Isaïes
49 Illes, escolteu-me.
Nacions llunyanes, presteu atenció.+
Jehovà em va cridar abans que jo nasqués,*+
va mencionar el meu nom quan encara era al ventre de la meva mare.
2 Va fer que la meva boca fos com una espasa afilada,
m’ha amagat a l’ombra de la seva mà.+
Em va convertir en una fletxa polida,
em va guardar al seu buirac.*
4 Però vaig dir: «He treballat molt per no res.
He gastat totes les meves forces en va per una cosa irreal.
5 I ara, Jehovà, aquell que em va formar des de la matriu perquè fos el seu servent,
m’ha demanat que faci que Jacob torni a ell
perquè Israel es reuneixi amb ell.+
Seré glorificat als ulls de Jehovà
i el meu Déu serà la meva força.
6 I ell va dir: «No n’hi ha prou que siguis el meu servent
i que aixequis les tribus de Jacob
i facis tornar els supervivents* d’Israel.
També t’he donat com a llum de les nacions+
perquè la meva salvació arribi fins als confins de la terra.»+
7 Això és el que Jehovà, el Recomprador d’Israel, el seu Sant,+ diu a aquell que és menyspreat,+ a aquell que la nació detesta, al servent de governants:
«Els reis s’aixecaran pel que veuran
i els prínceps s’inclinaran
a causa de Jehovà, que és fidel,+
del Sant d’Israel, que t’ha escollit.»+
8 Això és el que diu Jehovà:
Et vaig protegir per donar-te com a pacte per al poble+
per restaurar la terra,
perquè tornessin a posseir les seves herències desolades,+
9 per dir als presoners: “Sortiu!”,+
i als que estan a la foscor:+ “Mostreu-vos!”
Trobaran menjar a la vora dels camins,
les seves pastures estaran al llarg de totes les senderes per on passa molta gent.*
11 Convertiré totes les meves muntanyes en un camí
i els meus camins principals seran alçats.+
13 Cel, crida d’alegria! Terra, alegra’t!+
Que les muntanyes es posin contentes i cridin de felicitat!+
14 Però Sió no deixava de dir:
«Jehovà m’ha abandonat,+ Jehovà s’ha oblidat de mi.»+
15 Pot una dona oblidar-se del seu nadó
o no tenir compassió del fill que ha portat al seu ventre?
Encara que aquestes dones se n’oblidessin, jo mai m’oblidaria de tu.+
16 Mira! T’he gravat als palmells de les meves mans.
Sempre tinc les teves muralles al meu davant.
17 Els teus fills tornen corrents.
Els que et van enderrocar i devastar s’allunyaran de tu.
18 Aixeca la vista i mira al voltant.
Tots ells s’estan reunint,+
venen cap a tu.
Jehovà diu: «Tan cert com que estic viu,
te’ls posaràs com si fossin adorns
i t’adornaràs amb ells com fa una núvia.
19 Estaves devastada i desolada i la teva terra estava en ruïnes,+
però ara es tornarà massa petita per als seus habitants+
20 Els fills que van néixer després que vas perdre els teus fills et diran:
“Aquest lloc és massa petit per a nosaltres.
Fes-nos lloc perquè hi puguem viure.”+
21 I diràs dins del teu cor:
“Si he perdut els meus fills i soc una dona estèril,
desterrada i presonera,
qui és el pare d’aquests fills que he rebut?
Qui els ha criat?+
Jo m’havia quedat sola.+
Per tant, d’on han sortit?”»+
22 Això és el que diu el Senyor Sobirà Jehovà:
Portaran els teus fills en braços
i les teves filles a l’espatlla.+
Ells s’inclinaran davant teu de cara a terra+
i lleparan la pols dels teus peus,+
i hauràs de saber que jo soc Jehovà.
Els que confien en mi no seran avergonyits.»+
24 Se li poden prendre a un guerrer poderós les persones que ha capturat?
O poden ser rescatats els presoners d’un tirà?
25 Però això és el que diu Jehovà:
«Fins i tot al guerrer poderós se li prendran els presoners,+
i els que han sigut capturats pel tirà seran rescatats.+
M’enfrontaré als que s’enfrontin amb tu+
i salvaré els teus fills.
26 Faré que els que et maltracten es mengin la seva pròpia carn,
i s’emborratxaran amb la seva pròpia sang com si fos vi dolç.