Dones que van alegrar el cor de Jehovà

«Que Jehovà et beneeixi pel que has fet. Que Jehovà, el Déu d’Israel, et doni una recompensa completa» (RUT 2:12).

1, 2. Com ens ajuda analitzar l’exemple de serventes de Déu del passat que van alegrar el seu cor?

DUES dones mostren una gran valentia i desobeeixen les ordres del faraó. Una prostituta que té fe en Déu arrisca la seva vida per protegir dos espies israelites. Una dona humil i assenyada salva moltes vides i evita que l’ungit de Déu es faci culpable de vessar sang. I una viuda pobra, motivada per la seva fe, mostra hospitalitat a un profeta de Déu i li dona l’últim àpat que té per a ella i el seu fill. Aquests són només alguns dels exemples que trobem a la Bíblia de dones que van alegrar el cor de Jehovà.

² L’opinió que Jehovà tenia d’aquestes dones i la manera com les va beneir mostren que el que més valora en les persones, ja siguin homes o dones, són les seves qualitats espirituals. Ara bé, cultivar qualitats espirituals en un món obsessionat pel físic i les riqueses és un repte. Amb tot, els milions de germanes que formen part del poble de Déu demostren que aquest repte es pot superar. Aquestes cristianes s’esforcen per imitar les qualitats de les dones de temps bíblics, com ara la valentia, la fe, el seny i l’hospitalitat. Vegem a continuació com tots, tant homes com dones, podem imitar el bon exemple de les serventes de Jehovà que hem mencionat al paràgraf d’introducció (Romans 15:4; Jaume 4:8).

Dues dones que van desobeir el faraó

3, 4. a) Per què es van negar a obeir el faraó Xifrà i Puà? b) Com va beneir Jehovà aquestes dones per la seva valentia?

³ Als judicis de Nuremberg, que es van celebrar a Alemanya després de la Segona Guerra Mundial, molts dels que van ser acusats de participar en assassinats en massa es van justificar dient que simplement s’havien limitat a seguir ordres. És acceptable aquest argument? Vegem el cas de Xifrà i Puà, dues llevadores israelites que van viure a Egipte durant el regnat d’un faraó molt tirànic del qual no sabem el nom. Aquest faraó va manar a les dues llevadores que matessin tots els nens hebreus que naixessin perquè tenia por que la població hebrea s’estengués com una plaga. Què van fer elles davant d’aquesta atrocitat? La Bíblia diu: «No feien el que havia ordenat el rei d’Egipte. En comptes d’això, deixaven viure els nens que naixien». Per què no van cedir a la por de l’home aquestes israelites? Perquè «temien el Déu verdader» (Èxode 1:15, 17; Gènesi 9:6).

⁴ Com que Xifrà i Puà es van refugiar en Jehovà, ell va ser «un escut» per aquestes dones i les va protegir de la ira del faraó. Jehovà també les va beneir d’una altra manera: les va recompensar amb fills (2 Samuel 22:31; Èxode 1:18-20). És més, les va honrar a l’assegurar-se que els seus noms i la seva valentia quedessin registrats a la Bíblia perquè les generacions futures les poguessin conèixer. En canvi, el nom del faraó es va esvair igual que s’esvaeix un miratge del desert (Èxode 1:21; 1 Samuel 2:30b; Proverbis 10:7).

5. Com mostren avui dia moltes cristianes la mateixa valentia que Xifrà i Puà, i com les recompensarà Jehovà?

⁵ Hi ha avui dia dones tan valentes com Xifrà i Puà? I tant que sí! Als països on la nostra obra està proscrita, milers de cristianes demostren no «tenir por de l’ordre del rei» i estan disposades a arriscar la seva llibertat i fins i tot la seva vida per compartir el missatge del Regne (Hebreus 11:23; Fets 5:28, 29). L’amor que senten per Déu i pels altres les motiva a participar en aquesta obra salvavides i a no deixar que res les aturi. Com a conseqüència, moltes d’elles afronten oposició i persecució (Marc 12:30, 31; 13:9-13). Jehovà, però, les estima molt i sap tot el que fan per servir-lo amb valentia. Si es mantenen lleials, Jehovà les recompensarà, igual que a Xifrà i Puà, i mantindrà «els seus noms escrits al llibre de la vida» (Filipencs 4:3; Mateu 24:13).

Una prostituta que va alegrar el cor de Jehovà

6, 7. a) Què sabia Rahab sobre Jehovà i el Seu poble, i quin efecte va tenir això en ella? b) Com dona honra a Rahab la Bíblia?

⁶ L’any 1473 a. de la n. e., dos israelites van anar a espiar Jericó i es van allotjar a casa de Rahab, una prostituta que vivia en aquesta ciutat cananea. Encara que havien passat uns 40 anys, Rahab els va parlar de l’èxode d’Egipte amb tota mena de detalls. També els va dir que sabia que feia poc que els israelites havien derrotat els reis amorreus Sehon i Og. Sens dubte, era una dona ben informada. A més, el que havia sentit sobre Jehovà li havia tocat el cor i l’havia motivat a posar fe en ell (Romans 10:10). Fixa’t en què va dir als dos espies: «Jo sé que Jehovà us donarà aquesta terra [...] perquè Jehovà, el vostre Déu, és Déu a dalt al cel i a baix a la terra» (Josuè 2:1, 9-11).

⁷ La fe de Rahab la va motivar a actuar. A banda de «rebre els espies de manera pacífica», quan Israel va atacar Jericó, va obeir les instruccions que li havien donat i va poder salvar la seva vida (Hebreus 11:31; Josuè 2:18-21). De ben segur, Rahab va alegrar el cor de Déu. De fet, Jehovà va inspirar Jaume perquè, després de descriure Abraham com un exemple a seguir per a tots els cristians, digués: «De la mateixa manera, ¿no va ser per les seves obres que Rahab, la prostituta, va ser declarada justa després d’acollir hospitalàriament els missatgers i enviar-los per un altre camí?» (Jaume 2:25). Pensa en el següent: Jehovà va voler que el nom de Rahab aparegués al costat del nom del seu amic Abraham.

8. Com va beneir Jehovà la fe i l’obediència de Rahab?

⁸ Com va beneir Déu aquesta dona? De manera miraculosa, li va salvar la vida «juntament amb la casa del seu pare i tots els seus». A més, els va permetre viure a la terra d’Israel com si fossin israelites de naixement (Josuè 2:13; 6:22-25; Levític 19:33, 34). Però això no va ser tot. Jehovà li va concedir el gran privilegi de ser una de les avantpassades del Messies. Quina extraordinària mostra d’amor lleial cap a una dona que havia estat una adoradora d’ídols cananeus (Salm 130:3, 4).a

9. Per què pot ser animador per a algunes dones conèixer l’opinió que Jehovà té de Rahab i d’altres cristianes del primer segle?

⁹ Des del segle I fins als nostres dies, igual que Rahab, algunes cristianes han abandonat les seves vides immorals per tal de servir Déu (1 Corintis 6:9-11). Algunes d’elles s’han criat en entorns molt semblants al de l’antic Canaan, on la immoralitat es considerava normal i la majoria de persones la practicava. Malgrat tot, gràcies al que han après a la Bíblia i a la seva fe en Jehovà, han pogut canviar les seves vides (Romans 10:17). Per aquest motiu Jehovà no s’avergonyeix d’elles «ni s’avergonyeix que s’adrecin a ell com el seu Déu» (Hebreus 11:16). Quin gran privilegi!

Una dona assenyada que va rebre moltes benediccions

10, 11. Per què va decidir intervenir Abigaïl entre Nabal i David?

¹⁰ En temps bíblics, moltes serventes de Déu van demostrar que eren assenyades. Aquesta admirable qualitat les va fer molt valuoses als ulls de Jehovà. Una d’elles va ser Abigaïl, la dona de Nabal, un israelita ric que era terratinent. Gràcies al seny d’aquesta dona, es van salvar moltes vides i David, que més endavant es convertiria en el rei d’Israel, no es va fer culpable de vessar sang. Trobem aquest emocionant relat al Primer llibre de Samuel capítol 25.

¹¹ David i els seus homes es trobaven acampats a prop dels ramats de Nabal. De manera bondadosa i desinteressada, van estar protegint el bestiar d’aquest israelita nit i dia. Llavors, quan David va veure que se’ls estaven exhaurint les provisions, va enviar deu dels seus homes perquè demanessin menjar a Nabal. Aquest terratinent tenia l’oportunitat d’honrar l’ungit de Jehovà i de mostrar agraïment pel que David havia fet per ell. Però Nabal va fer tot el contrari. Encès d’ira, va insultar David i va enviar els deu homes de tornada amb les mans buides. Quan David va sentir el que havia passat, va reunir 400 dels seus homes, van agafar les espases i van sortir disposats a venjar-se de Nabal. En assabentar-se del que el seu marit havia fet, Abigaïl va actuar amb molt de seny. Ràpidament, va fer que preparessin una gran quantitat de menjar per enviar-la a David i els seus homes i, tot seguit, va anar a trobar-se personalment amb David per evitar una tragèdia (versicles 2-20).

12, 13. a) Com va demostrar Abigaïl que era assenyada i que sentia un profund respecte per Jehovà i el seu ungit? b) Què va fer Abigaïl quan va tornar a casa seva, i què va passar després?

¹² Quan Abigaïl va veure David, es va inclinar davant d’ell com a mostra d’humilitat i respecte cap a l’ungit de Déu. Aleshores li va dir: «Sens dubte, Jehovà farà que la teva casa duri molt de temps, perquè tu, senyor meu, lluites les guerres de Jehovà». També li va dir que Jehovà el faria líder d’Israel (versicles 28-30). A banda de ser assenyada, Abigaïl va demostrar que també era molt valenta, ja que va recordar a David que, si no anava amb compte, el seu desig de venjança el podia fer culpable de vessar sang (versicles 26, 31). Sens dubte, la saviesa, la humilitat i el profund respecte amb què va parlar a David el van ajudar a entrar en raó. Ell li va respondre: «Alabat sigui Jehovà, el Déu d’Israel, que avui t’ha enviat a trobar-me! Beneït sigui el teu seny! Que Déu et beneeixi, perquè avui m’has impedit que em faci culpable de vessar sang» (versicles 32, 33).

¹³ Abigaïl va tornar a casa seva i va entrar decidida a explicar al seu marit el que havia fet, però Nabal «anava completament borratxo», així que va esperar al dia següent. Al matí, quan ja li havia passat la borratxera, Abigaïl l’hi va explicar tot. Com va reaccionar Nabal? Es va quedar garratibat i immòbil com una pedra. Al cap d’uns deu dies, Jehovà va fer que morís. Quan David es va assabentar que Nabal havia mort, va proposar a Abigaïl que es casés amb ell i ella hi va acceptar. És evident que David l’admirava i respectava profundament (versicles 34-42).

Com pots imitar Abigaïl?

14. Quines qualitats d’Abigaïl t’agradaria cultivar?

¹⁴ Quines qualitats d’Abigaïl t’agradaria cultivar? Tots nosaltres, siguem homes o dones, podem imitar les seves qualitats. Per exemple, t’agradaria ser més prudent i assenyat quan afrontes dificultats? Voldries ser capaç de mantenir la calma i ser raonable quan l’ambient es posa tens? Com ho pots aconseguir? Jehovà ens promet que ens donarà saviesa, enteniment i discerniment si li demanem amb fe, «sense dubtar gens» (Jaume 1:5, 6; Proverbis 2:1-6, 10, 11).

15. En quines situacions és especialment important que les dones imitin les qualitats d’Abigaïl?

¹⁵ Cultivar aquestes qualitats és especialment important per a les dones amb marits que no serveixen Jehovà i que tenen una conducta contrària al que ensenya la Bíblia, com ara els homes que abusen de l’alcohol. És clar, tots desitgem que aquests homes canviïn el seu comportament. De fet, molts ho han fet gràcies a la bona conducta, el respecte i l’esperit calmat i dòcil de les seves esposes (1 Pere 3:1, 2, 4).

16. Com demostren les germanes casades que la seva relació amb Jehovà és el més important?

¹⁶ Si estàs patint dificultats a casa, no oblidis que Jehovà sempre et farà costat (1 Pere 3:12). Mantingue’t espiritualment forta. Demana a Jehovà saviesa i calma i esforça’t per enfortir la teva amistat amb ell mitjançant l’estudi regular de la seva Paraula, l’oració, la meditació i l’assistència a les reunions. Abigaïl estimava molt Jehovà, respectava profundament el seu ungit i es va esforçar per actuar d’acord amb els principis divins. En cap moment va permetre que la falta d’interès del seu marit en els assumptes espirituals l’afectés. En realitat, Abigaïl és un exemple per a totes les dones casades. Fins i tot quan el marit és un servent de Déu exemplar, l’esposa també s’ha d’esforçar per obtenir la seva salvació amb «temor i tremolor» (Filipencs 2:12). És cert que el marit té la responsabilitat bíblica de cuidar la seva família en sentit material i espiritual, però l’esposa ha de fer tot el possible per mantenir-se espiritualment forta (1 Timoteu 5:8).

Una dona que va rebre «la recompensa d’un profeta»

17, 18. a) Com va demostrar la viuda de Sarepta que tenia fe en Jehovà? b) Com va reaccionar a la petició d’Elies, i com la va recompensar Jehovà?

¹⁷ Jehovà valora molt aquells que utilitzen els seus recursos per donar suport a l’adoració verdadera. Aquest va ser el cas d’una viuda pobra que vivia a Sarepta en els dies del profeta Elies. Degut a una llarga sequera, moltes persones patien fam, entre les que es trobaven aquesta viuda i el seu fill. Un dia, just quan no els quedava res i anaven a preparar el seu últim àpat, va arribar una visita. Es tractava del profeta Elies. Tot i que ell sabia que la situació d’aquella dona era desesperada li va demanar que utilitzés la farina i l’oli que li quedaven per fer-li un panet rodó. Després, va afegir: «Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: “La gerra gran de farina no es buidarà, i l’oli de la gerra petita no s’acabarà fins al dia que Jehovà faci ploure al país”» (1 Reis 17:8-14).

¹⁸ I tu, com hauries reaccionat davant d’aquesta petició? La Bíblia diu que «ella va fer el que Elies li havia dit». Sembla que la viuda es va adonar que Elies era un profeta de Déu i li va mostrar hospitalitat. Què va fer Jehovà en veure la seva generositat? El relat explica que, de manera miraculosa, la gerra gran de farina no es va buidar i l’oli de la gerra petita no es va acabar (1 Reis 17:15, 16). Déu es va assegurar que a aquesta dona, al seu fill i a Elies no els faltés menjar durant aquella sequera. Jehovà va donar a la viuda de Sarepta «la recompensa d’un profeta» encara que ella no era israelita (Mateu 10:41). És més, quan Jesús va ser a la terra i va veure que als habitants de Natzaret, la ciutat on s’havia criat, els mancava fe, els va parlar d’aquesta viuda i la va posar com un exemple a seguir (Lluc 4:24-26).

19. Com demostren moltes cristianes que són tan generoses com la viuda de Sarepta, i com veu Jehovà els seus sacrificis?

¹⁹ Avui dia, moltes cristianes demostren que són tan generoses com la viuda de Sarepta. Tot i que un gran nombre d’elles estan cuidant les seves famílies i tenen poc en sentit material, mostren hospitalitat al superintendent de circuit i la seva dona durant la visita. D’altres conviden a dinar a casa seva els pioners, utilitzen el seu temps i recursos per donar suport a l’obra del Regne i fan tot el que poden per ajudar els necessitats (Lluc 21:4). Com veu Jehovà els sacrificis que fan aquestes dones? La Bíblia diu: «Déu no és injust i no s’oblida del que heu fet ni de l’amor que heu demostrat pel seu nom a l’haver servit els sants i al continuar servint-los» (Hebreus 6:10).

20. Què analitzarem al següent article?

²⁰ Al segle I, moltes dones van tenir el privilegi d’utilitzar els seus recursos per servir Jesús i els seus apòstols. Al següent article, analitzarem de quines maneres van alegrar el cor de Déu aquestes dones i també veurem exemples de germanes que, malgrat afrontar dificultats, serveixen Jehovà de tot cor.

[Nota]

Repàs

• Com van alegrar el cor de Jehovà les següents dones?

• Xifrà i Puà

• Rahab

• Abigaïl

• La viuda de Sarepta

• Com ens poden ajudar els exemples d’aquestes dones a nivell personal? Posa’n algun exemple.

[Imatge]

Moltes dones que serveixen Déu demostren no «tenir por de l’ordre del rei»

[Imatge]

Per què és Rahab un exemple de fe?

[Imatge]

Quines qualitats d’Abigaïl t’agradaria imitar?

[Imatge]

Moltes cristianes demostren que són tan generoses com la viuda de Sarepta