Gènesi

24 Abraham ja era molt gran, i Jehovà l’havia beneït en tot.+ 2 Un dia, Abraham va dir al servidor de més edat de casa seva, el que administrava tots els seus béns:+ «Si us plau, posa la mà sota la meva cuixa, 3 i jura per Jehovà, el Déu del cel i el Déu de la terra, que no buscaràs una dona per al meu fill entre les filles dels cananeus, entre els quals estic vivint.+ 4 En comptes d’això, ves al meu país i busca entre els meus familiars+ una dona per al meu fill Isaac.»

5 Però el servidor li va preguntar: «I si la dona no vol venir amb mi a aquesta terra? Vols que porti el teu fill al país d’on vas venir?»+ 6 I Abraham li va contestar: «No portis el meu fill allà de cap manera.+ 7 Jehovà, el Déu del cel, que em va fer sortir de la casa del meu pare i de la terra dels meus familiars,+ i que va parlar amb mi i em va jurar:+ “Donaré aquesta terra a la teva descendència”,+ ell mateix enviarà el seu àngel davant teu,+ i no hi ha dubte que trobaràs una dona d’allà+ per al meu fill. 8 Ara bé, si la dona no vol venir amb tu, quedaràs lliure d’aquest jurament. Però no portis el meu fill allà.» 9 Llavors el servidor va posar la mà sota la cuixa del seu amo Abraham i li va jurar que faria el que ell havia dit.+

10 Així doncs, el servidor va agafar deu camells del seu amo i va marxar cap a Mesopotàmia, a la ciutat de Nacor, portant tot tipus de regals de part d’Abraham. 11 Quan va arribar a un pou d’aigua que hi havia a fora de la ciutat, va fer que els camells s’agenollessin. Era cap al vespre, l’hora en què les dones anaven a treure aigua. 12 I va orar: «Si us plau, Jehovà, Déu del meu amo Abraham, fes que avui em vagi bé. Mostra el teu amor lleial al meu amo Abraham. 13 Estic aquí, al costat d’una font, i les noies de la ciutat estan venint a treure aigua. 14 Fes que la noia a qui li digui: “Si us plau, baixa la teva gerra perquè pugui beure”, i que em contesti: “Beu, i també donaré aigua als teus camells”, sigui la que tu has escollit per al teu servidor Isaac. Així sabré que has mostrat el teu amor lleial al meu amo.»

15 Abans que acabés d’orar, una noia que es deia Rebeca va sortir de la ciutat amb una gerra d’aigua a l’espatlla. La noia era la filla de Betuel,+ el fill de Milcà,+ que era la dona de Nacor,+ el germà d’Abraham. 16 La noia era molt bonica, i era verge; no havia tingut relacions sexuals amb cap home. Ella va baixar a la font, va omplir la gerra i va tornar a pujar. 17 De seguida, el servidor va córrer cap a ella i li va dir: «Si us plau, dona’m un glop d’aigua de la teva gerra.» 18 I ella va contestar: «Beu, senyor meu.» I ràpidament va baixar la gerra al seu braç i li va donar aigua. 19 Després de donar-li aigua, va dir: «També trauré aigua per als teus camells fins que ja no tinguin més set.» 20 Així que de seguida va buidar la gerra a l’abeurador i va córrer un cop i un altre cap al pou per treure aigua. I va seguir traient aigua per a tots els camells. 21 Mentrestant, l’home se la mirava en silenci, bocabadat, i es preguntava si Jehovà havia fet que el seu viatge tingués èxit.

22 Quan els camells van acabar de beure, l’home va donar a Rebeca un anell d’or per al nas que pesava mig sicle* i dos braçalets d’or que pesaven deu sicles.* 23 I li va preguntar: «Si us plau, em podries dir de qui ets filla? Saps si hi ha lloc a casa del teu pare perquè puguem fer-hi nit?» 24 Aleshores ella li va dir: «Soc la filla de Betuel,+ el fill que Milcà va donar a Nacor.»+ 25 I va afegir: «Tenim un lloc perquè hi pugueu passar la nit, i també tenim palla i molt de farratge per als camells.» 26 Llavors l’home es va agenollar i es va inclinar davant de Jehovà, 27 i va dir: «Alabat sigui Jehovà, el Déu del meu amo Abraham, perquè no ha deixat de mostrar al meu amo el seu amor lleial i la seva fidelitat. Jehovà m’ha guiat fins a la casa dels germans del meu amo.»

28 I la noia se’n va anar corrents i es va posar a explicar a la seva mare i als altres tot el que havia passat. 29 Rebeca tenia un germà que es deia Laban.+ Ell va córrer cap a fora per trobar l’home que estava a la font. 30 Quan va veure l’anell al nas de la seva germana Rebeca i els braçalets que duia als braços i quan la va sentir dir: «L’home m’ha dit això i això», Laban va anar a trobar l’home, que encara estava a la font amb els camells. 31 I de seguida li va dir: «Vine, tu que tens la benedicció de Jehovà. Per què et quedes aquí a fora? Ja he fet preparar la casa i un lloc per als camells.» 32 Aleshores l’home va entrar a la casa, i ell* va descarregar els camells i els va donar palla i farratge, i va portar aigua perquè es rentessin els peus tant ell com els homes que anaven amb ell. 33 Però quan li van servir el menjar, l’home va dir: «No menjaré res fins que us digui el que us he de dir.» I Laban va contestar: «Doncs digues.»

34 Tot seguit, l’home es va posar a explicar: «Soc servidor d’Abraham.+ 35 Jehovà ha beneït molt el meu amo i ha fet que sigui molt ric. Li ha donat ovelles i vaques, plata i or, servidors i servidores, i camells i burros.+ 36 A més, Sara, la dona del meu amo, li va donar un fill quan ella ja era gran,+ i el meu amo donarà al seu fill tot el que té.+ 37 I el meu amo va voler que fes un jurament, i em va dir: “No buscaràs una dona per al meu fill entre les filles dels cananeus, a la terra dels quals estic vivint.+ 38 En comptes d’això, aniràs a la casa del meu pare i buscaràs entre els meus familiars+ una dona per al meu fill.”+ 39 Però jo vaig preguntar al meu amo: “I si la dona no vol venir amb mi?”+ 40 I ell em va contestar: “Jehovà, a qui he servit,*+ enviarà el seu àngel+ amb tu i farà que el teu viatge tingui èxit. I trobaràs una dona per al meu fill que sigui de la meva família i de la casa del meu pare.+ 41 Però quedaràs lliure del jurament que m’has fet si vas on està la meva família i ells no et donen la noia. Això farà que quedis lliure del teu jurament.”+

42 »Doncs bé, quan avui he arribat a la font, he orat: “Jehovà, Déu del meu amo Abraham, si fas que el meu viatge tingui èxit, 43 que passi el següent: mentre estigui al costat de la font, quan vingui una noia+ a treure aigua, jo li diré: ‘Si us plau, deixa’m beure una mica d’aigua de la teva gerra.’ 44 I si ella em diu: ‘Beu, i també trauré aigua per als teus camells’, això voldrà dir que aquesta noia és la que tu, Jehovà, has escollit per al fill del meu amo.”+

45 »I fins i tot abans que acabés d’orar en silenci, allà estava Rebeca, sortint amb la gerra a l’espatlla. I ha baixat cap a la font i ha començat a treure aigua. Llavors li he dit: “Si us plau, dona’m aigua.”+ 46 De seguida, ha baixat la gerra de l’espatlla i m’ha dit: “Beu,+ i també donaré aigua als teus camells.” I jo he begut, i ella ha donat aigua als camells. 47 Després li he preguntat: “De qui ets filla?” I ella m’ha contestat: “Soc la filla de Betuel, el fill que Milcà va tenir amb Nacor.” Per això li he posat l’anell al nas i els braçalets als braços.+ 48 I m’he agenollat i m’he inclinat davant de Jehovà, i he lloat Jehovà, el Déu del meu amo Abraham,+ aquell que m’ha guiat pel bon camí perquè trobi la neta* del germà del meu amo i la porti al seu fill. 49 I ara, digueu-me si voleu mostrar amor lleial i fidelitat al meu amo. I si no, digueu-m’ho perquè jo sàpiga el que he de fer.»*+

50 Llavors Laban i Betuel van respondre: «Això ve de part de Jehovà. No et podem dir ni sí ni no.* 51 Aquí està Rebeca. Agafa-la i marxeu, i que ella sigui la dona del fill del teu amo, tal com ha dit Jehovà.» 52 Quan el servidor d’Abraham els va escoltar, de seguida es va agenollar i es va inclinar fins a terra davant de Jehovà. 53 I el servidor va començar a treure objectes de plata i d’or i també vestits, i els va donar a Rebeca. A més, va donar regals valuosos al seu germà i a la seva mare. 54 Després, ell i els homes que l’acompanyaven van menjar i beure, i van passar la nit allà.

L’endemà al matí, quan el servidor es va llevar, va dir: «Deixeu-me tornar on és el meu amo.» 55 I el germà i la mare de Rebeca van contestar: «Deixa que la noia s’estigui amb nosaltres almenys deu dies. Llavors se’n podrà anar.» 56 Però ell els va dir: «No m’entretingueu, perquè Jehovà ha fet que el meu viatge tingui èxit. Deixeu que marxi i torni on és el meu amo.» 57 I ells van dir: «Cridem la noia i preguntem-l’hi.» 58 Així doncs, van cridar Rebeca i li van preguntar: «Vols anar amb aquest home?» I ella va contestar: «Sí, hi vull anar.»

59 I ells van deixar que Rebeca*+ i la seva mainadera*+ marxessin amb el servidor d’Abraham i els seus homes. 60 Van beneir Rebeca i li van dir: «Germana nostra, que siguis mare de molts milions,* i que els teus descendents conquereixin les ciutats* dels que els odien.»+ 61 Llavors Rebeca i les seves servidores es van aixecar, van pujar als camells i van seguir l’home. I el servidor va marxar amb Rebeca.

62 Ara bé, Isaac, que vivia a la terra del Nègueb,+ havia tornat del camí de Beer-Lahai-Roí.+ 63 Al vespre, Isaac va sortir a passejar pel camp per meditar.+ Quan va alçar la mirada, va veure que s’apropaven uns camells. 64 I quan Rebeca també va alçar la mirada, va veure Isaac i va baixar ràpidament del camell. 65 Aleshores ella va preguntar al servidor: «Qui és aquell home que passeja pel camp i ve a trobar-nos?» I el servidor va contestar: «És el meu amo.» Llavors ella va agafar el vel i es va cobrir. 66 I el servidor va explicar a Isaac tot el que havia fet. 67 Després Isaac va portar Rebeca a dins de la tenda de la seva mare Sara.+ Així és com Rebeca es va convertir en la seva dona. I Isaac es va enamorar d’ella+ i va trobar consol després de la mort de la seva mare.+