Eclesiastès
2 Llavors vaig dir en el meu cor: «Provaré els plaers* i veuré què en trec de bo.» Però em vaig adonar que això també era en va.
2 Vaig dir del riure: «És una bogeria!»,
i del plaer: «Per a què serveix?»
3 Vaig decidir descobrir el plaer que aporta el vi,+ però conservant sempre la meva saviesa. Fins i tot em vaig entregar a la ximpleria. Volia esbrinar què era el millor que podien fer les persones durant els pocs dies de vida que tenen sota el cel. 4 Vaig dur a terme grans obres.+ Em vaig edificar cases+ i vaig plantar les meves pròpies vinyes.+ 5 Em vaig fer jardins i parcs, i hi vaig plantar tot tipus d’arbres fruiters. 6 Em vaig construir basses d’aigua per regar una plantació* d’arbres joves. 7 Vaig adquirir servidors i servidores,+ i també vaig tenir servidors que van néixer a casa meva.* A més, vaig adquirir molts ramats, tant d’ovelles com de vaques,+ molts més que tots els que m’havien precedit a Jerusalem. 8 Vaig aplegar plata i or,+ els tresors* de reis i de províncies.+ Em vaig proveir de cantors i cantores. També vaig tenir allò que produeix gran plaer als fills dels homes: una dona, sí, moltes dones.* 9 Vaig arribar a ser gran i vaig superar tots els que havien estat a Jerusalem abans que jo.+ I la meva saviesa va continuar amb mi.
10 No em vaig privar de res del que desitjava.*+ No li vaig negar al meu cor cap tipus de plaer. El meu cor estava alegre a causa de tot el meu treball dur, i aquesta va ser la meva recompensa* per tot el meu treball dur.+ 11 Però quan vaig reflexionar en totes les obres que les meves mans havien fet i en tot el treball dur que havia realitzat amb tant d’esforç,+ vaig veure que tot era en va, era com perseguir el vent.+ No hi havia res sota el sol que tingués realment valor.*+
12 Aleshores vaig dirigir la meva atenció a la saviesa, la bogeria i la ximpleria.+ (Perquè, què pot fer l’home que vingui després del rei? Només el que ja s’ha fet.) 13 I vaig veure que la saviesa té més avantatges que la ximpleria,+ tal com la llum té més avantatges que la foscor.
14 El savi té els ulls ben oberts,*+ però l’estúpid camina a les fosques.+ Ara bé, també m’he adonat que tots dos tenen el mateix final.+ 15 Llavors vaig dir en el meu cor: «El que li passa a l’estúpid també em passarà a mi.»+ Així doncs, què n’he tret de ser massa savi? I vaig dir en el meu cor: «Això també és en va.» 16 Perquè ni el savi ni l’estúpid seran recordats per sempre.+ En els dies futurs, tots seran oblidats. I, com morirà el savi? Igual que l’estúpid.+
17 Així que vaig arribar a odiar la vida,+ perquè tot el que es feia sota el sol em semblava angoixant; tot era en va,+ era com perseguir el vent.+ 18 Vaig arribar a odiar tot el que havia aconseguit treballant de valent sota el sol,+ perquè ho hauré de deixar per a l’home que vingui després de mi.+ 19 I, qui sap si serà savi o ximple?+ Sigui com sigui, ell controlarà totes les coses que he obtingut sota el sol amb gran esforç i saviesa. Això també és en va. 20 Llavors el meu cor es va començar a desesperar per tot el treball dur que havia realitzat amb tant d’esforç sota el sol. 21 Perquè, encara que algú treballi de valent guiat per la saviesa, pel coneixement i per l’habilitat, haurà de donar tot el que té* a algú que no ha treballat per aconseguir-ho.+ Això també és en va i una terrible desgràcia.
22 Què en treu l’home de tot el seu treball dur i de l’ambició que l’empeny a* treballar de valent sota el sol?+ 23 Perquè durant tots els seus dies, el seu treball li causa dolor i frustració,+ i el seu cor no descansa ni tan sols de nit.+ Això també és en va.
24 No hi ha res millor per a l’home que menjar, beure i gaudir del seu treball dur.+ M’he adonat que això també ve de part* del Déu verdader.+ 25 Al capdavall, qui menja i beu millor que jo?+
26 Déu dona saviesa, coneixement i felicitat a l’home que el complau.+ Però al pecador li dona la feina de recollir i acumular béns simplement per donar-los a aquell que complau el Déu verdader.+ Això també és en va, és com perseguir el vent.