Segona carta als Corintis
10 Jo, Pau, us ho suplico per la docilitat i la bondat del Crist,+ jo que en persona semblo poca cosa quan soc amb vosaltres,+ però valent quan no hi soc.+ 2 Us suplico que, quan vingui, no hagi de ser valent i prendre les mesures dràstiques que crec que hauré de prendre contra alguns que pensen que ens guiem per un punt de vista humà. 3 Perquè encara que vivim com humans,* no lluitem de manera humana.* 4 Les armes de la nostra lluita no són humanes,+ sinó que Déu les fa poderoses+ per enderrocar fortaleses.* 5 Perquè enderroquem raonaments i qualsevol barrera que s’aixeca contra el coneixement de Déu,+ i fem presoner tot pensament perquè obeeixi el Crist. 6 Estem preparats per castigar tota desobediència+ tan aviat com la vostra obediència sigui completa.
7 Vosaltres jutgeu les coses per la seva aparença. Si algú està convençut que pertany al Crist, que reflexioni una altra vegada en això: igual que ell pertany al Crist, nosaltres també. 8 De fet, encara que presumís una mica massa de l’autoritat que el Senyor ens ha donat per edificar-vos, i no per destruir-vos,+ no me n’hauria d’avergonyir. 9 Però no vull que sembli que us vull espantar amb les meves cartes. 10 Perquè alguns diuen: «Les seves cartes són de pes i tenen força, però la seva presència és dèbil i la seva manera de parlar és menyspreable.» 11 Qui digui això, que sàpiga que el que diem* a les nostres cartes quan no hi som és el que farem* quan vinguem.+ 12 Nosaltres no ens atrevim a posar-nos al mateix nivell que els que es recomanen a ells mateixos ni a comparar-nos amb ells.+ Quan es jutgen amb els seus propis criteris i es comparen amb ells mateixos, demostren que no tenen seny.+
13 Ara bé, nosaltres no presumirem del que està fora dels límits que se’ns han assignat, sinó del que està dins dels límits del territori que Déu ha fixat per a nosaltres, que arriba fins a vosaltres.+ 14 Realment, no estem anant més enllà dels nostres límits, com si el nostre territori no us inclogués a vosaltres, perquè nosaltres vam ser els primers a arribar fins a vosaltres amb les bones notícies del Crist.+ 15 Per tant, no presumim del que està fora dels límits que se’ns han assignat, és a dir, de la feina que algú altre ha fet. Però esperem que, a mesura que la vostra fe continuï creixent, el que nosaltres hem fet segueixi creixent dins del nostre territori. Llavors podrem fer encara més. 16 Podrem anunciar les bones notícies a regions que estan més enllà de la vostra per no presumir del que ja s’ha fet al territori d’algú altre. 17 «Qui presumeixi, que presumeixi de Jehovà.»*+ 18 Perquè qui és aprovat no és qui es recomana a si mateix,+ sinó aquell a qui Jehovà* recomana.+