La Bíblia et canvia la vida

«Ara soc un millor espòs» (RIGOBERT HOUETO)

• ANY DE NAIXEMENT: 1941

• PAÍS D’ORIGEN: BENÍN

• ANTECEDENTS: POLÍGAM I OPOSITOR DELS TESTIMONIS DE JEHOVÀ

EL MEU PASSAT:

Soc de Cotonou, una ciutat de Benín. Em vaig criar com a catòlic, tot i que sovint no anava a l’església. Com que la poligàmia era legal aleshores, molts catòlics de la meva zona tenien més d’una esposa. En el meu cas, vaig acabar casant-me amb quatre dones.

Quan va esclatar una revolució als anys 70, vaig pensar que seria bo pel meu país. De fet, vaig donar-hi tot el meu suport i em vaig involucrar en política. Als revolucionaris no els agradaven els testimonis de Jehovà perquè eren neutrals en temes polítics. Aquest també era el meu cas i per això els perseguia. Quan uns testimonis missioners van ser expulsats del país el 1976, estava segur que mai més tornarien.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA:

La revolució va acabar el 1990. Per a la meva sorpresa, en poc temps van tornar a aparèixer testimonis missioners al país. Vaig començar a pensar que potser Déu estava de part d’aquesta gent. Per aquell temps, vaig canviar de feina i un dels meus nous companys era testimoni. De seguida em va començar a parlar de les seves creences. Em va ensenyar textos bíblics que descrivien Jehovà com un Déu d’amor i de justícia (Deuteronomi 32:4; 1 Joan 4:8). Aquelles qualitats em cridaven molt l’atenció i, per això, vaig voler saber més de Jehovà, així que vaig decidir estudiar la Bíblia.

En poc temps vaig començar a anar a les reunions dels testimonis de Jehovà. Em va impressionar moltíssim l’amor tan sincer que vaig veure allà. No hi havia diferències de raça o de classe social. Com més temps passava amb els testimonis, més evident va ser per a mi que eren els autèntics seguidors de Jesús (Joan 13:35).

Vaig arribar a la conclusió que si volia servir Jehovà havia de deixar l’Església catòlica. Aquesta no va ser una decisió fàcil, perquè em feia por el que els altres pensarien de mi. Després de molt de temps, i amb l’ajuda de Jehovà, vaig tenir la valentia suficient per desvincular-me de l’Església.

Encara hi havia un altre canvi important que havia de fer. Gràcies al meu estudi de la Bíblia vaig aprendre que Déu no aprova la poligàmia (Gènesi 2:18-24; Mateu 19:4-6). Als seus ulls només era vàlid el meu primer matrimoni. Així que vaig registrar legalment aquest matrimoni i vaig deixar les meves altres dones, tot i que em vaig assegurar que tinguessin el necessari. Al cap d’un temps, dues d’elles es van fer testimonis de Jehovà.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT:

Tot i que la meva dona segueix sent catòlica, respecta la meva decisió de servir Jehovà. Tots dos coincidim que ara soc un millor espòs.

En el passat, pensava que podria millorar la societat mitjançant la política, però tots aquells esforços no van servir de res. Ara tinc clar que el Regne de Déu és l’única solució als problemes de la humanitat (Mateu 6:9, 10). Estic molt agraït a Jehovà per haver-me ajudat a tenir una vida feliç.

«Fer els canvis necessaris no va ser gens fàcil» (ALEX LEMOS SILVA)

• ANY DE NAIXEMENT: 1977

• PAÍS D’ORIGEN: BRASIL

• ANTECEDENTS: PASTOR PENTECOSTAL

EL MEU PASSAT:

Em vaig criar als afores d’Itu, a l’estat de São Paulo. La zona on vivia era coneguda per la seva delinqüència.

Jo era una persona extremadament violenta i immoral. A més, estava ficat en tràfic de drogues. Amb el temps, em vaig adonar que aquest tipus de vida només em duria a la presó o al cementiri, així que ho vaig deixar. Llavors, em vaig unir a l’Església pentecostal i vaig acabar sent pastor.

Sentia que amb el que feia a l’Església podia ajudar a les persones de veritat. Fins i tot tenia un programa religiós a una ràdio comunitària i vaig acabar sent molt conegut. Ara bé, gradualment vaig veure que a l’Església, com a entitat, en realitat no li preocupava el benestar dels seus membres i encara menys li preocupava donar glòria a Déu. Sentia que el seu únic objectiu era recaptar diners, i per això vaig decidir deixar l’Església.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA:

Quan vaig començar a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà, de seguida vaig veure que eren diferents a les altres religions. Hi va haver dues coses que em van impressionar. En primer lloc, els testimonis de Jehovà no només diuen que estimen Déu i els altres, sinó que ho demostren. I segon, no s’involucren en la política o en les guerres (Isaïes 2:4). Aquests dos fets em van convèncer que havia trobat la religió verdadera, el camí estret que duu a la vida eterna (Mateu 7:13, 14).

Vaig arribar a la conclusió que, si volia agradar a Déu, havia de fer alguns canvis importants. En primer lloc, havia de cuidar millor la meva família i passar més temps amb ella. També havia de ser més humil. Fer els canvis necessaris no va ser gens fàcil però, amb l’ajuda de Jehovà, ho vaig aconseguir. Aquests canvis van impressionar molt la meva dona. Ella ja havia començat a estudiar la Bíblia abans que jo, però ara estava progressant més ràpidament. En poc temps, tots dos teníem clar que volíem ser testimonis de Jehovà i, quan va arribar el moment, ens vam batejar el mateix dia.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT:

La meva dona i jo tenim el privilegi d’ajudar els nostres tres fills a desenvolupar una amistat estreta amb Jehovà. Som una família molt feliç. Agraeixo a Jehovà l’oportunitat que m’ha donat d’apropar-me a ell i de fer-me conèixer la veritat de la seva Paraula, la Bíblia. Amb raó diuen que canvia la vida de les persones! Jo en soc una prova.

«Em sento neta, viva i satisfeta» (VICTORIA TONG)

• ANY DE NAIXEMENT: 1957

• PAÍS D’ORIGEN: AUSTRÀLIA

• ANTECEDENTS: INFATESA TRÀGICA

EL MEU PASSAT:

Vaig créixer a Newcastle, a Nova Gal·les del Sud. Tant jo com els meus set germans petits vam créixer a una llar amb un pare violent i alcohòlic, i una mare que també era violenta i que abusava de mi físicament i verbalment. Constantment em deia que era una mala filla i que aniria a l’infern. Aquestes amenaces em feien molta por.

Les ferides que em causava el maltractament de la meva mare sovint feia que no pogués anar a l’escola. Quan tenia 11 anys, el govern em va treure de casa dels meus pares i, amb el temps, em va dur a un convent. A l’edat de 14 anys em vaig escapar del convent però, com que no volia tornar a casa, vaig estar vivint als carrers de Kings Cross, un suburbi de Sydney.

Mentre vivia al carrer, em vaig ficar en el món de les drogues, l’alcohol, la pornografia i la prostitució. En una ocasió vaig viure una cosa que em va espantar molt. Estava allotjada en el pis del propietari d’una discoteca quan, un vespre, dos homes van venir a veure’l. Ell em va enviar a la meva habitació, però vaig poder sentir del que parlaven. El propietari de la discoteca estava fent plans per vendre’m a aquells homes. Tenien la intenció d’amagar-me en un vaixell de càrrega i enviar-me al Japó perquè treballés en un bar. Atemorida, em vaig escapar pel balcó i vaig córrer a buscar ajuda.

Vaig trobar un home que estava de visita a Sydney i li vaig explicar la meva situació. Esperava que em donés diners però, en comptes d’això, em va convidar a anar al pis on s’allotjava perquè em dutxés i mengés alguna cosa. Aquella estada es va allargar més del que pensava. Al cap d’un any, estàvem casats.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA:

Quan vaig començar a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà vaig sentir moltes emocions dins meu. Sentia ràbia quan vaig aprendre que Satanàs és el causant del mal. Sempre m’havien dit que el patiment era culpa de Déu. Em vaig sentir molt alleujada quan vaig aprendre que no castiga la gent en un infern, ja que aquesta idea m’havia aterrit tota la meva vida.

Em va sorprendre molt saber que els testimonis fan servir la Bíblia per prendre decisions en tot aspecte de la seva vida. Ells viuen la seva religió. Tot i que jo era una persona difícil, els testimonis mai em van jutjar pel que deia o pel que feia, sinó que sempre em van tractar amb amor i respecte.

La meva lluita més gran ha estat controlar la meva poca autoestima. Dins meu m’odiava a mi mateixa, i aquests sentiments els vaig continuar tenint fins i tot després de batejar-me com a testimoni de Jehovà. Sabia que estimava Jehovà, però estava convençuda que ell mai podria estimar algú com jo.

Això va canviar 15 anys després. Durant un discurs a la Sala del Regne, l’orador va explicar el text de Jaume 1:23, 24. Aquests versicles comparen la Paraula de Déu a un mirall en el qual ens podem veure nosaltres mateixos de la manera que Jehovà ens veu. Em vaig començar a demanar si de veritat Jehovà em veia diferent de com em veia a mi mateixa. Al principi, em resistia a acceptar aquesta nova idea. Encara sentia que no era possible que Jehovà estimés algú com jo.

Uns dies després vaig llegir un text que em va canviar la vida. El text era Isaïes 1:18, on Jehovà diu: «Veniu i resolguem els assumptes entre nosaltres. Encara que els vostres pecats siguin com l’escarlata, es tornaran blancs com la neu». Em vaig sentir com si Jehovà m’estigués parlant directament i em digués: «Vinga, Vicky, deixem les coses clares entre nosaltres. Jo et conec i conec els teus pecats. Conec el teu cor i t’estimo».

Aquella nit no vaig poder dormir. Encara dubtava que Jehovà em pogués estimar, però vaig començar a pensar en el sacrifici de rescat de Jesús. De cop i volta, vaig caure en el fet que Jehovà havia estat pacient amb mi durant molts anys i que m’havia demostrat que m’estimava de moltes maneres. Malgrat això, era com si jo encara li estigués dient: «El teu amor no és prou gran per incloure’m a mi. El sacrifici del teu fill no és suficient per cobrir els meus pecats». Era com si estigués rebutjant el regal del rescat que Jehovà m’havia fet. Però ara, per fi, meditar en el rescat em va ajudar a adonar-me que Jehovà m’estimava.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT:

Em sento neta, viva i satisfeta. El meu matrimoni ha millorat i estic contenta de poder fer servir la meva experiència per ajudar els altres. Em sento més a prop que mai de Jehovà.

«Aquella va ser la resposta a la meva oració» (SERGEI BOTANKIN)

• ANY DE NAIXEMENT: 1974

• PAÍS D’ORIGEN: RÚSSIA

• ANTECEDENTS: FAN INCONDICIONAL DEL HEAVY-METAL

EL MEU PASSAT:

Vaig néixer a Vótkinsk, la ciutat de naixement del compositor Piotr Ílitx Txaikovski. La nostra família era pobra. El meu pare tenia moltes bones qualitats però, com que era alcohòlic, sempre hi havia tensió a casa.

Jo no era gaire bon estudiant i, a mesura que passaven els anys, vaig desenvolupar un complex d’inferioritat. Em vaig aïllar totalment i desconfiava de tothom. Anar a l’escola era molt estressant. Per exemple, quan havia de parlar davant de la classe, era incapaç d’expressar conceptes bàsics que normalment podia explicar. Al final d’un curs de secundària les meves notes deien: «Té un vocabulari molt limitat i és incapaç d’expressar-se». Aquestes paraules em van destrossar i van fer que em sentís encara més inútil. Llavors, vaig començar a pensar en el sentit de la vida.

D’adolescent, vaig començar a beure alcohol. Al principi, beure em feia sentir bé però quan bevia massa em molestava la consciència. Semblava que la meva vida no tenia cap sentit. Vaig començar a sentir-me més deprimit i de vegades no sortia de casa durant dies. Fins i tot, vaig pensar a suïcidar-me.

Amb 20 anys, vaig passar per una època més estable. Vaig descobrir el heavy-metal. Aquesta música em donava l’energia que necessitava, i m’agradava conèixer gent que també l’escoltava. Em vaig deixar el cabell llarg, vaig començar a portar arracades i em vestia com els músics que admirava. A poc a poc, em vaig convertir en una persona temerària i agressiva, i sovint em discutia amb la família.

Pensava que escoltar heavy-metal em faria feliç, però m’estava passant el contrari. Era una persona totalment diferent. Quan vaig descobrir què feien els músics que tant admirava, em vaig sentir traït.

Per aquest temps, vaig tornar a tenir pensaments suïcides, i aquesta vegada eren més greus. L’única cosa que em frenava era pensar com afectaria això a la meva mare. Ella m’estimava moltíssim i havia fet molt per mi. La situació no era gens fàcil. Estava fart de viure, però no podia posar fi a la meva vida.

Per distreure’m, vaig començar a llegir literatura russa clàssica. El protagonista d’una de les històries que vaig llegir treballava en una església. De cop, vaig sentir un desig molt intens de fer alguna cosa per Déu i pels altres. Per això vaig fer una oració a Déu i li vaig obrir el cor, cosa que no havia fet mai abans. Li vaig demanar a Déu que m’ajudés a tenir una vida amb sentit. Mentre pregava, vaig sentir una pau immensa. Però encara més increïble va ser el que va passar a continuació. Només dues hores després, una testimoni de Jehovà va picar a la meva porta i em va oferir estudiar la Bíblia. Crec que allò va ser la resposta a la meva oració. Aquell dia va ser el principi d’una nova vida.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA:

Encara que va ser molt difícil, vaig llençar tot el que tenia relacionat amb el heavy-metal. Amb tot, la música se’m va quedar al cap durant molt de temps. Sempre que passava per un lloc on sonava aquesta música, pensava en el que havia viscut anys enrere. Però no volia que aquests mals records influïssin negativament en les coses bones que estava aprenent ara. Per això, vaig decidir evitar passar per aquests llocs. I quan al meu cap començava a donar voltes al passat, orava intensament. Fer això em va ajudar a sentir la «la pau de Déu, que va més enllà del que podem entendre» (Filipencs 4:7).

Quan estudiava la Bíblia, vaig aprendre que els cristians tenen l’obligació de compartir les seves creences amb els altres (Mateu 28:19, 20). Mai a la vida m’hagués imaginat que seria capaç de fer això. Però, alhora, tot el que aprenia em feia molt feliç i em donava pau interior. Sabia que les persones també necessiten aprendre aquestes veritats. Així que, malgrat les meves pors, vaig començar a explicar als altres el que aprenia. Sorprenentment, parlar de la Bíblia em va fer sentir més segur de mi mateix. També va enfortir la meva confiança en aquestes creences.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT:

En l’actualitat, tinc un matrimoni feliç i he pogut gaudir d’ajudar algunes persones a aprendre de la Bíblia, incloses la meva germana i la meva mare. Servir Déu i ajudar els altres a aprendre d’ell ha donat un autèntic sentit a la meva vida.