Isaïes
44 Ara escolta, oh Jacob, el meu servent,
i tu també, oh Israel, a qui he escollit.+
2 Això és el que diu Jehovà,
el teu Creador, que et va formar,+
aquell que t’ha ajudat des que vas néixer:*
Abocaré el meu esperit sobre la teva descendència+
i la meva benedicció sobre els teus descendents.
4 Creixeran com l’herba,+
com els pollancres al costat de torrents d’aigua.
5 Un dirà: ‘Jo soc de Jehovà’,+
un altre portarà el nom de Jacob
i encara un altre s’escriurà a la mà: ‘Propietat de Jehovà’,
i es posarà el nom d’Israel.”
“Jo soc el primer i jo soc l’últim.+
A part de mi, no hi ha cap altre Déu.+
7 Qui és com jo?+
Que parli, que ho digui i que m’ho demostri!+
Que diguin les coses que han de passar
i les que passaran més endavant,
tal com jo he fet des que vaig establir el poble de temps antics.
No us ho vaig dir per endavant a cadascun de vosaltres? No us ho vaig anunciar?
Vosaltres sou els meus testimonis.+
Hi ha cap altre Déu a part de mi?
No, no hi ha cap altra Roca.+ No en conec cap.”»
9 Tots els que fabriquen imatges esculpides no valen res
i els objectes que tant valoren no serviran per a res.+
Són* uns testimonis que no veuen res ni saben res,+
i per això els que les fabriquen seran avergonyits.+
10 A qui se li acut fabricar un déu o fondre una imatge de metall
que no serveix per a res?+
11 Tots els seus companys seran avergonyits!+
Els artesans són simples humans.
Que es reuneixin i ocupin el seu lloc.
Quedaran aterrits i tots junts seran avergonyits.
12 El ferrer treballa el ferro damunt les brases amb la seva eina.
Li dona forma a cops de martell,
el forja amb la força del seu braç.+
Després li ve gana i es queda sense forces,
no beu aigua i s’esgota.
13 Qui talla la fusta estén el cordill de mesurar i dibuixa el disseny amb un guix vermell.
Li dona forma amb un cisell i la marca amb un compàs.
14 N’hi ha un que tala cedres.
Escull un arbre, un roure,
i deixa que creixi fort entre els arbres del bosc.+
Planta un llorer i la pluja el fa créixer.
15 Llavors algú fa servir la fusta per fer foc.
En fa servir una part per escalfar-se,
fa un foc i cou pa.
Però també es fabrica un déu i l’adora.
Converteix la fusta en una imatge i s’inclina davant d’ella.+
16 En crema la meitat al foc,
i amb aquesta meitat rosteix la carn que es menja i queda tip.
També s’escalfa i diu:
«Oh, que bé que m’escalfo mentre miro el foc.»
17 Però amb la fusta que queda es fa un déu, una imatge.
S’inclina davant seu i l’adora.
Li fa oració i li diu:
«Salva’m, perquè ets el meu déu.»+
18 No saben què fan ni entenen res+
perquè tenen els ulls tapats i no hi veuen,
i el seu cor és incapaç d’entendre.
19 Ningú reflexiona dins del seu cor
ni té prou coneixement o enteniment per dir:
«N’he cremat la meitat al foc
i he cuit pa i he rostit carn damunt les brases.
Llavors, hauria de fer una cosa detestable amb el que en queda?+
Hauria d’adorar un tros de fusta d’un arbre?»
20 S’alimenta de cendres.
El seu cor enganyat l’ha desviat.
No es pot salvar a si mateix ni pot dir:
«No és un engany el que tinc a la mà dreta?»
21 «Recorda aquestes coses, oh Jacob, i tu, oh Israel,
perquè ets el meu servent.
Jo et vaig fer i ets el meu servent.+
Israel, no t’oblidaré.+
22 Esborraré les teves ofenses com si les cobrís amb un núvol+
i els teus pecats com si els cobrís amb un núvol molt dens.
Torna a mi, perquè jo et recompraré.+
23 Cel, crida d’alegria,
perquè Jehovà ha actuat!
Profunditats de la terra, feu un crit de victòria!
Muntanyes, crideu de felicitat,+
i també tu, bosc, i tots els teus arbres!
Perquè Jehovà ha recomprat Jacob
i mostra la seva esplendor per mitjà d’Israel.»+
24 Això és el que diu Jehovà, el teu Recomprador,+
que et va fer quan estaves al ventre:
«Jo soc Jehovà, aquell que ho va fer tot.
Qui hi havia amb mi?
25 Frustro els senyals dels profetes falsos*
i soc jo qui fa que els endevins es comportin com bojos,+
qui confon els savis
i converteix el seu coneixement en ximpleria.+