Segona carta als Corintis
11 M’agradaria que em suportéssiu una mica d’insensatesa. Tot i que en realitat ja m’esteu suportant! 2 Em preocupo* per vosaltres amb una preocupació com la de Déu,* perquè jo mateix us he promès en matrimoni a un sol marit, i us vull presentar al Crist com una verge pura.*+ 3 Però tinc por que, d’alguna manera, així com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia,+ les vostres ments siguin corrompudes i se les allunyi de la sinceritat i la puresa* que el Crist mereix.+ 4 Us dic això perquè si algú ve i us predica un Jesús diferent del que nosaltres us vam predicar, o rebeu un esperit diferent del que vau rebre, o unes bones notícies diferents de les que vau acceptar,+ el tolereu fàcilment. 5 Doncs bé, crec que he demostrat que no soc inferior en res als vostres «superapòstols».+ 6 I encara que no tingui tanta habilitat per parlar,+ sí que tinc coneixement. De fet, us ho hem demostrat de totes les maneres possibles i en tot.
7 ¿Que potser vaig cometre un pecat quan em vaig humiliar perquè vosaltres fóssiu exalçats a l’anunciar-vos les bones notícies de Déu gratuïtament i de bona gana?+ 8 Per servir-vos a vosaltres, he robat altres congregacions a l’acceptar ajuda material.*+ 9 I quan estava amb vosaltres i vaig passar necessitat, no vaig ser una càrrega per a ningú, perquè els germans que van venir de Macedònia van cobrir les meves necessitats generosament.+ He fet tot el possible per no ser una càrrega per a vosaltres en cap sentit, i em continuaré esforçant per no ser-ho.+ 10 Tan cert com que la veritat de Crist està en mi, no deixaré de presumir+ d’això a les regions d’Acaia. 11 Per què ho he fet? Perquè no us estimo? Déu sap que us estimo.
12 Però continuaré fent el que faig+ perquè els que busquen un motiu per fer-se iguals a nosaltres no tinguin una excusa per fer-ho en les coses de les quals presumeixen.* 13 Perquè aquests homes són apòstols falsos, treballadors que enganyen els altres i que es disfressen d’apòstols de Crist.+ 14 I no és estrany, perquè Satanàs mateix es disfressa d’àngel de llum.+ 15 Per tant, no sorprèn que els seus servidors* també es disfressin de servidors de la justícia. Però tindran la fi que es mereixen per les seves accions.+
16 Us ho torno a dir: que ningú pensi que soc un insensat. Però fins i tot si ho penseu, accepteu-me com a un insensat, perquè jo també pugui presumir una mica. 17 Ara no us parlo seguint l’exemple del Senyor, sinó com ho faria un insensat, que confia en si mateix i presumeix. 18 Ja que molts presumeixen de les coses humanes,* jo també ho faré. 19 Com que sou tan «assenyats», tolereu de bona gana els insensats. 20 De fet, tolereu a qualsevol que us esclavitza, a qualsevol que devora les vostres possessions, a qualsevol que us pren el que teniu, a qualsevol que s’exalça per damunt vostre i a qualsevol que us pega a la cara.
21 Per a nosaltres és una deshonra dir això, perquè pot semblar que hem actuat amb debilitat.
Parlo com un insensat: si alguns s’atreveixen a presumir, jo també ho faig. 22 Són hebreus? Jo també.+ Són israelites? Jo també. Són descendents d’Abraham? Jo també.+ 23 Són ministres de Crist? Contesto com un boig que jo ho soc encara més. He treballat més,+ he estat empresonat més vegades,+ he rebut incomptables cops i he estat a punt de morir moltes vegades.+ 24 Cinc vegades he rebut dels jueus 40 cops menys un,+ 25 tres vegades m’han pegat amb pals,+ una vegada m’han apedregat,+ tres vegades he naufragat+ i he passat una nit i un dia en alta mar. 26 He viatjat molt, m’he trobat amb perills de rius, amb perills de lladres, amb perills de part de la meva gent,+ amb perills de part de les nacions,+ amb perills a la ciutat,+ amb perills al desert, amb perills al mar, amb perills entre falsos germans, 27 he treballat sense descans i he fet grans esforços, he passat moltes nits sense dormir,+ he passat gana i set,+ sovint no he tingut menjar,+ he passat fred i m’he quedat sense roba.*
28 I a part d’aquestes coses externes, cal afegir l’angoixa que afronto* cada dia: la preocupació per totes les congregacions.+ 29 Quan algú és dèbil, no em sento dèbil jo també? Quan es fa ensopegar algú, no m’indigno?
30 Si he de presumir, ho faré de les coses que demostren que soc dèbil. 31 El Déu i Pare del Senyor Jesús, aquell que ha de ser alabat per sempre, sap que no menteixo. 32 A Damasc, el governador que estava sota el rei Aretes vigilava la ciutat dels damascens per agafar-me, 33 però em van baixar dins d’una cistella per una finestra de la muralla de la ciutat,+ i em vaig escapar de les seves mans.