Carta als Hebreus
12 Per tant, com que ens envolta un núvol de testimonis tan gran, traguem-nos nosaltres també tota càrrega i el pecat que fàcilment ens enreda,+ i correm amb aguant la cursa que s’ha posat davant nostre,+ 2 mentre mirem fixament l’Agent Principal i el Perfeccionador de la nostra fe, Jesús.+ Pel goig que va ser posat al seu davant, va aguantar un pal de turment* i no li va importar la humiliació, i s’ha assegut a la dreta del tron de Déu.+ 3 Així doncs, penseu atentament en aquell que ha aguantat tantes paraules hostils dels pecadors+ que actuaven en contra dels seus propis interessos, perquè no us canseu ni us rendiu.+
4 En la vostra lluita contra aquest pecat, encara no heu aguantat fins al punt de vessar la vostra sang. 5 I heu oblidat del tot el consell que se us dona com a fills: «Fill meu, no menyspreïs la disciplina de Jehovà* ni et rendeixis quan ell et corregeixi. 6 Perquè Jehovà* disciplina els que estima. De fet, castiga* tot aquell a qui rep com a fill.»+
7 Heu d’aguantar com a part de la vostra disciplina.* Déu us tracta com a fills,+ i quin fill no és disciplinat pel seu pare?+ 8 Però si vosaltres no heu rebut aquesta disciplina que tots hem de rebre, en realitat sou fills il·legítims i no fills verdaders. 9 A més, els nostres pares humans* ens disciplinaven i nosaltres els respectàvem. Per tant, ¿no hauríem d’estar més disposats a sotmetre’ns al Pare de la nostra vida espiritual i viure?+ 10 Perquè ells ens van disciplinar per poc temps segons el que pensaven que estava bé, però ell ho fa per al nostre benefici perquè puguem ser sants com ell.+ 11 És cert que, en el seu moment, cap disciplina sembla que causi alegria, sinó dolor,* però després produeix el fruit pacífic de la justícia en els que han sigut entrenats per ella.
12 Per tant, enfortiu les mans caigudes i els genolls dèbils,+ 13 i seguiu fent rectes els camins per als vostres peus.+ Així, allò que és coix no es dislocarà, sinó que es curarà. 14 Busqueu la pau amb tothom+ i la santificació,*+ perquè sense aquesta ningú veurà el Senyor. 15 Vigileu amb atenció que ningú es quedi sense rebre la bondat immerescuda de Déu, perquè no creixi cap arrel verinosa que causi problemes i contamini a molts.+ 16 Vigileu que entre vosaltres no hi hagi ningú que sigui sexualment immoral* ni ningú que no valori les coses sagrades, com Esaú, que va entregar el seu dret de primogènit a canvi d’un plat de menjar.+ 17 Ja sabeu que després, quan va voler heretar la benedicció, va ser rebutjat. I tot i que va intentar canviar aquella decisió* amb insistència i llàgrimes,+ no li va servir de res.
18 Vosaltres no us heu apropat a una cosa que es pot tocar+ i que està en flames,+ ni a un núvol fosc ni a una foscor espessa ni a una tempesta+ 19 ni al so d’una trompeta+ ni a la veu que parla.+ Quan el poble va sentir la veu, va suplicar que no se’ls digués res més,+ 20 perquè no podien suportar aquest manament: «Fins i tot si un animal toca la muntanya, ha de ser apedregat.»+ 21 A més, aquell espectacle era tan aterridor que Moisès va dir: «Estic tremolant de por.»+ 22 Però vosaltres us heu apropat a la muntanya de Sió+ i a una ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial,+ a miríades* d’àngels 23 reunits en assemblea general,+ a la congregació dels primogènits que han sigut inscrits al cel, a Déu, el Jutge de tots,+ a la vida espiritual+ dels justos que han sigut fets perfectes,+ 24 a Jesús, el mediador+ d’un nou pacte,+ i a la sang que es va fer servir per esquitxar, que parla millor que la sang d’Abel.+
25 Aneu amb compte de no negar-vos a escoltar* aquell que està parlant. Perquè, si els que es van negar a escoltar aquell que donava advertència divina a la terra no es van escapar del càstig, amb molta més raó nosaltres tampoc ens n’escaparem si ens apartem d’aquell que parla des del cel.+ 26 En aquella ocasió, la seva veu va sacsejar la terra,+ però ara ell ha fet aquesta promesa: «Una vegada més, sacsejaré no només la terra, sinó també el cel.»+ 27 L’expressió «una vegada més» indica que s’eliminaran les coses que són sacsejades, les coses que han sigut fetes, perquè les coses que no són sacsejades continuïn. 28 Per tant, com que hem de rebre un Regne que no pot ser sacsejat, continuem rebent la bondat immerescuda, gràcies a la qual podem donar servei sagrat a Déu com a ell li agrada, amb temor de Déu i admiració. 29 Perquè el nostre Déu és un foc devorador.+