Què diu la Bíblia sobre l’ocultisme?

HI HA molta gent que no creu en tot el que està relacionat amb l’ocultisme i els fenòmens paranormals i que pensa que són ximpleries, un invent cinematogràfic. Però la Bíblia ens dóna una visió totalment diferent, ens diu clarament que vigilem amb l’ocultisme. Per exemple, Deuteronomi 18:10-13 (MM) diu: «Que ningú de vosaltres [...] practiqui l’endevinació, ni interpreti els presagis dels núvols; que no hi hagi fetillers, ni embruixadors, ni encantadors, ni ningú que consulti els espectres, ni endevins, ni evocadors de morts». Per què no? Tot seguit diu: «Ja que Jahvè detesta tots aquells qui practiquen aquestes coses [...]. Sigues fidel a Jahvè, el teu Déu».

Per què condemna la Bíblia de manera tan contundent qualsevol tipus d’ocultisme?

UN ORIGEN REPUGNANT

La Bíblia explica que, molt abans de crear la terra, Déu va crear milions d’éssers espirituals, els àngels (Job 38:4, 7; Apocalipsi 5:11). Déu els hi va donar llibertat per escollir entre el que està bé i el que està malament. Alguns van decidir rebel·lar-se contra Déu, van deixar la seva posició al cel i van baixar a la terra per causar-hi problemes. Com a conseqüència, el món es va omplir de violència (Gènesi 6:2-5, 11; Judes 6).

La Bíblia diu que aquests àngels malvats, els dimonis, tenen una gran influència sobre la humanitat i estan enganyant milions de persones (Apocalipsi 12:9). A més, s’aprofiten de la curiositat innata que tenim per conèixer el futur (1 Samuel 28:5, 7; 1 Timoteu 4:1).

És veritat que sembla que alguns poders sobrenaturals ajuden la gent (2 Corintis 11:14). Però, en realitat, això és un engany dels dimonis per tapar-nos els ulls i que no sapiguem la veritat sobre Déu (2 Corintis 4:4).

Així doncs, segons la Bíblia, contactar amb els esperits no és tan sols un passatemps. Per això, quan algunes persones que estaven interessades en les ensenyances de Jesús van aprendre què hi ha al darrere de l’ocultisme, «un gran nombre dels que s’havien dedicat a la màgia van portar els seus llibres i els van cremar», encara que valien molts diners (Fets 19:19).

Avui dia, també hi ha molta gent que no vol tenir res a veure amb cap activitat o diversió que estigui relacionada amb el món dels esperits. Per exemple, quan la Mariaa tenia 12 anys, semblava que podia predir el futur o avisar les persones d’alguns perills. Llegia les cartes del tarot als seus companys de classe, i com que les seves prediccions es complien, va quedar fascinada amb l’ocultisme.

La Maria creia que allò era un do que havia rebut de Déu per ajudar les persones. Ella admet: «Hi havia una cosa que em desconcertava. Podia llegir les cartes als altres, però no me les podia llegir a mi mateixa, encara que jo també volia saber el meu futur».

La Maria tenia moltes preguntes i no sabia on trobar les respostes. Va pregar a Déu perquè l’ajudés, i els testimonis de Jehovà s’hi van posar en contacte i van començar a estudiar la Bíblia amb ella. A la Bíblia va aprendre que Déu no li havia donat el poder per predir el futur i que per ser amiga de Déu s’havia de desfer de qualsevol cosa que tingués a veure amb l’ocultisme (1 Corintis 10:21). Què va fer ella? Va llençar tots els objectes i llibres que tenien relació amb els esperits. Ara dedica el seu temps a compartir amb els altres les veritats que ha après a la Bíblia.

Quan en Michael era adolescent, devorava les novel·les de fantasia on sortien personatges amb poders sobrenaturals. Ell diu: «Em sentia com si fos un dels herois adolescents que exploraven mons imaginaris». A poc a poc, va passar a llegir llibres sobre màgia i rituals satànics. Admet: «La curiositat em va portar a llegir llibres i a veure pel·lícules d’aquesta temàtica».

Ara bé, el que en Michael va aprendre del seu estudi de la Bíblia va fer que es plantegés seriosament si estava bé llegir tot allò. Ell comenta: «Em vaig fer una llista de tot el que tenia que estigués relacionat amb l’ocultisme, i ho vaig llençar tot. Vaig aprendre una lliçó molt important. A 1 Corintis 10:31, la Bíblia diu: “Feu-ho tot per a la glòria de Déu”. Així que ara em pregunto: “Té aquest llibre alguna cosa que a Déu no li agrada?”. Si és així, veig que no serà per a la glòria de Déu i no el llegeixo».

La Bíblia es compara a si mateixa a un llum. De fet, és l’únic lloc on s’exposa amb claredat què és l’ocultisme (Salm 119:105). Però, a més, a la Bíblia trobem una promesa meravellosa: aviat viurem sense la influència dels esperits malvats. I això tindrà un efecte molt positiu en la humanitat. Per exemple, a Salm 37:10, 11 diu: «Encara una mica, i el malvat ja no hi serà: i miraràs el seu lloc, i ja no hi serà; però els humils heretaran la terra, i gaudiran de molta pau».