Primera carta als Tessalonicencs
3 Per això, quan ja no podíem aguantar més, vam pensar que era millor quedar-nos sols a Atenes+ 2 i us vam enviar Timoteu,+ el nostre germà i ministre* de Déu que predica les bones notícies del Crist. Us el vam enviar perquè us enfortís* i us consolés pel bé de la vostra fe, 3 perquè ningú de vosaltres trontolli* a causa d’aquestes dificultats. Ja sabeu que no podem evitar patir totes aquestes coses.*+ 4 De fet, quan érem amb vosaltres, us dèiem que tindríem dificultats i, com ja sabeu, això és el que ha passat.+ 5 Per aquesta raó, quan ja no vaig poder aguantar més, us el vaig enviar per saber si us manteníeu fidels,+ no fos cas que el Temptador+ us hagués temptat i els nostres esforços no haguessin servit de res.
6 Però Timoteu acaba d’arribar de visitar-vos+ i ens ha portat bones notícies sobre la vostra fidelitat i el vostre amor. També ens ha dit que sempre ens recordeu amb afecte i que teniu moltes ganes de veure’ns, igual que nosaltres a vosaltres. 7 Per aquesta raó, germans, vosaltres i la fidelitat que mostreu ens heu consolat en tots els nostres patiments* i dificultats.+ 8 Perquè revivim* si vosaltres us manteniu ferms en el Senyor. 9 Per això, com podem demostrar el nostre agraïment a Déu per vosaltres i per la gran alegria que ens feu sentir davant del nostre Déu? 10 Nit i dia supliquem amb totes les nostres forces que us puguem veure en persona* i donar-vos el que li falta a la vostra fe.+
11 Que el nostre Déu i Pare i el nostre Senyor Jesús ens obrin el camí perquè puguem anar a veure-us. 12 A més, que el Senyor faci que l’amor que sentiu els uns pels altres i per tothom augmenti i abundi,+ tal com abunda el nostre amor per vosaltres. 13 Així, ell farà els vostres cors ferms i irreprensibles en santedat davant del nostre Déu+ i Pare durant la presència del nostre Senyor Jesús+ amb tots els seus sants.