El Sopar del Senyor

Aquesta nit Jesús ha ensenyat als seus apòstols una lliçó d’humilitat rentant-los els peus. Ara, aparentment després del sopar de la Pasqua, cita les paraules profètiques de David: «El meu amic íntim, en qui jo confiava, que menjava el meu pa, ha aixecat el taló contra mi». Llavors explica: «Un de vosaltres em trairà» (Salm 41:9; Joan 13:18, 21).

Els apòstols es miren els uns als altres i cadascú pregunta: «Senyor, no sóc jo, veritat?». Fins i tot Judes Iscariot ho pregunta. Pere li demana a Joan, el qual està al costat de Jesús a la taula, que esbrini qui és. Aleshores, Joan es recolza sobre el pit de Jesús i li diu: «Senyor, qui és?» (Mateu 26:22; Joan 13:25).

Jesús respon: «És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré». Després de sucar un tros de pa en un plat de la taula, Jesús el dóna a Judes i li diu: «El Fill de l’home se’n va, tal com s’ha escrit d’ell, però ai de l’home que el traeix! Més li valdria no haver nascut» (Joan 13:26; Mateu 26:24). Llavors, Satanàs entra dins de Judes. Aquest home, que ja està corromput, ara s’entrega al Diable per fer la seva voluntat i es converteix en «el fill de la destrucció» (Joan 6:64, 70; 12:4; 17:12).

Jesús li diu a Judes: «El que fas, fes-ho de pressa». Ara bé, els altres apòstols s’imaginen que Jesús li ha dit a Judes, el qual té la caixa dels diners, que compri el que necessiten per a la festa o que doni alguna cosa als pobres (Joan 13:27-30). En canvi, Judes se’n va per trair Jesús.

A la mateixa nit del sopar de la Pasqua, Jesús institueix un sopar totalment nou. Agafa un pa, fa una oració per donar gràcies, el parteix i el dóna als deixebles perquè en mengin. Ell diu: «Això representa el meu cos, que donaré a favor vostre. Continueu fent això en memòria meva» (Lluc 22:19). Així doncs, passen el pa i els apòstols en mengen.

Ara Jesús agafa una copa de vi, fa una oració per donar gràcies, i la passa als apòstols. Tots beuen de la copa, i Jesús diu: «Aquesta copa representa el nou pacte que entrarà en vigor per mitjà de la meva sang, que serà vessada a favor vostre» (Lluc 22:20).

D’aquesta manera, Jesús institueix el memorial de la seva mort que els seus seguidors han de celebrar cada any el 14 de nissan. Això servirà per recordar el que Jesús i el seu Pare han fet perquè les persones que tenen fe puguin ser alliberades de la condemna del pecat i la mort. Aquesta celebració és més important que la Pasqua dels jueus, ja que destaca la verdadera alliberació per a la humanitat que té fe.

Jesús diu que la seva sang «serà vessada per perdonar els pecats de moltes persones». Entre les moltes persones que seran perdonades estan els seus apòstols i altres deixebles igual de fidels. Ells són els que estaran amb Jesús al Regne del seu Pare (Mateu 26:28, 29).