Eclesiastès

6 Hi ha una altra desgràcia que he vist sota el sol i és comuna entre els homes: 2 el Déu verdader dona a un home riqueses, béns i glòria, de manera que no li falta res del que desitja, però el Déu verdader no li permet gaudir-ho, sinó que permet que ho gaudeixi un estrany. Això és en va i un patiment terrible. 3 Un home pot tenir cent fills, viure molts anys i arribar a la vellesa. Però he de dir que, si no gaudeix de les coses bones que té abans d’acabar a la tomba, un nadó que neix mort està en millor situació que ell.+ 4 Perquè el nadó ha vingut en va i se n’ha anat enmig de la foscor, i el seu nom ha quedat embolicat en la foscor. 5 Encara que mai ha vist el sol ni ha conegut res, està en millor situació* que aquell home.+ 6 De què serveix viure mil anys dues vegades però no saber què és la felicitat? No acaba tothom al mateix lloc?+

7 L’home treballa de valent per omplir-se la boca,+ però el seu desig mai se satisfà. 8 Perquè, quin avantatge té el savi sobre l’estúpid?+ O de què serveix que el pobre sàpiga com fer front a la vida?* 9 És millor gaudir del que veuen els ulls que anar d’aquí cap allà perseguint el que un desitja. Això també és en va, és com perseguir el vent.

10 Tot el que existeix ja ha rebut un nom, i ja se sap què és l’home; ell no pot discutir* amb aquell que és més poderós que ell. 11 Com més parla algú, més paraules buides diu.* I de quin profit li seran a l’home aquestes paraules? 12 ¿Qui sap què li convé fer a l’home durant la seva vida, durant els pocs dies de la seva existència fugaç,* que se’n va com una ombra?+ Qui li pot dir el que passarà sota el sol quan ell ja no hi sigui?