«Un testimoni complet»

1. De què estan convençuts Pau i els seus companys, i per què?

ÉS VORA l’any 59 de la n. e. i Pau segueix sota custòdia. Tant ell com els seus amics lleials Lluc i Aristarc viatgen a bord d’un gran vaixell que ha salpat de l’illa de Malta en direcció a Itàlia carregat de gra (Fe. 27:2). Els mariners estan convençuts que l’impressionant mascaró de proa dels Fills de Zeus els protegirà (consulta la nota d’estudi de Fets 28:11). Però Pau i els seus companys no confien en la protecció dels bessons Càstor i Pòl·lux. Ells confien en Jehovà, el Déu que ha assegurat a l’apòstol que donarà un testimoni complet a Roma i que es presentarà davant del Cèsar (Fe. 23:11; 27:24).

2, 3. Quina ruta fa el vaixell de Pau, i qui l’ha acompanyat durant tota la travessia?

² Després de passar tres dies al port de Siracusa, una bonica ciutat siciliana que no té res a envejar a Atenes i Roma, el vaixell es fa a la mar en direcció a Règium, una ciutat situada a la punta de la bota d’Itàlia. En menys de dos dies, empentada per un vent del sud, l’embarcació recorre una distància d’uns 320 quilòmetres fins a arribar al port de Putèols, prop de l’actual Nàpols (Fe. 28:12, 13).

³ Pau es troba a la darrera etapa del seu viatge a Roma i molt aviat es presentarà davant de l’emperador Neró. «El Déu de tot consol» ha acompanyat l’apòstol al llarg de tota aquesta travessia i, com veurem a continuació, seguirà fent-li costat (2 Cor. 1:3). Pau, com sempre, continuarà predicant amb l’entusiasme que el caracteritza.

Pau «va donar gràcies a Déu i es va animar molt» (Fets 28:14, 15)

4, 5. a) Com van mostrar hospitalitat els germans de Putèols, i per què gaudia Pau de tanta llibertat? b) Quins bons resultats pot tenir la bona conducta dels germans que estan empresonats?

⁴ Lluc explica què va passar un cop van desembarcar a Putèols: «Allà vam trobar germans i ens van suplicar que ens quedéssim amb ells set dies» (Fe. 28:14). Quins cristians tan hospitalaris! Segur que els dies que van passar amb Pau i els seus companys els van animar molt i els van enfortir espiritualment. Però, com és que Pau gaudia de tanta llibertat tenint en compte que era un presoner? És molt possible que s’hagués guanyat la confiança dels soldats romans que el custodiaven.

⁵ En els nostres dies, gràcies a la seva bona conducta, als servents de Jehovà que han estat a la presó o a camps de concentració sovint també se’ls han concedit certs privilegis o llibertats. Per exemple, a Romania, un home que estava complint una condemna de 75 anys de presó per robatori va començar a estudiar la Bíblia i va fer canvis dràstics a la seva personalitat. Com a resultat, els guàrdies li van dir que s’encarregués d’anar a la ciutat per comprar coses per a la presó i que hi podia anar sense cap mena de vigilància. Ara bé, el més important és que la nostra conducta dona glòria a Jehovà (1 Pe. 2:12).

6, 7. Com van demostrar els germans de Roma fins a quin punt s’estimaven l’apòstol Pau?

⁶ Després, Pau i els seus companys probablement van caminar uns 50 quilòmetres des de Putèols fins a Càpua. Allà van agafar la via Àpia, una carretera pavimentada amb grans lloses de pedra volcànica que portava fins a Roma. Des d’aquesta coneguda via, els viatgers podien gaudir dels bonics paisatges rurals i, en certs punts, de magnífiques vistes del mar Mediterrani. La via Àpia també travessava les llacunes Pontines, una zona d’aiguamolls situada a uns 60 quilòmetres de Roma on es trobava la Plaça del Mercat d’Api. Lluc ens explica que, quan els germans de Roma van tenir notícies d’ells, alguns van anar fins a aquell mercat i d’altres els van esperar a les Tres Tavernes, un lloc situat a uns 50 quilòmetres de Roma on els viatgers solien aturar-se. No hi ha dubte que aquells germans s’estimaven molt l’apòstol (Fe. 28:15).

⁷ La Plaça del Mercat d’Api no era un lloc gens còmode ni agradable per als viatgers que necessitaven fer una aturada per descansar. Horaci, un escriptor satíric i poeta romà, va explicar que el mercat estava replet «de mariners i de taverners malignes» i que, fins i tot, s’havia negat rotundament a sopar en aquell lloc «a causa de l’aigua que era pèssima».a Malgrat totes aquestes incomoditats, aquells germans de Roma estaven encantats d’esperar Pau i els seus companys i de poder acompanyar-los durant l’etapa final del seu viatge.

8. Per què «va donar gràcies» Pau a Déu quan va veure els seus germans?

⁸ El relat continua dient: «Quan Pau els va veure, va donar gràcies a Déu i es va animar molt» (Fe. 28:15). Només de veure els seus estimats germans, alguns dels quals potser coneixia personalment, l’apòstol es va sentir molt animat i reconfortat. Però, per què va donar Pau gràcies a Déu? Perquè era molt conscient que aquesta mena d’amor és part del fruit de l’esperit de Jehovà (Gàl. 5:22). Avui dia, l’esperit sant també ens motiva a fer sacrificis pels altres i a consolar els que ho necessiten (1 Tes. 5:11, 14).

9. Com podem imitar l’exemple dels germans que van anar a rebre Pau?

⁹ Per exemple, l’esperit sant motiva molts germans a mostrar hospitalitat als servents de Jehovà que s’esforcen de valent per fer més en el seu servei, com ara els superintendents de circuit, els missioners i altres germans que serveixen a temps complet. Creus que podries donar més suport a la propera visita del superintendent de circuit, potser convidant-lo a casa teva a ell i a la seva dona, si està casat? Podries fer plans per predicar amb ells? De ben segur que les benediccions que rebràs superaran qualsevol sacrifici que hagis de fer. Imagina el goig que van sentir aquells germans de Roma quan van escoltar algunes de les experiències que Pau i els seus companys els van explicar (Fe. 15:3, 4).

«A tot arreu es parla malament d’aquesta secta» (Fets 28:16-22)

10. Quina era la situació de Pau a Roma, i què va fer l’apòstol poc després d’arribar-hi?

¹⁰ Quan finalment l’apòstol i tots els que l’acompanyaven van arribar a Roma, «a Pau se li va permetre viure sol amb un soldat que el vigilava» (Fe. 28:16). Normalment, a les persones que estaven sota arrest domiciliari se les encadenava a un guàrdia per evitar que s’escapessin. Però cap cadena podria impedir que aquest entusiasta proclamador del Regne continués predicant. Per això, tan sols tres dies després d’arribar d’aquell esgotador viatge, Pau «va fer cridar els homes més importants dels jueus» per presentar-se i donar-los testimoni.

11, 12. Què va fer Pau per eliminar qualsevol prejudici que poguessin tenir els jueus de Roma?

¹¹ L’apòstol els va dir: «Germans, tot i que no he fet res contra el poble ni contra els costums dels nostres avantpassats, em van arrestar a Jerusalem i em van entregar en mans dels romans. I després d’interrogar-me, em van voler alliberar perquè no hi havia cap motiu per condemnar-me a mort. Però quan els jueus s’hi van oposar, em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, però no perquè tingués res de què acusar la meva nació» (Fe. 28:17-19).

¹² Pau es va dirigir als jueus que l’escoltaven com a «germans» per intentar establir un terreny comú i eliminar qualsevol prejudici que poguessin tenir (1 Cor. 9:20). També els va deixar clar que no estava a Roma per acusar la nació jueva, sinó per apel·lar al Cèsar. Ara bé, aquells jueus no havien sentit a parlar de la seva apel·lació (Fe. 28:21). Com és que els jueus de Judea no havien dit res sobre Pau als seus companys de Roma? Una obra de consulta comenta: «El vaixell on viatjava Pau devia ser un dels primers que va arribar a Itàlia després de l’hivern. Per això encara no havia pogut arribar cap representant de les autoritats jueves de Jerusalem, ni tampoc cap carta que parlés sobre el seu cas».b

13, 14. Què va fer Pau per presentar el missatge del Regne, i com podem imitar el seu exemple?

¹³ Aleshores, Pau va fer una afirmació que segur que va captar l’atenció d’aquells jueus. Va dir: «Per aquest motiu he demanat veure-us i parlar amb vosaltres, perquè porto aquesta cadena per l’esperança d’Israel» (Fe. 28:20). Aquesta esperança que els cristians predicaven estava estretament relacionada amb el Messies i el seu Regne. Tot seguit, els ancians jueus li van respondre: «Volem escoltar directament de tu el que penses, perquè sabem que a tot arreu es parla malament d’aquesta secta» (Fe. 28:22).

¹⁴ Igual que Pau, quan prediquem les bones notícies del Regne, ens hem d’esforçar per dir alguna cosa que capti l’atenció dels nostres oients o per fer preguntes que despertin el seu interès. Pots trobar molt bones idees en publicacions com el Quadern d’activitats per a la reunió Vida cristiana i predicació i el fullet Millora la teva lectura i ensenyança. Estàs aprofitant al màxim aquestes eines?

Donem «un testimoni complet» igual que Pau (Fets 28:23-29)

15. Quines quatre coses aprenem de la manera com Pau va predicar als jueus?

¹⁵ El dia acordat, un grup encara més gran de jueus va anar a la casa on Pau estava allotjat. L’apòstol els va estar parlant «des del matí fins al vespre» i els va donar «un testimoni complet del Regne de Déu i, utilitzant la Llei de Moisès i els Profetes, els intentava convèncer perquè creguessin en Jesús» (Fe. 28:23). Què aprenem de la manera com Pau va predicar als jueus? Primer, va centrar el seu missatge en el Regne de Déu. Segon, es va esforçar per persuadir o convèncer els seus oients. Tercer, els va fer raonar basant-se en les Escriptures. I quart, va mostrar un esperit de sacrifici perquè els va estar donant testimoni «des del matí fins al vespre». Quin bon exemple per a tots nosaltres! Què va passar després? El relat explica: «Alguns van creure el que deia, però d’altres no. I com que no es posaven d’acord entre ells, van començar a marxar» (Fe. 28:24, 25a).

16-18. Per què la reacció dels jueus de Roma no va sorprendre Pau, i com ens hauríem de sentir quan les persones rebutgin el nostre missatge?

¹⁶ La reacció d’aquells jueus no va sorprendre gens l’apòstol. Les Escriptures havien profetitzat que la gent reaccionaria d’aquesta manera, i aquell no era el primer cop que Pau veia aquesta actitud (Fe. 13:42-47; 18:5, 6; 19:8, 9). Per això, mentre marxaven, l’apòstol va dir als que no volien acceptar el missatge: «Amb raó l’esperit sant va parlar als vostres avantpassats a través del profeta Isaïes i va dir: “Ves a dir a aquest poble: ‘Per més que escolteu no entendreu, i per més que mireu no hi veureu. Perquè el cor d’aquest poble s’ha fet insensible’”» (Fe. 28:25b-27). El terme que es tradueix com a ‘insensible’, en l’idioma original fa referència a un cor endurit o gras que no permet que el missatge del Regne entri dins seu. Quina actitud tan lamentable!

¹⁷ Finalment, Pau va dir a aquells jueus que, encara que ells no l’havien escoltat, les nacions sí que l’escoltarien (Fe. 28:28; Sl. 67:2; Is. 11:10). De fet, podia fer aquesta afirmació perquè ja havia vist com molts gentils havien acceptat el missatge del Regne (Fe. 13:48; 14:27).

¹⁸ Com hauríem de reaccionar nosaltres quan les persones rebutgen el missatge? Igual que Pau, no ens hauríem d’ofendre. De fet, la Bíblia diu que les persones que triarien «el camí que duu a la vida» serien relativament poques (Mt. 7:13, 14). Ara bé, quan algú de bon cor es posa de part de Jehovà, ens n’alegrem molt i l’acollim amb els braços oberts (Lc. 15:7).

«Predicava el Regne de Déu» (Fets 28:30, 31)

19. Què va fer Pau per aprofitar bé les seves circumstàncies?

¹⁹ Lluc conclou el seu relat amb unes paraules que descriuen molt bé l’actitud que l’apòstol sempre va tenir cap a la predicació: «Pau es va quedar dos anys sencers a la casa que havia llogat i rebia amablement tots els que l’anaven a visitar. Els predicava el Regne de Déu i els ensenyava sobre el Senyor Jesucrist amb moltíssim valor i sense cap obstacle» (Fe. 28:30, 31). Sens dubte, Pau és un excel·lent exemple d’hospitalitat, fe i entusiasme.

20, 21. A qui va ajudar Pau mentre estava a Roma?

²⁰ Una de les persones que Pau va rebre amb molta amabilitat va ser Onèsim, un esclau que havia fugit de Colosses. Amb l’ajuda de l’apòstol, Onèsim va fer-se cristià i va arribar a ser el seu «estimat i fidel germà». De fet, en una de les seves cartes, Pau el va descriure com un «fill» i va dir que ell s’havia convertit «en el seu pare» (Col. 4:9; File. 10-12). Segur que Onèsim va ser una veritable font d’ànim per a l’apòstol.c

²¹ L’exemple de Pau va tenir un efecte molt positiu en altres persones. Quan va escriure als filipencs, l’apòstol va dir: «Vull que sapigueu que la meva situació en realitat ha contribuït a estendre les bones notícies, perquè tota la guàrdia pretoriana i tots els altres saben que porto aquestes cadenes per causa de Crist. I ara la majoria de germans en el Senyor tenen més confiança gràcies a les meves cadenes i demostren més valentia al parlar de la paraula de Déu sense por» (Fili. 1:12-14).

22. Com va aprofitar Pau el temps que va estar confinat a Roma?

²² Pau va aprofitar el temps que va estar confinat a Roma per escriure algunes cartes als germans de les congregacions del segle I.d Aquestes cartes, que ara formen part de les Escriptures Gregues Cristianes, no només van beneficiar aquells cristians, també ens beneficien a nosaltres perquè el seu missatge inspirat continua sent tan pràctic com ho va ser aleshores (2 Tim. 3:16, 17).

23, 24. Quina actitud han mostrat molts cristians que han sigut empresonats per la seva fe?

²³ Encara que el llibre de Fets no indica quan va ser alliberat, en total Pau va estar uns quatre anys empresonat, dos a Cesarea i dos més a Roma (Fe. 23:35; 24:27).e En tot moment, però, va mantenir una actitud positiva i va fer el màxim en el seu servei a Jehovà. De manera semblant, molts servents de Jehovà dels nostres dies, encara que han estat empresonats de manera injusta per la seva fe, no han perdut el goig ni han deixat de predicar. Pensa en el cas de l’Adolfo, un germà d’Espanya que va estar empresonat per mantenir-se neutral. Un dels guàrdies li va dir: «Estem molt impressionats. Hem intentat fer-te la vida impossible, però com més difícil t’ho posàvem, més somreies i més amable eres amb nosaltres».

²⁴ Els vigilants de la presó confiaven tant en l’Adolfo que no tancaven la porta de la seva cel·la. Alguns soldats fins i tot anaven a visitar-lo per fer-li preguntes bíbliques. Un dels guàrdies anava tot sovint a la seva cel·la per llegir la Bíblia mentre l’Adolfo vigilava que no vingués ningú. S’havien intercanviat els papers. Ara el vigilant era l’Adolfo! Sens dubte, l’exemple de germans fidels com aquest ens motiva a ser valents i a «parlar de la paraula de Déu sense por», fins i tot en circumstàncies molt difícils.

25, 26. Quina impressionant profecia va veure complir-se l’apòstol Pau en menys de 30 anys, i com s’està complint en els nostres dies?

²⁵ Malgrat les seves cadenes, Pau «predicava el Regne de Déu» i «ensenyava sobre el Senyor Jesucrist amb moltíssim valor» a tots els que el visitaven. Quina manera tan commovedora de concloure l’apassionant relat del llibre de Fets! Lluc va encetar el seu relat amb la comissió que Jesús va donar als seus deixebles: «Rebreu poder quan l’esperit sant vingui sobre vosaltres, i sereu els meus testimonis a Jerusalem, a tot Judea, a Samària i fins a la part més llunyana de la terra» (Fe. 1:8). Encara no havien passat 30 anys des que el Fill de Déu havia pronunciat aquestes paraules, que el missatge del Regne ja s’havia predicat «en tota la creació que hi ha sota el cel» (Col. 1:23).f És innegable que el poder de l’esperit de Déu és immens! (Zac. 4:6.)

²⁶ En l’actualitat, és gràcies a aquest mateix esperit que la resta de cristians ungits, juntament amb les «altres ovelles», continuen donant «un testimoni complet del Regne de Déu» en 240 països i territoris (Jn. 10:16; Fe. 28:23). I tu, estàs fent tot el que pots per donar suport a aquesta extraordinària obra?