu pogut ser tan infidels a Déu i casar-vos amb dones estrangeres?»+
28 I un dels fills de Joiadà,+ el fill del gran sacerdot Eliasib,+ s’havia casat amb una filla de Sanbal·lat,+ l’horonita. I per això el vaig fer fora de la meva vista.
29 Déu meu, recorda que han contaminat el sacerdoci i també el pacte amb els sacerdots+ i els levites.+
30 Així, vaig purificar el poble de tota contaminació estrangera, i vaig assignar les tasques als sacerdots i als levites, cadascú segons el seu servei.+ 31 També vaig organitzar que se subministrés la llenya+ regularment i que es portessin els primers fruits madurs.