32 ELISEU
«Oh Jehovà! Si us plau, obre-li els ulls»
DE BON matí, l’ajudant d’Eliseu es va llevar, va sortir fora i va contemplar una escena esfereïdora: un immens batalló de siris amb cavalls i carros de guerra. Durant la nit, tot aquell exèrcit havia rodejat la ciutat fortificada de Dotan, que estava sobre un turó que s’alçava al mig d’una vall d’Israel. Havien vingut per capturar el profeta Eliseu. Completament aterrit, l’ajudant va anar a correcuita a dir al seu amo que estaven en gran perill.
Aquest no era el primer cop que Eliseu havia de fer front a perills i amenaces de mort. Anys enrere, Jehovà havia dit al profeta Elies que nomenés Eliseu el seu successor i que el capacités, i junts es van enfrontar al malvat rei Acab, a la seva dona Jezabel i al seu fill Ahazià. A més, quan de sobte un dia va aparèixer un carro de foc al cel i una tempesta de vent es va endur Elies, Eliseu es va quedar sol. Probablement mai més va tornar a veure el seu estimat amic i mentor. Amb tot, Eliseu va continuar amb l’obra que Elies havia encapçalat i, a partir d’aquell moment, va ser ell qui va dirigir «els fills dels profetes» en la campanya contra l’adoració de Baal (2 Re. 2:15).
Jehovà havia donat poder a Eliseu per fer molts miracles. No feia gaire que aquest profeta havia curat Naaman, un cap de l’exèrcit que el rei Ben-Hadad de Síria tenia en alta estima. Ara bé, en comptes d’estar-li agraït, aquest rei va continuar atacant Israel. Jehovà, però, va frustrar els seus plans revelant a Eliseu un cop i un altre on atacarien les tropes dels siris. Ben-Hadad es va posar furiós i va manar als seus servidors que li diguessin qui d’ells l’estava traint i estava ajudant el rei d’Israel. Un d’ells li va dir: «És Eliseu, el profeta que hi ha a Israel, qui diu al rei d’Israel el que dius dins la teva habitació». Quan Ben-Hadad es va assabentar que Eliseu estava a Dotan, sense pensar-s’ho dos cops, hi va enviar els seus soldats per capturar-lo.
Malgrat que semblava que Eliseu i el seu ajudant estaven atrapats i indefensos davant d’un enorme exèrcit, el profeta sabia que no ho estaven
Tal com hem descrit al principi, quan l’ajudant d’Eliseu va veure l’exèrcit dels siris, va anar corrents a avisar el profeta. Aleshores li va dir: «Senyor meu! Què farem ara?». Els ulls de l’ajudant reflectien el terrible pànic que sentia, així que Eliseu li va dir: «No tinguis por!». Llavors, va pronunciar unes paraules que coneixem molt bé: «N’hi ha més amb nosaltres que amb ells». És molt probable que l’ajudant d’Eliseu mirés el profeta amb incredulitat. Com era possible que dos homes superessin en nombre aquell enorme exèrcit? Tot seguit Eliseu va orar: «Oh Jehovà! Si us plau, obre-li els ulls perquè hi vegi».
Jehovà va respondre aquella oració immediatament. Va obrir els ulls de l’ajudant i, de sobte, aquell home va veure que hi havia un exèrcit d’àngels infinitament superior a qualsevol exèrcit humà. El relat diu que «les muntanyes estaven plenes de cavalls i de carros de foc tot al voltant d’Eliseu»!
Els soldats siris no veien el poderós exèrcit de Jehovà, així que van continuar avançant amb la intenció de capturar Eliseu. En aquell moment, el profeta va demanar a Jehovà que deixés cecs els seus enemics. Ara bé, no els va deixar cecs en sentit literal, sinó que sembla que els va confondre perquè no poguessin entendre el que estava passant. Completament indefensos, aquells siris van deixar que Eliseu els guiés. El profeta els va dur fins a Samària, que estava a uns 16 quilòmetres de distància. Allà, Eliseu va demanar a Jehovà que els obrís els ulls. De cop, els siris es van adonar que estaven atrapats al bell mig de la capital d’Israel. Al veure’ls, el rei els va voler matar, però Eliseu li va dir que no ho fes. És més, mogut per la seva compassió, li va demanar que els donés alguna cosa per menjar i beure i que els fes tornar a la seva terra. El relat explica: «Les bandes de saquejadors dels siris no van tornar mai més a la terra d’Israel».
El profeta sabia que els àngels estaven allà perquè els podia «veure» amb els ulls de la fe. Els anys que portava de servei lleial li havien ensenyat que Jehovà i els àngels sempre estan a prop dels seus servents per ajudar-los. Sens dubte, conèixer aquesta gran veritat va donar valentia a Eliseu i pot fer el mateix per tots nosaltres.
Llegeix el relat a la Bíblia:
Què n’has après?
De quines maneres va mostrar valentia Eliseu?
Fes recerca
1. Com sabem que Eliseu era un home decidit i que valorava el privilegi de servir com a profeta de Jehovà? (1 Re. 19:19-21; it «Eliseo» § 2-wcgr) A
Imatge A
Imatge A
2. Per què va demanar Eliseu «una porció doble» de l’esperit d’Elies? (2 Re. 2:9; w03 1/11 31)
3. Per què podem concloure que Jehovà no va deixar cecs els siris en sentit literal? (it «Ceguera» § 6-wcgr)
4. Quines obres va fer Eliseu com a profeta? (it «Eliseo» § 27, 28-wcgr)
Medita-hi
En quines situacions ens pot donar valentia «veure» els àngels amb els ulls de la fe? B
Imatge B
Com poden els ancians i la resta de germans imitar la manera com Eliseu va animar el seu ajudant?
Com pots imitar la valentia d’Eliseu?
Ves més enllà
Què m’ensenya aquest relat sobre Jehovà?
Quina relació té aquest relat amb el propòsit de Jehovà?
Què t’agradaria preguntar a Eliseu quan ressusciti?
Aprèn-ne més
Què poden aprendre d’Eliseu els germans que reben una nova assignació?
Analitza més lliçons de la vida d’Eliseu.
«Eliseu va veure carros de foc. I tu, els veus?» (w13 15/8 28-30)