La Bíblia. Traducció del Nou Món Contingut d’Èxode ÈXODE CONTINGUT DEL LLIBRE 1 Els israelites es fan molt nombrosos a Egipte (1-7) El faraó oprimeix els israelites (8-14) Les llevadores que temen Déu salven els nens (15-22) 2 El naixement de Moisès (1-4) La filla del faraó adopta Moisès (5-10) Moisès fuig a Madian i es casa amb Siporà (11-22) Déu escolta els laments dels israelites (23-25) 3 Moisès i l’arbust que cremava (1-12) Jehovà explica el significat del seu nom (13-15) Jehovà dona instruccions a Moisès (16-22) 4 Tres senyals que ha de fer Moisès (1-9) Moisès creu que no està a l’altura (10-17) Moisès torna a Egipte (18-26) Moisès es retroba amb Aaron (27-31) 5 Moisès i Aaron davant del faraó (1-5) Cada vegada hi ha més opressió (6-18) Els israelites culpen Moisès i Aaron (19-23) 6 Es repeteix la promesa d’alliberar-los (1-13) El nom de Jehovà no es coneix del tot (2, 3) La genealogia de Moisès i Aaron (14-27) Moisès s’ha de tornar a presentar davant del faraó (28-30) 7 Jehovà dona forces a Moisès (1-7) El bastó d’Aaron es converteix en una gran serp (8-13) 1a plaga: l’aigua es converteix en sang (14-25) 8 2a plaga: granotes (1-15) 3a plaga: mosquits (16-19) 4a plaga: tàvecs (20-32) La plaga no afecta la regió de Goixen (22, 23) 9 5a plaga: mor el bestiar (1-7) 6a plaga: úlceres en els homes i els animals (8-12) 7a plaga: pedregada (13-35) El faraó ha de veure el poder de Déu (16) S’ha de proclamar el nom de Jehovà (16) 10 8a plaga: llagostes (1-20) 9a plaga: foscor (21-29) 11 S’anuncia la desena plaga (1-10) Els israelites han de demanar regals (2) 12 S’institueix la Pasqua (1-28) S’han d’esquitxar de sang els marcs de les portes (7) 10a plaga: la mort dels primogènits (29-32) Comença l’èxode (33-42) Acaben els 430 anys (40, 41) Instruccions per poder menjar de la Pasqua (43-51) 13 Tots els primogènits mascles són de Jehovà (1, 2) Festa dels Pans sense Llevat (3-10) Tots els primogènits mascles s’han de reservar per a Déu (11-16) Déu guia Israel cap al mar Roig (17-20) La columna de núvol i de foc (21, 22) 14 Israel arriba al mar (1-4) El faraó persegueix Israel (5-14) Israel creua el mar Roig (15-25) Els egipcis moren ofegats al mar (26-28) Israel posa fe en Jehovà (29-31) 15 Cançó de victòria de Moisès i els israelites (1-19) Míriam canta per respondre als homes (20, 21) L’aigua amarga es torna dolça (22-27) 16 El poble es queixa perquè no té menjar (1-3) Jehovà escolta les queixes (4-12) Les guatlles i el mannà (13-21) El dissabte no hi ha mannà (22-30) Es guarda una mica de mannà com a recordatori (31-36) 17 Es queixen a l’Horeb perquè no hi ha aigua (1-4) Surt aigua d’una roca (5-7) Israel ataca els amalequites i els derrota (8-16) 18 Arriben Jetró i Siporà (1-12) Jetró aconsella nomenar jutges (13-27) 19 A la muntanya del Sinaí (1-25) Israel ha de ser un regne de sacerdots (5, 6) El poble se santifica per trobar-se amb Déu (14, 15) 20 Els Deu Manaments (1-17) Els israelites tenen por dels fenòmens extraordinaris (18-21) Instruccions sobre l’adoració a Déu (22-26) 21 Decisions judicials per a Israel (1-36) Esclaus hebreus (2-11) Violència (12-27) Animals (28-36) 22 Decisions judicials per a Israel (1-31) Robatoris (1-4) Danys causats a les collites (5, 6) Indemnitzacions i drets de propietat (7-15) Seducció d’una noia verge (16, 17) Adoració i justícia social (18-31) 23 Decisions judicials per a Israel (1-19) Comportament honest i just (1-9) Dissabtes i festes (10-19) Un àngel guiarà Israel (20-26) Conquesta del país i fronteres (27-33) 24 El poble accepta complir el pacte (1-11) Moisès a la muntanya del Sinaí (12-18) 25 Donacions per al tabernacle (1-9) L’Arca (10-22) La taula (23-30) El canelobre (31-40) 26 El tabernacle (1-37) Les teles (1-14) Els marcs i les bases (15-30) Les cortines (31-37) 27 L’altar de les ofrenes cremades (1-8) El pati (9-19) L’oli per al canelobre (20, 21) 28 Els vestits sacerdotals (1-5) L’efod (6-14) El pectoral (15-30) L’Urim i el Tummim (30) La túnica sense mànigues (31-35) El turbant especial amb la plaqueta d’or (36-39) Altres vestits dels sacerdots (40-43) 29 Nomenament dels sacerdots (1-37) L’ofrena diària (38-46) 30 L’altar de l’encens (1-10) El cens i els diners del rescat (11-16) Pica de coure per rentar-se (17-21) Composició de l’oli de la unció (22-33) Composició de l’encens sant (34-38) 31 Els artesans s’omplen de l’esperit de Déu (1-11) El dissabte, un senyal entre Déu i Israel (12-17) Les dues taules de pedra (18) 32 Adoren el vedell d’or (1-35) Moisès sent una cançó (17, 18) Moisès esmicola les taules de la llei (19) Els levites són lleials a Jehovà (26-29) 33 Un missatge molt dur de part de Déu (1-6) S’instal·la la tenda de reunió fora del campament (7-11) Moisès demana veure la glòria de Jehovà (12-23) 34 Noves taules de pedra (1-4) Moisès veu la glòria de Jehovà (5-9) Es repeteixen alguns detalls del pacte (10-28) La cara de Moisès emet rajos (29-35) 35 Instruccions sobre el dissabte (1-3) Donacions per al tabernacle (4-29) Bessalel i Oholiab s’omplen d’esperit (30-35) 36 Porten més donacions de les necessàries (1-7) La construcció del tabernacle (8-38) 37 La fabricació de l’Arca (1-9) La taula (10-16) El canelobre (17-24) L’altar de l’encens (25-29) 38 L’altar de les ofrenes cremades (1-7) La pica de coure (8) El pati (9-20) Llista dels materials utilitzats per al tabernacle (21-31) 39 La fabricació dels vestits sacerdotals (1) L’efod (2-7) El pectoral (8-21) La túnica sense mànigues (22-26) Altres vestits dels sacerdots (27-29) La plaqueta d’or (30, 31) Moisès examina el tabernacle (32-43) 40 Es munta el tabernacle (1-33) La glòria de Jehovà omple el tabernacle (34-38)