Gènesi

32 Aleshores Jacob va continuar el seu viatge, i els àngels de Déu es van trobar amb ell. 2 De seguida que els va veure, Jacob va exclamar: «Aquest és el campament de Déu!», i per això li va posar a aquell lloc el nom de Mahanaim.*

3 Després, Jacob va enviar missatgers davant seu perquè anessin a trobar el seu germà Esaú, a la terra de Seïr,+ el territori* d’Edom,+ 4 i els va ordenar: «Digueu això al meu senyor Esaú: “Això és el que diu el teu servidor Jacob: ‘He viscut* amb Laban durant molt de temps, i he estat amb ell fins ara.+ 5 He adquirit toros, burros, ovelles, i servidors i servidores.+ Senyor meu, t’envio aquest missatge per fer-te saber tot això i així guanyar-me la teva aprovació.’”»

6 Més tard, quan els missatgers van tornar on era Jacob, li van dir: «Ens hem trobat amb el teu germà Esaú, i ell ara ve cap a tu acompanyat de 400 homes.»+ 7 I Jacob es va espantar i angoixar molt.+ Per això va dividir en dos campaments la gent que l’acompanyava, així com les ovelles, les cabres, les vaques i els camells, 8 perquè va dir: «Si Esaú ataca un dels campaments, llavors l’altre es podrà escapar.»

9 Després d’això, Jacob va orar: «Oh Jehovà, Déu del meu pare Abraham i Déu del meu pare Isaac, tu m’has dit: “Torna a la teva terra i a la teva família, i jo et tractaré bé.”+ 10 Però jo no mereixo tot l’amor lleial i tota la fidelitat que m’has mostrat a mi, el teu servent,+ perquè quan vaig creuar aquest Jordà només tenia un bastó, i ara tinc dos campaments.+ 11 Et prego que em salvis+ de la mà del meu germà Esaú, ja que tinc por que vingui a atacar-me a mi,+ a les mares i als nens. 12 Perquè tu has dit: “No tinguis dubte que et tractaré bé, i faré que la teva descendència sigui com els grans de sorra del mar, que són tan nombrosos que no es poden comptar.”»+

13 I Jacob va passar la nit allà. Després va agafar alguns dels seus béns per regalar-los al seu germà Esaú:+ 14 200 cabres, 20 bocs, 200 ovelles, 20 ovelles mascles, 15 30 camelles amb les seves cries, 40 vaques, 10 toros, 20 burres i 10 burros.+

16 Llavors va anar entregant els animals per grups als seus servidors, i els va dir: «Creueu el torrent davant meu i deixeu un espai entre un grup i el següent.» 17 I va ordenar al que anava primer: «Si et trobes amb el meu germà Esaú, i ell et pregunta: “A qui serveixes i on vas? I de qui són aquests animals que van davant teu?”, 18 respon-li: “Són de Jacob, el teu servidor. Són un regal que Jacob ha enviat al meu senyor Esaú.+ De fet, ell ve darrere nostre.”» 19 I va ordenar el mateix al segon, al tercer i a tots els que anaven darrere de cada grup d’animals, dient: «Això és el que direu a Esaú quan us el trobeu. 20 I també li direu: “El teu servidor Jacob ve darrere nostre.”» I és que Jacob va pensar: «Si aconsegueixo calmar-lo enviant-li abans un regal,+ potser em rebrà amablement quan em vegi.» 21 Aleshores els servidors van creuar el torrent davant d’ell amb el regal, però ell va fer nit al campament.

22 Més tard, aquella mateixa nit, es va aixecar, va agafar les seves dues dones,+ les seves dues servidores+ i els seus 11 fills, i va creuar el torrent de Jaboc+ per la part menys profunda.* 23 Així doncs, els va fer passar pel torrent* amb tot el que tenia.

24 Quan Jacob es va quedar sol, un home va començar a lluitar amb ell fins a trenc d’alba.+ 25 Quan l’home va veure que no vencia Jacob, li va tocar el maluc.* Així que a Jacob se li va dislocar el maluc mentre lluitava amb ell.+ 26 I l’home va dir: «Deixa’m marxar, perquè està a punt de fer-se de dia.» Jacob li va contestar: «No et deixaré marxar fins que em beneeixis.»+ 27 Ell li va preguntar: «Com et dius?» I li va contestar: «Jacob.» 28 Aleshores ell li va dir: «Ja no et diràs Jacob, sinó Israel,*+ perquè has lluitat amb Déu+ i amb homes, i finalment has vençut.» 29 Llavors Jacob li va demanar: «Si us plau, digue’m el teu nom.» Però ell li va contestar: «Per què vols saber el meu nom?»+ I allà mateix el va beneir. 30 Per això, Jacob li va posar a aquell lloc el nom de Peniel,*+ perquè va dir: «He vist Déu cara a cara i, tot i així, he conservat la vida.»+

31 El sol ja sortia quan Jacob va passar per Penuel,* però ell anava coix per culpa de la lesió del maluc.+ 32 Per això, fins al dia d’avui, els descendents d’Israel no mengen el tendó de la cuixa,* que està a l’articulació del maluc, perquè aquell home li va tocar a Jacob l’articulació del maluc a l’altura del tendó de la cuixa.