Càntic dels Càntics
8 Tant de bo fossis com el meu germà,
alletat als pits de la meva mare!
Llavors, si et trobés a fora, et faria un petó+
i ningú em menysprearia.
Et donaria a beure vi amb espècies,
el suc fresc de magranes.
3 Ell tindria el braç esquerre sota el meu cap,
i amb el braç dret m’abraçaria.+
4 Oh filles de Jerusalem, us faig jurar
que no intenteu despertar o provocar amor dins meu si no sorgeix per si sol.»+
5 «Qui és aquesta que arriba del desert,
recolzada en el seu estimat?»
«Sota el pomer t’he despertat.
Allà la teva mare et va donar a llum,
allà et va donar a llum amb dolors de part.
6 Posa’m com un segell sobre el teu cor,
com un segell sobre el teu braç,
perquè l’amor és tan fort com la mort,+
Les seves flames són un foc ardent, la flama de Jah.*+
Si un home ofereix totes les riqueses de casa seva a canvi d’amor,
aquestes seran completament menyspreades.»*
8 «Tenim una germana petita+
que encara no té pits.
Què farem per la nostra germana
el dia que la demanin en matrimoni?»
9 «Si ella és una muralla,
construirem damunt d’ella un merlet de plata,
però si és una porta,
la taparem amb un tauló de cedre.»
10 «Jo soc una muralla,
i els meus pits són com torres.
Per això, als seus ulls he arribat a ser
com algú que ha trobat la pau.
11 Salomó tenia una vinya+ a Baal-Hamon.
La va confiar a uns agricultors,*
i cadascun d’ells li donava mil peces de plata pel seu fruit.
12 Les mil peces de plata* són per a tu, oh Salomó,
i dues-centes són per als que cuiden la vinya.
Però jo tinc la meva pròpia vinya, que és només per a mi.»
13 «Oh tu, que vius als jardins,+
els companys estan atents a la teva veu.
Deixa’m sentir-la a mi també.»+
14 «Afanya’t, estimat meu,
corre ràpid com una gasela,+
com un cervatell,
per les muntanyes de plantes aromàtiques.»