Isaïes
51 Escolteu-me, vosaltres que aneu darrere de la justícia
i que busqueu Jehovà.
Mireu la roca d’on us van tallar
i la pedrera d’on us van treure.
2 Mireu Abraham, el vostre pare,
i Sara,+ que us va donar a llum.
3 Jehovà consolarà Sió,+
consolarà totes les seves ruïnes,+
i farà que el seu desert sigui com l’Edèn+
i les seves planes desèrtiques, com el jardí de Jehovà.+
Allà hi haurà alegria i felicitat,
expressions d’agraïment i cançons melodioses.+
4 Presta’m atenció, poble meu,
i escolta’m, nació meva.+
Els meus braços jutjaran els pobles.+
Les illes posaran la seva esperança en mi+
i confiaran en el poder del meu braç.
6 Alceu els ulls cap al cel
i mireu cap a baix, a la terra.
Perquè el cel s’esvairà com el fum,
la terra es gastarà com un vestit
i els seus habitants moriran com els mosquits.
7 Escolteu-me, vosaltres que coneixeu la justícia
No tingueu por de les amenaces dels homes
ni us espanteu pels seus insults.
8 L’arna se’ls menjarà com si fossin un vestit,
Però la meva justícia durarà per sempre
i la meva salvació, per totes les generacions.»+
9 Desperta’t! Desperta’t! Vesteix-te de força,
braç de Jehovà!+
Desperta’t com en temps passats, com en generacions anteriors.
10 No vas ser tu qui va assecar el mar, les aigües profundes?+
No vas ser tu qui va fer que el fons del mar es convertís en un camí perquè els recomprats hi poguessin passar?+
11 Els que Jehovà va rescatar tornaran.+
Estaran plens de felicitat i d’alegria,
i les penes i els sospirs desapareixeran.+
12 «Soc jo qui us consola.+
Per què hauries de tenir por d’un simple home que morirà+
i d’un fill de l’home que s’assecarà com l’herba?
13 Per què t’oblides de Jehovà, el teu Creador,+
aquell que va estendre el cel+ i va posar els fonaments de la terra?
Tot el dia tenies por de la fúria del teu opressor
com si fos capaç de destruir-te.
On és ara la fúria del teu opressor?
14 Els que estan encorbats i lligats amb cadenes aviat seran alliberats.+
No moriran ni aniran al forat,
i tampoc els faltarà pa.
15 Jo soc Jehovà, el teu Déu,
aquell que agita el mar i fa rugir les seves onades.+
El seu nom és Jehovà dels exèrcits.+
16 Posaré les meves paraules a la teva boca
i et cobriré amb l’ombra de la meva mà+
per establir el cel i posar els fonaments de la terra+
i dir a Sió: “Ets el meu poble.”+
17 Desperta’t! Desperta’t! Aixeca’t, Jerusalem,+
tu que has begut de la mà de Jehovà la copa de la seva ira.
T’has begut el calze,
has begut fins a l’última gota de la copa que fa trontollar.+
18 Ni tan sols un dels fills que va tenir és allà per guiar-la,
ni tan sols un dels fills que ha criat l’ha agafat de la mà.
19 Aquestes dues coses t’han caigut al damunt.
Qui es compadirà de tu?
Destrucció i ruïna, gana i espasa!+
Qui et consolarà?+
20 Els teus fills s’han desmaiat,+
estan estesos per les cantonades* de tots els carrers
com ovelles salvatges atrapades a una xarxa.
Estan plens de la ira de Jehovà, de la reprensió del teu Déu.»
21 Per tant, escolta això, si us plau,
dona afligida i borratxa, però no pas de vi.
22 Això és el que diu el teu Senyor Jehovà, el teu Déu, que defensa el seu poble:
«Et trauré de la mà la copa que fa trontollar,+
el calze, la copa de la meva ira.
No en tornaràs a beure mai més.+
23 La posaré a les mans dels teus torturadors,+
dels que et deien: “Inclina’t, que passarem per damunt teu!”
D’aquesta manera vas fer que la teva esquena fos com el terra,
com un carrer per on ells poguessin caminar.»