Proverbis

14 La dona que de debò és sàvia edifica la seva casa,+

però la insensata l’enderroca amb les seves pròpies mans.

 2 Qui camina amb rectitud tem Jehovà,

però qui va per camins tortuosos* el menysprea.

 3 La vara de l’arrogància és a la boca dels ximples,

però els savis seran protegits gràcies als seus llavis.

 4 On no hi ha bous la menjadora està neta,

però la força del toro produeix una collita abundant.

 5 Un testimoni fidel no mentirà,

però un testimoni fals menteix cada vegada que obre la boca.+

 6 El burleta busca la saviesa i no la troba,

però qui té enteniment aconsegueix coneixement amb facilitat.+

 7 Queda’t lluny del ximple,

perquè als seus llavis no hi trobaràs coneixement.+

 8 Gràcies a la saviesa, el prudent entén per quin camí va,

però als insensats els enganya* la seva estupidesa.+

 9 Els ximples es burlen de les faltes que han comès,*+

però entre els rectes hi ha voluntat per fer les paus.*

10 Cada cor coneix la seva pròpia amargura,

i ningú altre pot gaudir de la seva alegria.

11 La casa dels malvats serà destruïda,+

però la tenda dels justos prosperarà.

12 Hi ha un camí que a l’home li sembla bo,+

però acaba portant a la mort.+

13 Fins i tot entre rialles, el cor pot estar patint,

i l’alegria pot acabar en tristesa.

14 Qui té un cor rebel recollirà els fruits de la seva conducta,+

però l’home bo obté la recompensa de les seves accions.+

15 L’ingenu* es creu tot el que li diuen,

però el prudent s’assegura de cada pas que fa.+

16 El savi és cautelós i s’allunya del mal,

però l’estúpid és imprudent* i confia massa en si mateix.

17 Qui s’enfada ràpidament es comporta com un ximple,+

però l’home que analitza les coses amb atenció* és odiat per la gent.

18 Els ingenus* heretaran la ximpleria,

però els prudents són coronats amb el coneixement.+

19 Els dolents s’hauran d’inclinar davant dels bons

i els malvats s’inclinaran a les portes dels justos.

20 Al pobre l’odien fins i tot els seus veïns,+

però el ric té molts amics.+

21 Qui menysprea els altres comet un pecat,

però qui es compadeix dels desvalguts és feliç.+

23 De tota mena de treball dur se’n treu un profit,

però les simples paraules porten a la misèria.+

24 La corona dels savis és la seva riquesa,

però l’estupidesa dels ximples tan sols és estupidesa.+

25 Un testimoni verdader salva vides,

però un d’enganyós menteix cada vegada que obre la boca.

26 El temor de Jehovà dona a l’home una gran confiança+

i serà un refugi per als seus fills.+

27 El temor de Jehovà és una font de vida

que allunya les persones de les trampes de la mort.

28 Una població nombrosa és la glòria d’un rei,+

però un governant que no té súbdits està perdut.

29 Qui és pacient* té molt de discerniment,+

però l’impacient fa evident la seva ximpleria.+

30 Un cor calmat dona vida* al cos,

però l’enveja* podreix els ossos.+

31 Qui estafa el desvalgut insulta el seu Creador,+

però qui es compadeix dels pobres el glorifica.+

32 El malvat serà enfonsat per la seva pròpia maldat,

però el just es refugiarà en la seva integritat.+

33 La saviesa descansa discretament al cor de qui té enteniment,+

però entre els estúpids ha de fer-se notar.

34 La justícia exalça una nació,+

però el pecat és una vergonya per a un poble.

35 El rei està content amb el servidor que actua amb perspicàcia,+

però es posa furiós amb el que es comporta d’una manera vergonyosa.+