On pots trobar una esperança de veritat?
EL TEU rellotge s’ha aturat i sembla que s’ha espatllat. El vols arreglar, així que busques un lloc per reparar-lo, però te’n adones que hi ha més opcions que no et pensaves. Ara bé, i si descobrissis que un veí teu és l’home que va dissenyar aquest rellotge anys enrere? I és més, descobreixes que et vol ajudar i que ho farà de franc. Si aquest fos el cas, ho tindries clar, no és cert?
Comparem ara aquest rellotge amb la teva esperança. Si trobes que estàs desanimat i estàs perdent l’esperança, tal com li passa a moltes persones avui dia, on creus que pots anar per rebre ajuda? Moltes persones ofereixen orientació en aquest sentit, però hi ha tantes opcions que poden semblar confuses i algunes, fins i tot, contradictòries. Per tant, ¿no seria lògic buscar l’ajuda d’aquell que va dissenyar la humanitat amb la capacitat de sentir esperança? La Bíblia diu que «no està lluny de cadascun de nosaltres» i, encara més, que ens vol ajudar (Fets 17:27; 1 Pere 5:7).
Una definició més profunda de l’esperança
El concepte d’esperança a la Bíblia és més ampli i profund del que entenen avui els metges, científics i psicòlegs. Les paraules del text original de la Bíblia que es tradueixen com a esperança signifiquen literalment ‘esperar amb ganes’ i ‘esperar una cosa bona’. Bàsicament, l’esperança es compon de dos elements: implica tenir el desig que passi una cosa bona, així com tenir el fonament per creure que passarà una cosa bona. L’esperança que ofereix la Bíblia no és una simple il·lusió, sinó que es fonamenta en fets i proves.
És en aquest sentit que l’esperança és semblant a la fe, ja que la fe no és una simple credulitat sinó que s’ha de basar en proves (Hebreus 11:1). Amb tot, la Bíblia diferencia la fe de l’esperança (1 Corintis 13:13).
Posem-ne un exemple per entendre-ho. Quan demanes un favor a un bon amic, esperes que t’ajudi. Però aquesta esperança té fonament perquè confies, o tens fe, en el teu amic. El coneixes bé i saps que és bo i generós. De manera que la fe i l’esperança estan molt relacionades i fins i tot depenen l’una de l’altra, però son diferents. Com pots tenir aquest tipus d’esperança en Déu?
La font de l’esperança
Déu és la font de la veritable esperança. En temps bíblics, Jehovà era considerat «l’esperança d’Israel» (Jeremies 14:8). Tota esperança que el seu poble podia considerar fiable provenia d’ell. Per tant, ell era la seva esperança. Aquesta esperança no era una simple il·lusió; Déu els havia donat un fonament sòlid perquè tinguessin esperança. Al llarg dels segles, Déu s’havia format un historial de promeses que havia fet i que havia complert. Josuè, el líder de la nació, va dir a Israel: «Vosaltres sabeu molt bé [...] que no ha quedat sense complir ni una sola paraula de totes les bones promeses que us ha fet Jehovà, el vostre Déu» (Josuè 23:14).
Milers d’anys més tard, encara podem confiar en aquest historial. La Bíblia està plena de les extraordinàries promeses de Déu, així com del registre històric i veraç del seu compliment. Les profecies de Déu són tan fiables que de vegades es registren com si ja s’haguessin complert.
És per aquest motiu que podem dir que la Bíblia és el llibre de l’esperança. A mesura que analitzis el tracte que Déu va tenir amb els humans al llarg de la història, tindràs més raons per posar la teva esperança en ell. L’apòstol Pau va escriure: «Tot el que ha estat escrit anteriorment ha estat escrit per a la nostra ensenyança, perquè per mitjà del nostre aguant i el consol de les Escriptures tinguem esperança» (Romans 15:4).
Quina esperança ens dona Déu?
En quin moment de la vida necessitem més esperança? No és cert que ho és quan ens trobem cara a cara amb la mort? Però, per a molts, és precisament en aquestes circumstàncies, quan pateixen la mort d’un ésser estimat, per exemple, que els sembla impossible tenir esperança. Al cap i a la fi, què hi ha que sigui més desesperant que la mort? Fem el que fem, no podem escapar d’ella. I encara que siguem capaços d’evitar-la durant un temps, no hi ha res que puguem fer per revertir els seus efectes. Tenint això en compte, és molt adient que la Bíblia anomeni la mort «l’últim enemic» (1 Corintis 15:26).
Aleshores, és possible tenir esperança davant la mort? Sí, de fet el text bíblic que parla de la mort com «l’últim enemic» també diu que aquest adversari «serà destruït». I és que Déu és més poderós que la mort i ho ha demostrat en diferents ocasions. De quina manera? Tornant els morts a la vida. La Bíblia parla de nou ocasions diferents en què Jehovà va fer servir el seu poder per tornar la vida a persones que havien mort.
Un d’aquests moments memorables va ser quan Jehovà va donar poder al seu Fill, Jesús, per ressuscitar el seu estimat amic Llàtzer, que feia quatre dies que era mort. Jesús no va fer aquest acte en secret, sinó obertament, davant dels ulls d’una multitud (Joan 11:38-48, 53; 12:9, 10).
Potser et preguntes: «Quin sentit tenia ressuscitar la gent? No van envellir i tornar a morir?». Sí. Però gràcies a relats fiables com aquest tenim més que el desig de tornar a veure els nostres éssers estimats quan tornin a la vida; també tenim raons per creure que ho faran. En altres paraules, tenim una esperança de veritat.
Jesús va dir: «Jo soc la resurrecció i la vida» (Joan 11:25). Ell és qui rebrà el poder de Jehovà per tornar la vida a persones de tot el món. Jesús va dir: «Ve l’hora en què tots els que estan a les tombes escoltaran la seva veu [la de Crist] i en sortiran» (Joan 5:28, 29). Podem estar segurs, doncs, que tots els que estan dormint en la mort tornaran a la vida en una terra feta una paradís.
El profeta Isaïes va dibuixar aquesta bonica escena del que serà la resurrecció: «Els teus morts viuran. Els meus cadàvers s’aixecaran. Desperteu-vos i crideu d’alegria, vosaltres que viviu a la pols! Perquè la teva rosada és com la rosada del matí, i la terra farà que els que estan impotents en la mort tornin a viure» (Isaïes 26:19).
Quines paraules tan encoratjadores! Els morts es troben en el lloc més segur que ens puguem imaginar. Tal com un infant es troba protegit dins del ventre de la seva mare, els que estan descansant a la tomba es troben perfectament resguardats en la memòria infinita del Déu Totpoderós (Lluc 20:37, 38). I, ben aviat, quan tornin a la vida, rebran una dolça benvinguda, com la que rep un nadó en arribar a una família. Per tant, fins i tot davant la mort, hi ha esperança.
Com et pot ajudar l’esperança?
Podem aprendre molt del que Pau va dir sobre l’esperança. Ell va comparar l’esperança a una part essencial de l’armadura espiritual: el casc (1 Tessalonicencs 5:8). Què va voler ensenyar? En temps bíblics, quan un soldat anava a la batalla, duia al cap un casc de metall, sovint a sobre d’un protector de pell o de feltre. Aquest casc protegia el cap del soldat de possibles cops letals. De la mateixa manera, l’esperança protegeix la nostra ment i els nostres pensaments. Tenir una esperança ferma basada en el propòsit de Déu t’ajudarà a tenir pau en comptes d’angoixar-te o desesperar-te quan afrontis proves difícils. No és veritat que tots nosaltres necessitem dur un casc com aquest?
Pau va fer servir un altre exemple que descriu com és l’esperança dels que serveixen Déu. Va escriure: «Aquesta esperança que tenim, que és ferma i segura, és una àncora per a l’ànima» (Hebreus 6:19). Pau sabia com d’important era una àncora, ja que havia sobreviscut a més d’un naufragi. Enmig d’una tempesta, els mariners tiraven l’àncora perquè el vaixell s’aferrés al fons marí, pogués capejar el temporal i no s’estavellés contra les roques.
De la mateixa manera, si les promeses de Déu són per nosaltres una esperança «ferma i segura», serem capaços de capejar el temporal d’aquest món. Jehovà promet que ben aviat la humanitat ja no haurà de patir a causa de les guerres, la delinqüència, el dolor o la mort (consulta el requadre de la pàgina 10). Aferrar-nos a aquesta esperança ens pot ajudar a evitar un naufragi personal, ja que ens motivarà a posar en pràctica els consells de Déu a la nostra vida i a rebutjar la manera immoral de pensar i actuar tan estesa en aquest món.
L’esperança que Jehovà ofereix també t’implica a tu personalment. Ell vol que gaudeixis de la vida tal com l’havia dissenyat originalment. El seu desig és «que tota classe de persones se salvin». Com? Primer, cal que «arribin a tenir un coneixement exacte de la veritat» (1 Timoteu 2:4). Els editors d’aquesta revista et conviden a conèixer la veritat que es troba a la Bíblia. L’esperança que dona Déu no la podràs trobar en cap altre lloc.
Quan facis teva aquesta esperança, mai més et tornaràs a trobar indefens. Déu et donarà la força que necessites per fer realitat tots els objectius que et marquis i que estiguin d’acord amb la seva voluntat (2 Corintis 4:7; Filipencs 4:13). No és cert que aquest és el tipus d’esperança que necessitem tots? Així, si penses que et cal esperança, si l’has estat cercant, no et rendeixis. L’esperança és al teu abast!
[Requadre/Imatge]
Raons per tenir esperança
Aquests pensaments bíblics poden fer créixer la teva esperança:
◼ Déu promet un futur meravellós.
La seva Paraula diu que tota la terra es convertirà en un paradís on els humans viuran feliços com una sola família (Salm 37:11, 29; Isaïes 25:8; Apocalipsi 21:3, 4).
◼ Déu no pot mentir.
Ell odia tot tipus de mentida. Jehovà és infinitament sant, o pur, així que és impossible que menteixi (Proverbis 6:16-19; Isaïes 6:2, 3; Titus 1:2; Hebreus 6:18).
◼ Déu té poder il·limitat.
Només Jehovà és totpoderós. No hi ha res a l’univers que pugui impedir que compleixi les seves promeses (Èxode 15:11; Isaïes 40:25, 26).
◼ Déu vol que visquis per sempre.
◼ Déu té esperança en nosaltres.
Ell tria centrar-se en les nostres bones qualitats i els esforços que fem, en comptes de fixar-se en els nostres defectes i errors (Salm 103:12-14; 130:3; Hebreus 6:10). Ell espera que fem el que és correcte i està content quan ho fem (Proverbis 27:11).
◼ Déu promet que t’ajudarà a complir els teus objectius.
Si fem el que ell espera de nosaltres, mai ens sentirem indefensos. Déu sempre ens ajudarà mitjançant el seu esperit sant, la força més poderosa que hi ha (Filipencs 4:13).
◼ Si tens esperança en Déu, ell mai et decebrà.
Sempre podràs comptar amb ell, perquè és la persona en qui més pots confiar (Salm 25:3).
[Imatge]
Tal com un casc ens protegeix el cap, l’esperança ens protegeix la ment
[Imatge]
Igual que una àncora, una esperança ben fonamentada ens pot donar estabilitat
[Crèdits]
Per gentilesa de René Seindal/Su concessione del Museo Archeologico Regionale A. Salinas di Palermo