Proverbis
7 Fill meu, obeeix el que dic
i guarda com un tresor els meus manaments.+
4 Digues a la saviesa: «Ets la meva germana»
i a l’enteniment anomena’l parent,
6 Des de la finestra de casa meva,
a través de l’enreixat,* vaig mirar cap avall
8 Ell passava pel carrer, a prop de la cantonada d’aquella dona,
i anava en direcció a casa d’ella.
10 Llavors vaig veure que se li acostava una dona
vestida com una prostituta+ amb el cor ple d’astúcia.
12 Ara és al carrer, després a les places.
Està a l’aguait a totes les cantonades.+
13 Agafa el jove i li fa un petó
i, amb aire descarat, li diu:
14 «Havia de fer sacrificis de pau.*+
Avui he complert els meus vots.
15 Per això he sortit a trobar-te.
T’he buscat i t’he trobat!
16 Sobre el meu llit he posat elegants cobrellits,
lli d’Egipte de molts colors.+
17 He perfumat el meu llit amb mirra, àloes* i canyella.+
18 Vine, embriaguem-nos d’amor fins al matí,
gaudim junts d’un amor apassionat.
19 El meu marit no és a casa;
és lluny, ha sortit de viatge.
20 S’ha endut la bossa dels diners
i no tornarà fins al dia de la lluna plena.»
21 L’enganya amb molta persuasió,+
el sedueix amb paraules meloses.
22 De sobte, ell va darrere d’ella, com un bou que va a l’escorxador,
com un estúpid que serà castigat al cep,*+
23 fins que una fletxa li travessa el fetge.
Igual que un ocell que va directe a la trampa,
ell no s’adona que això li costarà la vida.+
24 Ara, fill meu, escolta’m,
para atenció a les meves paraules.
25 No deixis que el teu cor es desviï cap als camins d’ella.
No et perdis pels seus senders,+
26 perquè ha fet que molts caiguin morts,+
són molts els que ella ha matat.+
27 La seva casa porta a la Tomba,*
baixa cap a les habitacions fosques de la mort.