Jeremies
10 Casa d’Israel, això és el que Jehovà ha dit contra tu. 2 Jehovà diu:
«No imiteu el que fan les nacions+
i no tingueu por dels senyals del cel,
encara que les nacions en tinguin.+
3 Perquè els costums dels pobles són inútils.*
Els seus ídols no són més que un arbre del bosc que ha sigut talat
i que les mans d’un artesà han treballat amb les seves eines.+
5 No poden parlar, són com un espantaocells en un hort de cogombres.+
Els han de portar d’un lloc a l’altre perquè no poden caminar.+
No els heu de tenir por, perquè no poden fer cap mal
ni poden fer cap bé.»+
6 Jehovà, no hi ha ningú com tu.+
Tu ets gran, i el teu nom és gran i poderós.
7 Qui no et temerà, Rei de les nacions?+ Perquè tu t’ho mereixes!
Entre tots els savis de les nacions i tots els seus regnes,
no hi ha ningú com tu.+
8 Són uns ximples i uns estúpids.+
Les ensenyances d’un arbre són un engany.*+
9 Importen làmines de plata des de Tarsis+ i or des d’Ufaz
que els artesans i les mans dels orfebres treballen.
La seva roba està feta de fil blau i llana porpra.
Els han fet artesans experts.
10 Però Jehovà és el Déu verdader.
Ell és el Déu viu+ i el Rei etern.+
La seva indignació farà que la terra tremoli,+
i cap nació suportarà la seva ira.
11 * Els heu de dir això:
«Els déus que no han fet ni el cel ni la terra
seran eliminats de la terra i de sota el cel.»+
12 Ell és qui va fer la terra amb el seu poder,
qui va establir el món amb la seva saviesa+
i qui va estendre el cel amb la seva intel·ligència.+
13 Quan fa sentir la seva veu
les aigües del cel s’agiten,+
i fa pujar els núvols* des de les parts més llunyanes de la terra.+
14 Tothom actua sense seny i sense coneixement.
Tots els que treballen el metall passaran vergonya a causa de les imatges que han esculpit,+
perquè els seus ídols de metall són falsos
15 Són un engany,* són ridículs.+
El dia que es passi comptes amb ells, desapareixeran.
16 Ell, la Porció de Jacob, no és com aquestes coses,
perquè és qui ho va crear tot,
i Israel és el bastó de la seva herència.+
El seu nom és Jehovà dels exèrcits.+
17 Oh dona assetjada pels enemics,
recull de terra el teu farcell.
18 Això és el que diu Jehovà:
19 Pobre de mi! Quina gran desgràcia!*+
La meva ferida no es curarà mai.
I vaig dir: «Aquesta és la meva malaltia i hauré de suportar-la.
20 Han destruït la meva tenda i han trencat totes les seves cordes.+
Els meus fills m’han abandonat i ja no hi són.+
No queda ningú que pugui muntar la meva tenda i que li posi les seves teles.
Per això no han sigut assenyats
i tots els seus ramats han sigut dispersats.»+
22 Escolteu! Arriba una notícia!
Ve una gran tremolor de la terra del nord,+
i farà que les ciutats de Judà quedin desolades, que siguin un cau de xacals.+
23 Jehovà, sé que l’home no és amo del seu camí
i que ni tan sols pot dirigir* els seus passos quan camina.+
24 Jehovà, corregeix-me amb justícia.
Però no ho facis amb ira,+ perquè no em destrueixis del tot.+
25 Vessa la teva fúria sobre les nacions que t’ignoren+
i sobre les famílies que no invoquen el teu nom.