Primer llibre de Samuel

21 Més tard, David va anar a Nob+ a veure el sacerdot Ahimèlec. Quan Ahimèlec va veure arribar David, es va posar a tremolar de por i li va preguntar: «Per què vens tot sol? Com és que no ve ningú amb tu?»+ 2 David li va respondre: «El rei m’ha demanat que faci una cosa, però m’ha dit: “Que ningú sàpiga quina missió t’he encarregat ni quines instruccions t’he donat.” Per això he quedat amb els meus homes per trobar-nos a cert lloc. 3 Si us plau, si tens cinc pans, o qualsevol altra cosa per menjar, dona-m’ho.» 4 I el sacerdot va respondre a David: «No tinc pa ordinari, només tinc pa sagrat.+ Però només te’l puc donar si els teus homes no han tingut relacions sexuals amb cap dona.»+ 5 I David li va contestar: «T’asseguro que, igual que en altres ocasions que he sortit a lluitar, ara tampoc hem tingut relacions sexuals amb cap dona.+ Si els meus homes s’han mantingut sants fins i tot en les missions habituals, molt més en un dia com avui!» 6 Així doncs, el sacerdot li va donar el pa sagrat,+ perquè era l’únic que tenia. Era el pa de la presència, que s’havia retirat del tabernacle de Jehovà el dia que se substituïa pel pa acabat de fer.

7 Ara bé, un dels servidors de Saül, el cap dels seus pastors, era allà aquell dia perquè havia hagut de quedar-se davant de Jehovà. El seu nom era Doeg,+ l’edomita.+

8 Llavors David va dir a Ahimèlec: «Tens alguna llança o alguna espasa? Com que l’encàrrec del rei era tan urgent, no he agafat ni la meva espasa ni les meves armes.» 9 I el sacerdot va contestar: «Aquí tinc l’espasa de Goliat,+ el filisteu que vas matar a la vall d’Elà.+ Està embolicada en un tros de roba darrere de l’efod.+ Si la vols, agafa-la, que és l’única que tinc aquí.» I David va dir: «Sí, dona-me-la. No n’hi ha cap com aquesta.»

10 Aquell dia, David va marxar d’allà i va continuar fugint+ de Saül. Més tard va arribar on era Aquix, el rei de Gat.+ 11 Els servidors d’Aquix van dir al rei: «No és aquest David, el rei del seu país? No és per ell que la gent ballava i cantava:

12 David es va quedar pensant en el que deien, i va començar a tenir molta por+ d’Aquix, el rei de Gat. 13 Llavors, davant d’ells, va fingir haver perdut el seny+ i es va fer passar per boig enmig d’ells.* I es va posar a fer marques a les portes de l’entrada de la ciutat i va deixar que la saliva li regalimés per la barba. 14 Finalment, Aquix va dir als seus servidors: «Aquest home està boig! Per què me’l porteu? 15 És que no tinc prou bojos aquí perquè ara me’n porteu un altre a fer bogeries davant meu? Espereu que el deixi entrar a casa meva?»