Primer llibre de Samuel

25 Amb el temps, Samuel+ es va morir. I tot Israel es va reunir per plorar la seva mort i enterrar-lo a Ramà,+ on hi havia casa seva. Després David va baixar al desert de Paran.

2 Ara bé, a Maon+ hi havia un home molt ric que tenia propietats a Carmel.*+ Tenia 3.000 ovelles i 1.000 cabres, i per aquella època estava esquilant les seves ovelles a Carmel. 3 L’home, que era calebita,+ es deia Nabal,+ i la seva dona es deia Abigaïl.+ Ella era una dona bonica i assenyada, però el seu marit era aspre i es comportava com un brètol.+ 4 Quan David era al desert, va sentir que Nabal estava esquilant les seves ovelles. 5 Així que David va ordenar a deu dels seus homes: «Pugeu a Carmel i, quan arribeu on és Nabal, pregunteu-li de part meva com està. 6 I digueu-li: “Que visquis molt de temps i que et vagi bé,* i que també els vagi bé als de casa teva i a tot el que tens. 7 M’he assabentat que estàs esquilant les ovelles. Doncs bé, quan els teus pastors eren amb nosaltres, no els vam tractar malament.+ Durant tot el temps que van estar a Carmel, no van trobar res a faltar. 8 Pregunta-ho als teus homes, que ells t’ho diran. Per això, et demano que siguis amable amb els meus homes, perquè hem vingut en una època de molta alegria.* Si us plau, dona als teus servidors i al teu fill David qualsevol cosa que ens puguis oferir.”»+

9 Així doncs, els homes de David van anar-hi i van donar a Nabal el missatge de part de David. Quan van acabar de parlar, 10 Nabal va respondre als servidors de David: «Qui s’ha cregut que és aquest David, el fill de Jessè? Avui dia hi ha molts servidors que s’escapen dels seus amos.+ 11 Per què he d’agafar el meu pa, la meva aigua i la carn que he preparat per als meus esquiladors, i donar-ho a uns homes que ves a saber d’on venen?»

12 Aleshores els homes de David van tornar i li van explicar tot el que Nabal havia dit. 13 A l’instant, David va dir als seus homes: «Que tothom agafi la seva espasa!»+ Així que David i tots els seus homes es van col·locar les espases. Llavors David va pujar amb uns 400 homes, i 200 es van quedar vigilant les coses.

14 Mentrestant, un dels servidors de Nabal va anar a dir a Abigaïl, la dona de Nabal: «Mira! David ha enviat uns missatgers des del desert per desitjar al nostre amo que tot li vagi bé, però ell els ha escridassat i els ha insultat.+ 15 Aquests homes es van portar molt bé amb nosaltres. Mai ens van fer cap mal. I durant tot el temps que vam estar amb ells al camp, no vam trobar res a faltar.+ 16 Van ser com una muralla al nostre voltant. Ens van protegir nit i dia tot el temps que vam estar amb ells cuidant els ramats. 17 Decideix, doncs, què vols fer, perquè això acabarà molt malament, tant per al nostre amo com per a tots els de casa seva.+ És tan menyspreable*+ que no es pot parlar amb ell.»

18 De seguida, Abigaïl+ va agafar 200 pans, dues gerres grans de vi, cinc ovelles preparades per cuinar-les, cinc seàs* de cereals torrats, 100 pans de panses i 200 pans de figues premsades, i ho va posar tot a sobre dels burros.+ 19 Després va dir als seus servidors: «Aneu davant meu, que jo us seguiré.» Però no va dir res al seu marit Nabal.

20 Abigaïl baixava per la muntanya asseguda al seu burro, i David i els seus homes baixaven cap a ella, però no la veien perquè la muntanya la tapava. De sobte, es van trobar. 21 David havia estat dient: «No ha servit de res haver protegit tot el que aquest home té al desert. No li ha desaparegut res+ i, tot i així, ara em torna mal per bé.+ 22 Que Déu castigui amb severitat els enemics de David* si d’aquí a demà al matí no he matat tots els seus homes!»*

23 Quan Abigaïl va veure David, va baixar de seguida del seu burro i es va inclinar fins a terra davant seu. 24 Després se li va llançar als peus i va dir: «Senyor meu, dona’m la culpa a mi. Si us plau, deixa’m parlar. Escolta la teva servidora. 25 Si us plau, senyor meu, no facis cas de Nabal*+ perquè, tal com indica el seu nom, és un home menyspreable i un insensat. Jo, la teva servidora, no vaig veure els homes que vas enviar. 26 Senyor meu, tan cert com que Jehovà està viu i que tu estàs viu, t’asseguro que ha sigut Jehovà qui t’ha refrenat+ perquè no et facis culpable de vessar sang+ i no et prenguis la justícia pel teu compte. Que els teus enemics i els que t’intenten fer mal es tornin com Nabal. 27 Ara, senyor meu, dona als homes que t’acompanyen+ aquest regal*+ que t’ha portat la teva servidora. 28 Et demano que perdonis l’ofensa de la teva servidora! Sens dubte, Jehovà farà que la teva casa* duri molt de temps,+ perquè tu, senyor meu, lluites les guerres de Jehovà+ i no has fet res dolent en tota la teva vida.+ 29 Senyor meu, quan algú et persegueixi i et vulgui matar, Jehovà, el teu Déu, tindrà la teva vida ben guardada dins la bossa de la vida. Però les vides dels teus enemics les llançarà lluny com qui llança pedres amb una fona. 30 I quan Jehovà hagi complert totes les coses bones que t’ha promès i t’hagi fet líder d’Israel,+ 31 no hauràs de sentir remordiments ni penedir-te,* perquè no hauràs matat a ningú sense motiu ni t’hauràs pres la justícia* pel teu compte.+ Senyor meu, quan Jehovà et beneeixi, recorda’t de mi, la teva servidora.»

32 Llavors David va dir a Abigaïl: «Alabat sigui Jehovà, el Déu d’Israel, que avui t’ha enviat a trobar-me! 33 Beneït sigui el teu seny! Que Déu et beneeixi, perquè avui m’has impedit que em faci culpable de vessar sang+ i que em prengui la justícia pel meu compte. 34 Tan cert com que Jehovà, el Déu d’Israel, que ha evitat que et faci mal,+ està viu, t’asseguro que si no arribes a venir de seguida,+ cap home de Nabal hauria quedat viu demà al matí.»+ 35 Aleshores David va acceptar tot el que ella li havia portat i li va dir: «Ves-te’n en pau a casa teva. T’he escoltat, i faré el que em demanes.»

36 Tot seguit, Abigaïl va tornar on era Nabal, que estava a casa seva celebrant un festí com el d’un rei. Nabal* estava molt alegre i anava completament borratxo. Així que ella no li va dir res fins que es va fer de dia. 37 Al matí, quan a Nabal ja se li havia passat la borratxera, la seva dona l’hi va explicar tot. Llavors el cor se li va quedar com el d’un mort, i ell es va quedar immòbil com una pedra. 38 Al cap d’uns deu dies, Jehovà va fer que Nabal morís.

39 Quan David va sentir que Nabal havia mort, va dir: «Alabat sigui Jehovà, que ha defensat el meu cas+ contra Nabal, l’home que m’ha humiliat.+ Jehovà ha impedit que jo actuï malament+ i ha fet que la maldat de Nabal es torni contra ell!»* Llavors David va enviar un missatge a Abigaïl per proposar-li que es casés amb ell. 40 Així doncs, els servidors de David van anar a Carmel i van dir a Abigaïl: «David ens ha enviat a buscar-te perquè es vol casar amb tu.» 41 Immediatament, ella es va inclinar fins a terra i va dir: «Aquí estic, disposada a ser la seva esclava, la seva servidora, i rentar els peus+ dels servidors del meu senyor.» 42 Abigaïl+ es va aixecar de seguida, va pujar sobre el burro i se’n va anar amb els missatgers de David, acompanyada de cinc servidores que la seguien a peu. I Abigaïl es va convertir en la dona de David.

43 David també s’havia casat amb Ahinóam,+ una dona de Jezrael.+ I totes dues van ser esposes seves.+

44 Mentrestant, Saül havia casat la seva filla Mical,+ la primera dona de David, amb Paltí,+ el fill de Lais, que era de Gal·lim.