Primera carta als Corintis
13 Si parlo les llengües dels homes i dels àngels, però no tinc amor, soc com un gong estrident o un címbal sorollós.* 2 Si tinc el do de profetitzar i entenc tots els secrets sagrats i tot el coneixement,+ i si tinc prou fe per moure muntanyes, però no tinc amor, no soc res.*+ 3 Si dono tot el que tinc per alimentar els altres+ i si entrego el meu cos* per sentir-me orgullós, però no tinc amor,+ no em serveix de res.
4 L’amor+ és pacient+ i bondadós.+ L’amor no és gelós,+ no presumeix, no és arrogant,+ 5 no es comporta de manera indecent,*+ no busca el seu interès,+ no s’irrita amb facilitat,+ no recorda el mal.*+ 6 No s’alegra de la injustícia,+ sinó que s’alegra amb la veritat. 7 Tot ho suporta,+ tot ho creu,+ tot ho espera,+ tot ho aguanta.+
8 L’amor no falla mai.* Però els dons de profetitzar seran eliminats, els de parlar en llengües* s’acabaran i els de coneixement seran eliminats. 9 Perquè el coneixement que tenim és incomplet+ i profetitzem de manera incompleta, 10 però quan vingui el que és complet, el que és incomplet serà eliminat. 11 Quan era un nen, parlava com un nen, pensava com un nen i raonava com un nen. Però ara que soc un home, he deixat enrere les coses de nen. 12 Ara veiem imatges borroses en un mirall de metall, però aleshores hi veurem cara a cara. Ara tinc un coneixement incomplet, però aleshores tindré un coneixement complet,* tal com se’m coneix completament. 13 Ara bé, quedaran aquestes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor. Però la més gran és l’amor.+