Nombres

32 Els fills de Rubèn+ i els fills de Gad+ tenien molts ramats, i van veure que les terres de Jazer+ i Galaad eren regions molt bones per al bestiar. 2 Per això, els fills de Gad i els fills de Rubèn van anar a parlar amb Moisès, amb el sacerdot Eleazar i amb els caps del poble, i van dir: 3 «Les terres d’Atarot, Dibon, Jazer, Nemrà, Heixbon,+ Elealé, Sebam, Nebó+ i Beon,+ 4 terres que Jehovà ha conquerit davant del poble d’Israel,+ són molt bones per al bestiar, i els teus servidors tenen molts ramats.»+ 5 I van afegir: «Si tenim la teva aprovació, deixa que els teus servidors rebem aquesta terra en propietat. No ens facis creuar el Jordà.»

6 Llavors Moisès va dir als fills de Gad i als fills de Rubèn: «És que els vostres germans han d’anar a la guerra mentre vosaltres us quedeu a viure aquí? 7 Com és que desanimeu el poble d’Israel perquè no creui cap a la terra que Jehovà els donarà? 8 Això mateix és el que van fer els vostres pares quan estàvem a Cadeix-Barnea i els vaig enviar a espiar la terra.+ 9 Després de pujar fins a la vall d’Escol+ i veure la terra, van desanimar el poble d’Israel perquè no anessin a la terra que Jehovà havia decidit donar-los.+ 10 Aquell dia Jehovà es va enfadar moltíssim i per això va jurar:+ 11 “Els homes de 20 anys en amunt que van sortir d’Egipte no veuran la terra+ que vaig jurar donar a Abraham, Isaac i Jacob,+ perquè no m’han seguit de tot cor. 12 Només veuran la terra Caleb,+ el fill de Jefunnè, el quenazita, i Josuè,+ el fill de Nun, perquè han obeït Jehovà de tot cor.”+ 13 Així que Jehovà es va enfadar moltíssim amb Israel i els va fer voltar pel desert durant 40 anys,+ fins que va morir tota la generació que s’havia comportat malament als ulls de Jehovà.+ 14 Ara vosaltres, descendència de pecadors, heu ocupat el lloc dels vostres pares i esteu fent que Jehovà s’enfadi encara més amb Israel. 15 Si deixeu d’obeir-lo, no tingueu cap dubte que ell tornarà a abandonar aquest poble al desert, i vosaltres fareu que sigui destruït.»

16 Més tard, els fills de Gad i els fills de Rubèn es van tornar a apropar a ell i li van dir: «Deixa’ns construir aquí corrals de pedra per als nostres ramats, i ciutats per als nostres fills. 17 Nosaltres seguirem preparats per a la guerra+ i anirem davant dels israelites fins que els portem al seu territori. Mentrestant, els nostres fills viuran a les ciutats fortificades, protegits dels habitants del país. 18 No tornarem a les nostres cases fins que cada israelita hagi rebut la seva terra en herència.+ 19 Nosaltres no rebrem amb ells cap herència a l’altra banda del Jordà, ja que hem rebut la nostra herència al costat est del Jordà.»+

20 I Moisès els va respondre: «Si agafeu les armes davant de Jehovà per combatre,+ 21 i si cadascun de vosaltres agafa les armes i creua el Jordà davant de Jehovà, mentre ell expulsa els seus enemics de davant seu,+ 22 fins que la terra sigui sotmesa davant de Jehovà,+ llavors podreu tornar+ i quedareu lliures de culpa davant de Jehovà i d’Israel. I aquesta terra serà propietat vostra davant de Jehovà.+ 23 Però si no ho feu, haureu pecat contra Jehovà. I sapigueu que no us escapareu de les conseqüències del vostre pecat. 24 Així que podeu construir ciutats per als vostres fills i corrals per als vostres ramats,+ però heu de fer el que heu promès.»

25 I els fills de Gad i els fills de Rubèn van contestar a Moisès: «Els teus servidors faran exactament el que ens mana el nostre senyor. 26 Els nostres fills, les nostres dones, el nostre bestiar i tots els nostres animals domèstics es quedaran allà a les ciutats de Galaad,+ 27 però els teus servidors, tots els homes armats per combatre davant de Jehovà,+ creuaran el Jordà, tal com ha dit el nostre senyor.»

28 Així que Moisès va donar instruccions respecte a ells al sacerdot Eleazar, a Josuè, el fill de Nun, i als caps de les cases paternes de les tribus d’Israel. 29 Els va dir: «Si els fills de Gad i els fills de Rubèn, tots armats per combatre davant de Jehovà, creuen el Jordà amb vosaltres i la terra és sotmesa davant vostre, llavors els donareu la terra de Galaad en propietat.+ 30 Però si no agafen les armes i creuen el Jordà amb vosaltres, llavors s’hauran d’establir enmig vostre a la terra de Canaan.»

31 I els fills de Gad i els fills de Rubèn van respondre: «Farem el que Jehovà ha dit als teus servidors. 32 Agafarem les armes i creuarem davant de Jehovà cap a la terra de Canaan,+ però la propietat que rebrem en herència estarà en aquest costat del Jordà.» 33 Per això, Moisès els va donar —als fills de Gad, als fills de Rubèn+ i a la mitja tribu de Manassès,+ el fill de Josep— el regne de Sehon,+ el rei dels amorreus, i el regne d’Og,+ el rei de Basan, és a dir, les terres que pertanyen a les ciutats d’aquests territoris i les ciutats que hi ha als territoris del voltant.

34 I els fills de Gad van construir* Dibon,+ Atarot,+ Aroer,+ 35 Atrot-Xofan, Jazer,+ Jogbohà,+ 36 Bet-Nemrà+ i Betaran,+ ciutats fortificades, i també van fer corrals de pedra per als ramats. 37 I els fills de Rubèn van construir Heixbon,+ Elealé,+ Quiriataim,+ 38 Nebó+ i Baal-Maon+ (ciutats a les quals van canviar el nom), i també Sibmà. I van començar a canviar els noms de les ciutats que havien reconstruït.

39 I els fills de Maquir,+ el fill de Manassès, van anar a Galaad, la van capturar i van expulsar els amorreus que hi vivien. 40 Així que Moisès va donar Galaad als fills de Maquir, el fill de Manassès, i allà és on es van establir.+ 41 I Jaïr, el fill de Manassès, hi va anar i va capturar els seus campaments i els va posar el nom d’Havot-Jaïr.*+ 42 I Nóbah va anar cap a Quenat i la va capturar juntament amb els seus pobles dependents.* I li va posar el seu nom, Nóbah.