Isaïes
37 Quan el rei Ezequies ho va sentir, es va esquinçar els vestits, es va posar roba de sac i va entrar a la casa de Jehovà.+ 2 Aleshores el rei va enviar Eliaquim, l’encarregat de la casa* del rei, Xebnà, el secretari, i els ancians dels sacerdots a veure el profeta Isaïes,+ el fill d’Amots, vestits amb roba de sac, 3 i li van dir: «Això és el que diu Ezequies: “Avui és un dia d’angoixa, de reprensió* i d’humiliació, perquè els fills estan a punt de néixer, però no hi ha força per donar a llum.+ 4 Pot ser que Jehovà, el teu Déu, escolti el que ha dit el rabsaquè, a qui el seu senyor, el rei d’Assíria, ha enviat per desafiar el Déu viu,+ i li demani comptes per tot el que Jehovà, el teu Déu, ha escoltat. Per això, fes una oració+ a favor dels que han sobreviscut.”»+
5 Quan els servidors del rei Ezequies van anar a veure Isaïes,+ 6 Isaïes els va dir: «Digueu al vostre senyor: “Això és el que diu Jehovà: ‘No tinguis por+ del que has escoltat, de les blasfèmies que els servidors del rei d’Assíria+ han dit contra mi. 7 Posaré un pensament al seu cap,* i ell escoltarà una notícia i tornarà al seu país,+ i allà el faré caure per l’espasa.’”»+
8 Quan el rabsaquè va sentir que el rei d’Assíria havia marxat de Laquix, va tornar amb el rei i el va trobar lluitant contra Libnà.+ 9 Llavors al rei li van dir això sobre Taraca, el rei d’Etiòpia: «Ha sortit a lluitar contra tu.» Quan va rebre aquesta notícia, el rei va tornar a enviar missatgers a Ezequies,+ i els va dir: 10 «Això és el que heu de dir a Ezequies, el rei de Judà: “Que el teu Déu, en qui confies, no t’enganyi dient: ‘Jerusalem no caurà en mans del rei d’Assíria.’+ 11 Ja saps el que els reis d’Assíria han fet a tots els països, com els han destruït.+ I penses que tu te n’escaparàs? 12 Quan els meus avantpassats van destruir aquelles nacions, les van poder salvar els seus déus?+ Què se n’ha fet, de Gozan, d’Haran,+ de Rèssef i de la gent d’Edèn que vivia a Telassar? 13 I què se n’ha fet, del rei d’Hamat, del rei d’Arpad i dels reis de les ciutats de Sefarvaim,+ d’Enà i d’Ivà?”»
14 Ezequies va agafar les cartes que havien portat els missatgers i les va llegir. Llavors va pujar a la casa de Jehovà i les va estendre davant de Jehovà.+ 15 I Ezequies es va posar a orar a Jehovà,+ i va dir: 16 «Oh Jehovà dels exèrcits,+ el Déu d’Israel, que estàs assegut al teu tron sobre* els querubins, tu ets l’únic Déu verdader de tots els regnes de la terra. Tu vas fer el cel i la terra. 17 Jehovà, presta atenció i escolta!+ Jehovà, obre els ulls i mira!+ Escolta totes les paraules que Senaquerib ha enviat per desafiar el Déu viu.+ 18 Jehovà, és veritat que els reis d’Assíria han devastat tots els països,+ inclòs el seu. 19 I han llançat els déus d’aquests països al foc,+ perquè no eren déus, sinó objectes fets per mans humanes,+ eren fusta i pedra. Per això els han pogut destruir. 20 Però ara, Jehovà, Déu nostre, salva’ns de la mà del rei d’Assíria perquè tots els regnes de la terra sàpiguen que tu, Jehovà, ets l’únic Déu.»+
21 Llavors Isaïes, el fill d’Amots, va enviar aquest missatge a Ezequies: «Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: “Com que m’has fet aquesta oració sobre Senaquerib, el rei d’Assíria,+ 22 això és el que Jehovà ha dit contra ell:
‘La filla verge de Sió et menysprea, es burla de tu.
La filla de Jerusalem mou el cap quan et veu.
23 A qui has desafiat+ i blasfemat?
Contra qui has aixecat la veu+
i has mirat amb arrogància?
Contra el Sant d’Israel!+
24 Has desafiat Jehovà+ amb els teus servidors, i has dit:
«Pujaré al cim de les muntanyes,
a les parts més llunyanes del Líban,
amb tots els meus carros de guerra.+
Tallaré els seus grans cedres i els seus millors ginebres.
Entraré als seus amagatalls més alts i als seus boscos més densos.
25 Cavaré pous i beuré aigua.
Assecaré els rius* d’Egipte amb la planta dels meus peus.»
26 No ho has sentit? Això es va decidir fa molt de temps.
Convertiràs les ciutats fortificades en munts de ruïnes desolades.+
27 Els seus habitants estaran indefensos.
S’aterriran i seran avergonyits.
Seran com la vegetació del camp i l’herba verda,
com l’herba de les teulades que el vent de l’est asseca.
28 Sé quan t’asseus, quan surts, quan entres+
i quan estàs enrabiat amb mi,+
29 perquè els teus rugits i la ràbia que sents contra mi+ han arribat a les meves orelles.+
Per això, et posaré el meu garfi al nas i la meva brida+ a la boca,
i et faré tornar pel camí per on has vingut.’
30 »”Això et* servirà de senyal: aquest any menjareu el que creixi per si sol,* el segon any menjareu el gra que allò produeixi, però el tercer any sembrareu i recollireu, plantareu vinyes i menjareu el seu fruit.+ 31 Els supervivents de la casa de Judà, els que quedin,+ arrelaran cap a baix i donaran fruit cap a dalt. 32 Perquè de Jerusalem en sortirà una resta i de la muntanya de Sió, supervivents.+ El zel de Jehovà dels exèrcits ho farà.+
33 »”Per tant, això és el que diu Jehovà sobre el rei d’Assíria:+
‘No entrarà a aquesta ciutat,+
no hi dispararà cap fletxa,
no s’hi enfrontarà amb cap escut
i no aixecarà cap terraplè per atacar-la.’”+
34 Jehovà diu: “Tornarà pel camí per on ha vingut.
No entrarà a aquesta ciutat.
36 I l’àngel de Jehovà va sortir i va matar 185.000 homes al campament dels assiris. Els que es van aixecar ben d’hora al matí, van veure tots els cadàvers.+ 37 Així que Senaquerib, el rei d’Assíria, se’n va anar, va tornar a Nínive+ i es va quedar allà.+ 38 I, mentre s’inclinava al temple del seu déu Nisroc, els seus fills Adrammèlec i Sarèsser el van matar amb l’espasa,+ i després van fugir a la terra d’Ararat.+ I el seu fill Asar-Hadon+ va començar a regnar en lloc seu.