Salms
De David. Maskil.*
32 Feliç és aquell a qui se li ha perdonat l’ofensa, a qui se li ha cobert* el pecat.+
3 Mentre jo callava, els meus ossos es consumien de tant lamentar-me tot el dia.+
4 Perquè nit i dia la teva mà* pesava molt damunt meu.+
Les meves forces s’evaporaven com l’aigua amb la calor seca de l’estiu. (Sèlah)
Vaig dir: «Confessaré les meves ofenses a Jehovà.»+
I tu vas perdonar el meu error i els meus pecats.+ (Sèlah)
Llavors, ni les aigües torrencials els atraparan.
M’envoltaràs amb crits alegres de salvació.+ (Sèlah)
8 «Et faré perspicaç i t’ensenyaré el camí que has de seguir.+
T’aconsellaré amb la meva mirada damunt teu.+
9 No siguis com el cavall o la mula, que no tenen enteniment+
i que cal controlar amb brides i regnes
perquè s’apropin a tu.»
10 Els malvats tenen molts patiments,
però els que confien en Jehovà estan envoltats del seu amor lleial.+
11 Alegreu-vos en Jehovà i estigueu contents, vosaltres, els que sou justos.
Crideu d’alegria, tots vosaltres, els que teniu un cor recte.