La Bíblia. Traducció del Nou Món Contingut de Job JOB CONTINGUT DEL LLIBRE 1 Job, un home ric i íntegre (1-5) Satanàs posa en dubte els motius de Job (6-12) Job perd les seves propietats i els seus fills (13-19) Job no culpa Déu (20-22) 2 Satanàs torna a posar en dubte els motius de Job (1-5) Satanàs rep permís per ferir Job amb una malaltia (6-8) La dona de Job diu: «Maleeix Déu i mor!» (9, 10) Arriben els tres amics de Job (11-13) 3 Job lamenta haver nascut (1-26) Es pregunta per què pateix (20, 21) 4 Primer discurs d’Elifaz (1-21) Es burla de la integritat de Job (7, 8) Parla del missatge d’un esperit (12-17) Déu «ni tan sols confia en els seus servents» (18) 5 Elifaz continua amb el seu primer discurs (1-27) Déu «atrapa els savis en la seva pròpia astúcia» (13) Job no ha de rebutjar «la disciplina del Totpoderós» (17) 6 Resposta de Job (1-30) Afirma que té raons per lamentar-se (2-6) Els seus amics són uns traïdors (15-18) «Les paraules sinceres no fan mal!» (25) 7 Job continua amb la seva resposta (1-21) La vida és com un treball forçat (1, 2) «Per què m’has posat en el teu punt de mira?» (20) 8 Primer discurs de Bildad (1-22) Insinua que els fills de Job han pecat (4) Si Job fos pur, Déu el protegiria (6) Insinua que Job és un irreverent (13) 9 Resposta de Job (1-35) El simple mortal no pot enfrontar-se amb Déu (2-4) Déu fa coses «que van més enllà de tota comprensió» (10) Ningú pot discutir amb Déu (32) 10 Job continua amb la seva resposta (1-22) «Per què lluites contra mi» (2) Diferències entre Déu i Job, un mortal (4-12) Job desitja una mica d’alleujament (20) 11 Primer discurs de Sofar (1-20) Acusa Job de fer servir paraules buides (2, 3) Demana a Job que s’allunyi del mal (14) 12 Resposta de Job (1-25) «No soc inferior a vosaltres» (3) «M’he convertit en la riota» (4) En Déu hi ha saviesa (13) Déu és superior als jutges i als reis (17, 18) 13 Job continua amb la seva resposta (1-28) «Jo preferiria parlar amb el Totpoderós» (3) «Sou uns metges inútils» (4) «Sé que tinc raó» (18) Es pregunta per què Déu el veu com un enemic (24) 14 Job continua amb la seva resposta (1-22) L’home té una vida curta i plena de problemes (1) «Fins i tot un arbre té esperança» (7) «Tant de bo que m’amaguessis a la Tomba» (13) «Si un home mor, pot tornar a viure?» (14) Déu desitjarà tornar a veure l’obra de les seves mans (15) 15 Segon discurs d’Elifaz (1-35) Afirma que Job no tem Déu (4) L’acusa de ser arrogant (7-9) «Déu no confia en els seus sants» (15) «El malvat viu turmentat» (20-24) 16 Resposta de Job (1-22) «En comptes de consolar-me, em feu patir encara més!» (2) Diu que Déu l’ha convertit en el blanc dels seus atacs (12) 17 Job continua amb la seva resposta (1-16) «Estic envoltat de burletes» (2) «Ell m’ha convertit en la riota dels pobles» (6) «La Tomba serà casa meva» (13) 18 Segon discurs de Bildad (1-21) Explica el que els passa als pecadors (5-20) Insinua que Job no coneix Déu (21) 19 Resposta de Job (1-29) Rebutja la correcció dels seus amics (1-6) Se sent abandonat (13-19) «El meu redemptor està viu» (25) 20 Segon discurs de Sofar (1-29) Sent que Job l’ha insultat (2, 3) Insinua que Job és malvat (5) Acusa Job de gaudir del pecat (12, 13) 21 Resposta de Job (1-34) Per què als malvats els van bé les coses? (7-13) Denuncia els que han vingut a «consolar-lo» (27-34) 22 Tercer discurs d’Elifaz (1-30) «Pot algun home ser útil a Déu?» (2, 3) Acusa Job de ser avariciós i injust (6-9) «Si tornes al Totpoderós, seràs restablert» (23) 23 Resposta de Job (1-17) Vol presentar la seva causa davant de Déu (1-7) Diu que no pot trobar Déu (8, 9) «He seguit el seu camí sense desviar-me’n» (11) 24 Job continua amb la seva resposta (1-25) «Per què el Totpoderós no fixa un dia?» (1) Diu que Déu permet la maldat (12) Als pecadors els agrada la foscor (13-17) 25 Tercer discurs de Bildad (1-6) Assegura que l’home no pot ser innocent davant de Déu (4) Diu que no serveix de res que l’home sigui íntegre (5, 6) 26 Resposta de Job (1-14) «Quina manera d’ajudar el dèbil!» (1-4) Déu «suspèn la terra sobre el no-res» (7) «Aquestes només són les vores dels seus camins» (14) 27 Job està decidit a ser íntegre (1-23) «No renunciaré a la meva integritat!» (5) Els irreverents no tenen esperança (8) «Per què feu discursos sense sentit?» (12) Els malvats acaben sense res (13-23) 28 Job compara els tresors de la terra amb la saviesa (1-28) La mineria (1-11) La saviesa val més que les perles (18) El temor de Jehovà és l’autèntica saviesa (28) 29 Job recorda que era feliç abans de les proves (1-25) El respectaven a la porta de la ciutat (7-10) Tenia una conducta justa (11-17) Tothom escoltava els seus consells (21-23) 30 Job descriu la seva nova situació (1-31) Gent inútil es burla d’ell (1-15) Li sembla que Déu no l’ajuda (20, 21) «La pell se m’ha tornat negra» (30) 31 Job defensa la seva integritat (1-40) «Un pacte amb els meus ulls» (1) Demana que Déu el pesi amb balances exactes (6) No va ser adúlter (9-12) No va estimar els diners (24, 25) No va adorar ídols (26-28) 32 El jove Elihú s’uneix a la conversa (1-22) Està enfurismat amb Job i els seus amics (2, 3) Ha esperat respectuosament abans de parlar (6, 7) «L’edat per si sola no fa que algú sigui savi» (9) Elihú té ganes de parlar (18-20) 33 Elihú corregeix Job per haver-se considerat just (1-33) «He trobat un rescat!» (24) Que recuperi les forces que tenia quan era jove (25) 34 Elihú defensa la justícia de Déu i els seus camins (1-37) Job ha dit que Déu li ha negat la justícia (5) Déu mai actua amb maldat (10) Job parla sense coneixement de causa (35) 35 Elihú indica que el raonament de Job és incorrecte (1-16) Job ha dit que és més just que Déu (2) Déu és tan superior que no li afecta el pecat (5, 6) Job hauria d’esperar el judici de Déu (14) 36 Elihú exalça l’extraordinària grandesa de Déu (1-33) Els obedients prosperen, els irreverents són rebutjats (11-13) Quin mestre és com Déu? (22) Job hauria d’exalçar Déu (24) «Déu és més gran del que podem entendre» (26) Déu controla la pluja i els llampecs (27-33) 37 Les forces de la natura revelen la grandesa de Déu (1-24) Déu pot aturar l’activitat dels humans (7) «Reflexiona en les meravelloses obres de Déu» (14) Comprendre Déu no està a l’abast dels humans (23) Ningú s’hauria de tenir per savi (24) 38 Jehovà demostra que l’home és insignificant (1-41) On era Job quan Déu va crear la terra? (4-6) «Els fills de Déu van fer crits d’alabança» (7) Preguntes sobre els fenòmens naturals (8-32) «Lleis que regeixen el cel» (33) 39 La creació animal destaca la ignorància de l’home (1-30) Les cabres munteses i les cérvoles (1-4) L’ase salvatge (5-8) El toro salvatge (9-12) L’estruç (13-18) El cavall (19-25) El falcó i l’àguila (26-30) 40 Jehovà fa més preguntes (1-24) Job reconeix que no té res a dir (3-5) «Vols posar en dubte la meva justícia?» (8) Déu descriu la força de Behemot (15-24) 41 Déu descriu l’impressionant Leviatan (1-34) 42 Job respon a Jehovà (1-6) Els tres amics de Job són corregits (7-9) Jehovà torna a Job la seva prosperitat (10-17) Els fills i les filles de Job (13-15)